OPINIÓ
Deia recentment Rosa Cobo Bedia a les seves xarxes socials que “La dreta aquest cop va a per totes i ha triat al feminisme com el primer objectiu a batre”. Senzillament va posar paraules als meus pensaments.
També Sylviane Dahan va encertar posant nom als meus pensaments quan en la presentació del manifest “La pau de les dones” va parlar que “Sense haver-se declarat formalment estem en una clara guerra contra les dones per part del patriarcat i que es lliura a tot el món per mantenir la dominació masculina sobre les dones.”
En ambdues expressions es poden resumir el que estem vivint aquestes últimes setmanes. Perquè al capitalisme neoliberal que utilitza els cossos de les dones com a matèria primera per a comerciar amb ells a la prostitució i els ventres de lloguer, ara s’han unit sense cap pudor les dretes polítiques que advoquen per eliminar la igualtat entre dones i homes com ampli concepte polític.
Exigir l’eliminació de recursos econòmics contra les violències masclistes és, en si mateix, expressar la supremacia dels homes a poder actuar com els vingui de gust contra les dones sense conseqüències. Fins i tot violar-les i matar-les gairebé sense conseqüències judicials com ja estem començant a veure. Però que a més sigui una condició per forçar un canvi de govern és, senzillament, menyspreable.
I si aquesta situació és, en si mateixa ja miserable i de poca catadura moral, encara pitjor ho és el fet de voler governar a partir d’aquesta condició prèvia, ja que demostra que res importa per tal d’arribar al govern.
A les dones no ens ha anat bé quan han governat les dretes, però és que ara ens estan advertint que directament van a per nosaltres.
La brutal reacció patriarcal que han tingut davant de l’explosió de feminisme que es visqué en la passada vaga del 8M només pot ser combatuda amb més feminisme. I aquest any nou ho hem d’aprofitar per combatre aquesta gent a qui les nostres vides i la nostra seguretat no els importa res.
Si al final s’acaba formant govern a Andalusia, s’estarà enviant un clar missatge a les dones i les nenes: La vostra seguretat i les vostres vides no té valor per a nosaltres. Són, només, monedes de canvi amb les de negociar un govern.
I jo em pregunto…Com pretenen governar d’esquena a la meitat de la població que som les dones? La pitjor cara de la dreta ha estat mostrada a Andalusia i els tres líders polítics han de valorar que al maig tornem a les urnes però que abans hi ha novament, la convocatòria d’una altra vaga feminista per al proper 8 de març.
Però hem de recordar que tant el PP com Ciutadans van votar al Congrés el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, amb la qual cosa (i de nou) estan incomplint la seva pròpia ètica política en acceptar aquestes imposicions per part del tercer partit per poder formar govern.
Tampoc podem oblidar que el candidat del PP va ser el secretari d’Estat de Serveis Socials i Igualtat entre 2011 i 2014, formant part de la primera legislatura de Rajoy. És que no va aprendre res durant aquella etapa? Bé sí que va aprendre alguna cosa i que, pel que es veu ara li vindrà de luxe: Va aprendre a desmantellar i retallar tot el que prèviament s’havia aconseguit en formació i sensibilització contra la violència de gènere.
També convé recordar que fins fa uns mesos els de Ciutadans que ara competeixen també per governar amb la dreta andalusa van estar donant el seu suport al PSOE a Andalusia perquè seguís governant Susana Díaz. Però d’aquesta formació política cal esperar de tot. Per tal de fer-se visibles són capaços d’oblidar la seva ètica política i de girar constantment a la dreta per així intentar mimetitzar-se amb tot aquest espectre de ranciesa i conservadorisme.
Sí, com afirma Rosa Cobo, van a per totes i intentant batre el feminisme creuen que podran tornar a dominar a les dones. Però em permeto recordar-los que, entre els èxits del feminisme actual hi ha haver fet caure a Ruíz Gallardón quan va intentar canviar a pitjor la llei de l’avortament.
També em permeto recordar-los a aquesta colla dreta rància que en el feminisme no hi som 4 boges o feminazis com els agrada anomenar-nos. Som moltes i fins i tot cada vegada més molts que, almenys ja saben distingir entre la violència de gènere i la violència domèstica. Que sabem i podem organitzar-nos massivament i hem donat mostres en els últims anys amb les mobilitzacions del tren de la llibertat el 2014 que li va costar el càrrec a Ruíz Gallardón, el 7N el 2015 en el qual s’exigia un Pacte Estatal contra la Violència de gènere i que va portar Rajoy a endarrerir unes eleccions generals fins a un 20 de desembre, just en vigílies de Nadal i el passat 8 de març amb una multitudinària vaga feminista que va sorprendre a propis i estranys i que es va convertir en referent mundial.
Sabem i volem organitzar-nos per parar-li els peus a qui pretén retallar-nos més drets a les dones.
I estic segura que la vaga d’aquest any, amb més motiu serà una demostració de força de cara a les eleccions europees, municipals i autonòmiques de maig.
Poden pactar un govern des de l’ètica, però no basant-se en més retallades sobre més de la meitat de la població, perquè el que ara poden veure com un èxit no trigarà a ser un fracàs i una demostració més de la seva catadura moral.
Quedaran retratats per a la posteritat com els miserables que no van tenir cap pudor a canviar drets de les dones pel poder polític puntual.
Des del feminisme ens encarregarem de recordar-ho a generacions futures. Perquè tenim memòria i sabem el que ens passa a les dones quan es pretén retallar els nostres drets de ciutadania i el nostre drets com humanes a tenir i viure una vida digna i lliure de violències i de pors.
Perquè el seu discurs de la por és antidemocràtic i no ens serveix per millorar aquesta democràcia que, sense les dones, no serà mai una democràcia de qualitat.
