El Sistema Nacional de Salud de l’Estat Espanyol ha estat considerat com un patró de referència mundial i catalogat com a model de solidaritat amb els menys afavorits, tot i així, els immigrants residents al país de manera irregular van deixar de tenir dret a la sanitat gratuïta des que va entrar en vigor el passat dissabte 1 de setembre la nova Llei.
El Reial decret Llei 16 del 20 d’abril del 2012, va deixar als i a les que es troben en situació irregular sense la possibilitat d’utilitzar la targeta individual que els donava el dret a accedir a l’assistència sanitària. Entre els motius del govern per prendre aquesta mesura, hi ha segons la norma, la situació socioeconòmica que viu el país i la càrrega prestacional dels sistemes de salut segons resa en el contingut de la mateixa, que a la lletra diu: “…la realitat socioeconòmica i la pròpia manca de rigor i èmfasi en l’eficàcia del sistema han conduït al Sistema Nacional de Salut a una situació de greu dificultat econòmica sense precedents des de la seva creació. S’ha perdut eficàcia en la gestió dels recursos disponibles, el que s’ha traduït en una alta morositat i en un insostenible dèficit en els comptes públics sanitàries. Es fa, doncs, imprescindible l’adopció de mesures urgents que garanteixin el seu futur i que contribueixin a evitar que aquest problema persisteixi”.
Aquestes noves normes d’accés a la sanitat a Espanya per a immigrants i residents estrangers, estan emmarcades dins les polítiques del govern per reduir el deute de la Sanitat Pública, segons l’agència Efe, s’estima que van perdre la targeta sanitària més de 153.000 immigrants sense papers, el que suposarà per a Sanitat un estalvi de 500 milions d’euros.
Però el problema més enllà de la conveniència o no de la prestació del servei, l’han posat a la palestra pública els metges i el personal sanitari que han declarat que seguiran prestant el servei el suport de la “l’objecció de consciència” com un gest de protesta, a ella s’han unit més de 1.700 professionals que consideren la mesura com ridícula i d’una improvisació absoluta.
Critiquen les diferències entre les comunitats autònomes, i pensen que trasllada a les persones migrades sense papers, una responsabilitat que no els correspon ja que la despesa sanitària d’ immigrants il·legals és molt menor que el de la resta de la població, creuen que acabaran d’una o altra manera donant la culpa al dèficit sanitari i al·leguen que l’ètica mèdica és inherent al principi universal que garanteix als ciutadans assistència sanitària, pública i gratuïta.
Així les coses, les i els immigrants que no tinguin residència legal, només tenen la prestació mèdica bàsica, com a dret a la maternitat (embarassos, part i post part), a les urgències sempre que el personal facultatiu consideri que hi ha perill imminent, i a l’atenció infantil fins als 18 anys.
En el cas dels malalts i les mallates cròniques o greus, sanitat s’ha compromès a no treure-els-hi el tractament, però la factura es farà a càrrec del país d’origen quan hi hagi conveni de col·laboració.
La mesura també afecta persones estrangeres que entren com a turistes des de països que no tenen conveni sanitari amb Espanya, i a lñes ciutadanes i als ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea no assegurats, davant la impossibilitat de garantir el retorn de les despeses ocasionades per la prestació del servei sanitari, en ambdós casos, se’ls oferirà una pòlissa que tindrà una cobertura sanitària de 59,20 euros al mes, xifra que augmentarà fins als 155.40 euros mensuals, si la persona és major de 65 anys.
La despesa farmacèutica
La norma també regula mesures en aquest sentit, segons la mateixa, per evitar que la situació d’assistència sanitària continuï debilitant la sostenibilitat dels sistemes de salut, imposa el pagament d’alguns fàrmacs a tots els usuaris, deixant de finançar 417 medicaments per a malalties menors.
Situació per comunitats autònomes
Ana Mato ministra de Sanitat, serveis socials i igualtat, ha insistit que no hi haurà desatenció, però els immigrants sense papers hauran de pagar si requereixen del servei de sanitat.
Tot i això, és competència de cada comunitat autònoma regular l’assistència d’acord amb la normativitat de cada regió o nació, en aquest sentit s’albiren tres models, d’una banda, les comunitats que seguiran al peu de la lletra les mesures del govern i exigiran als immigrants el pagament dels serveis a través d’algun tipus de factura són 9 comunitats autònomes, Ceuta i Melilla, les que mantindran l’assistència gratuïta com Astúries i Andalusia, i les que exigiran algun tipus de requisit com Canàries i Catalunya, que seguiran atenent a les persones irregulars, però exigint que estiguin empadronades.
