La Independent entrevista a la Gran Mestra, Teresa Alabèrnia, de la Gran Lògia Femenina d’Espanya
La Gran Lògia Femenina d’Espanya, considerant que s’estan vulnerant els principis democràtics més elementals i conseqüent amb les divises maçòniques de Llibertat, Igualtat i Laïcitat, en la defensa d’aquestes EXPRESSA la seva extrema preocupació i exigeix que es posin en marxa els mitjans necessaris per frenar el deteriorament social i de convivencia pel qual travessa la població de l’Estat espayol.
Teresa Alabèrnia (Foto www.glfe.org)
Aquest és el preàmbul del Manifest que la Gran Lògia Femenina d’Espanya ha donat a conèixer davant, segons assenyalen “el deteriorament de les llibertats, l’augment de la precarietat económica, de la progressiva pèrdua de perspectives laborals i de la manca de cobertura de les necessitats bàsiques de bona part de la població”.
En declaracions a La Independent, la Gran Mestra, Teresa Alabèrnia, de la Gran Lògia Femenina d’Espanya, ens dóna les raons per les quals es manifesten: “No és pas la primera vegada que ens manifestem públicament, en aquest sentit. És poden linkar a la nostra página web, al blog Mujeres Masonas i al FACE. També forma part del nostre discurs en totes les intervencions que estem realitzant tant a l’ Estat espanyol (taules rodones, presentacions, jornades…) com a nivell internacional (assemblees i congressos: de la FAMAF (Federació Americana de la Maçoneria Femenina), la UMM (Unió Maçònica de la Mediterrània) i el CLIMAF (Comitè de Lligam Internacional de la Maçoneria Femenina). Darrerament en aquest sentit podem destacar les Jornades Democràcia i LLibertat que van tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès i obertes al públic en general.
Afegeix que els problemes més greus que han detectat i que les han obligat a manifestar-se,són una vegada més : “tots els problemes que denunciem afecten en més alt grau a les dones, però l’atac més directe a nosaltres és la (mal anomenada, remarca) “Ley Orgánica de protección al concebido y de los derechos de la mujer embarazada que ensempeny a manifestar-nos no tan sols per escrit sinó també amb la nostra presencia, com amaçones, el proper dia 1 de febrer a Madrid. Aquesta sí que será per a totes nosaltres una fita histórica i un precedent prou significatiu ja que no ens consta que, a l’Estat espanyol s’hagi donat un fet semblant i ja calia, no?”, afegeix.
Preguntada sobre perquè creu que s’ha arribat a aquesta situació, la Gran Mestra respón que: “dins el marc històric de l’imparable progres de la Humanitat, quan un sistema econòmic arriba al punt de col.lapse es constata un darrer i va intent de supervivència. Per dir-ho d’alguna manera, s’enroca aguditzant a tot nivell els seus trets més repressius. Avui ens trobem davant d’aquest repte al que hem de replicar amb pacífica i ferma actuació i, sobretot,amb esperança”.
Així, doncs, el Manifest posa l’èmfasi en la precarietat socioeconómica, la manca de llibertats de la ciutadania i aposta per un SÍrotund a la democracia.
Unes 6.000 persones, segons dades a les quals hem tingut accés, pertanyen a Espanya a lògies maçòniques i segons aquestes mateixes dades més de 400 són dones amb el gruix més important a Catalunya. Sobre la maçoneria sempre hi ha hagut uma mena de llegenda negra que l’ha vinculada sempre a l’entorn més pròxim dels cercles del poder, entés en la seva àmplia accepció. Sobre això ens contesta que malauradament costa bastant de trencar aquests tòpics que venen de lluny. La Maçoneria, per la seva condició adogmàtica i practicant del lliure pensament, ha estat perseguida per tots els règims totalitaris i anatemitzada per les religions més fonamentalistes. I així, la necessitat de mantenir-se a redós de mirades delatores, fou utilitzada com un factor més de les campanyes de desprestigi que, amb rumors i falsedats pretenien –i encara pretenen- presentar víctimes i ferms defensors de les llibertats com a gent tèrbola, conspiradora i enemiga del poble. Us puc ben asegurar que no seguim consignes de cap mena ni obeïm a ningú”.
Arribades a aquest punt i tenint com a eix el Manifest es fa necessàri preguntar a la Gran Mestra el perquè d’una Gran Lògia Femenina i que és el que aporta al conjunt i, naturalment quins són els seus objectius per si no quedéssin prou clars en el Manifest. La seva resposta és rotunda: “Pretenem aportar un espai de treball maçònic propi que ens permet expresar i compartir com és la nostra recerca de coneixement com a dones iniciades i el nostre compromís com a ciutadanes amb consciencia de gènere. I els objectius són els compartits amb la resta de la maçoneria: Llibertat, Igualtat, Fraternitat i Laïcitat.
Seguint aquestes paraules podem assenyalar les predecessores i de les quals, segons Teresa Alabèrnia, se senten hereves: Louise Michel, Adelaida Cabette, Clara Campoamor, Teresa Claramunt…….i un llarg etcétera de noms coneguts juntament amb d’altres anònims. Es declaren, per damunt de tot persones que treballen tan individual com col.lectivament per la millora de la Humanitat tot qüestionant, sempre a través del prisma d’una espiritualitat universal que va més enllà d’encotillades ortodòxies, una espiritualitat, una tasca, centrades en l’Amor i basades en la Raó. No és estrany, doncs, que reivindiquin la utopia com a força constructora de la realitat.
