Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

És tota l’espècie humana o només alguns espècimens els que aniquilen?

OPINIÓ

Què succeeix amb l’espècie humana que es troba cada dia més deslligada en la seva atormentada existència? I dubto si dir “tota l’espècie humana”, la que cada dia es desperta, la que cada nit dorm, la que sembla evitar aturar-se perquè el “temps la guanya”.

I no va enlloc o s’inventa alguna raó superficial per donar-li un sentit a la seva presència, com si estigués desesperada per consumir i esgotar-ho tot d’una sola vegada, perquè és aquesta la seva única manera de ser feliç.

Potser és una petita part d’aquesta espècie, la que governa, la que controla tot, la que imposa pautes, arquetips, estereotips, visions esbiaixades de la realitat, la que amb afany reduccionista i colonialista imposa normatives i pràctiques des d’una visió endocèntrica i antropocèntrica, expandint la seva magnitud omnipresent que s’ensenyoreix de l’espai vital sense miraments, com si hagués oblidat que és una ínfima part de l’univers.

Ja ho assenyala el Director Internacional del Centro de Estudios de Derecho, Justicia y Sociedad de Colombia, César Rodriguez: “Durant 65 anys, la comunitat internacional ha impulsat un marc jurídic que obliga als Estats a garantir els drets humans. Però en l’economia global, molts dels actors més poderosos no són Estats, sinó empreses. Quan es comparen les vendes de les companyies multinacionals amb els *PBI dels Estats, es troba que 51 de les 100 economies més grans del món són empreses. Per exemple, si Walmart fos un Estat, seria tan milionària com Suècia, i superaria a 170 països, inclosos tots els llatinoamericans, excepte Brasil i Mèxic. La petroliera Shell seria tan rica com Àustria, per sobre de 160 Estats”.

 

FARMACEUTICA

 

Un altre dels grans poders: les transnacionals farmacèutiques, es protegeixen sota acords internacionals de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) i impedeixen que governs i països produeixin medicines genèriques que competeixin al mercat amb els seus productes ja establerts. I poc els interessen les terribles conseqüències que aquestes mesures generen per a centenars de milions de persones al món que es veuen impedides d’adquirir-les pels seus preus elevats. Recordem el que va succeir l’any 2000, quan un projecte de producció d’un antimicòtic va ser abandonat per la farmacèutica Aventis després de valorar que el potencial comercial seria de solament 400 milions de dòlars i es precisaven 500 per obtenir més guanys.

Com l’espècie humana va perdre el seu vincle entre els seus parells? Per què si va iniciar els seus primers passos sent nòmada, ara s’estableix amb supèrbia sobre territoris que considera li pertanyen perquè s’és humà? I creu que són territoris inhabitats, on el que existeix només són “bestieses” (quan en realitat són éssers sintientes que comparteixen aquest espai vital amb la humanitat). I amb desimboltura arrenca les arrels i els vincles simbiòtics entre diversitat d’éssers que possiblement portaven milions d’anys abans habitant aquests espais sublims, que ara amb el pas d’aquesta espècie s’han desdibuixat, simplement han desaparegut o s’han extingit.

L’actual model econòmic sotmet tots els cicles vitals de la naturalesa a les regles del mercat i al domini de la tecnologia, la privatització i mercantilització de la naturalesa. Recordem el cas Neltume – Central Hidroelèctrica. La transnacional italo-espanyola Enel-Endesa que pretén el buidatge parcial d’un llac i la inundació de territoris sagrats mapuches, la qual cosa ocasionaria danys ambientals i socials irreversibles, amb el desplaçament obligat de comunitats indígenes després de l’expulsió de les seves terres. Tot això perquè es vol construir una nova central hidroelèctrica en un dels territoris més impactats per aquest tipus de mega projectes en últimes dècades.

 

megaproyectos energeticos

 

 

Són molt coneguts els casos, protagonitzats també per Endesa, de la construcció de centrals hidroelèctriques en altres rius andins amb projectes com Ralco i Panque, coneguts posteriorment com “ecodesastres” per les seves greus conseqüències mediambientals i socials contra el territori mapuche. Aquests conglomerats econòmics violen així el dret a la consulta, reconegut pel conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball i la Declaració de Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes.

On van aprendre aquesta anihilació naturalitzada? Quan van creure i van assumir que tot el planeta els pertanyia? Qui van crear les fronteres, les nacions, les nacionalitats? Com van idear aquesta forma de control tan cruenta, on “importa poc o gens ho danys col·laterals” a costa de guanys milionaris i acumular riqueses amb el pretext d’un suposat desenvolupament? Quines ments perverses van inventar aquest model de desenvolupament per subtilment i sense que la majoria ho evidenciï beneficiar a uns pocs cobejosos?

 

 

 

Aquestes perverses accions es consoliden a través d’actuacions dels governs de torn que els atorguen amb impunitat protecció jurídica i legal, així com les millors condicions perquè se sentin els legítims amos i propietàries de les terres. I poc inconvenient tenen a emprar mètodes de cooptació, suborns i altres formes de pressió, fins i tot amb la militarització dels territoris, amb processos judicials contra determinats defensores i defensors del medi ambient, o els assassinats amb l’objectiu d’eliminar tota oposició i estendre la por entre la població.

Què succeeix enfront d’aquests fets que poca reacció genera a nivell global? Per què es troba tan perduda la societat humana que considera que la crisi és passatgera? Quan en realitat és la manera mitjançant el qual la cobdícia, l’autoritarisme, el classisme, el racisme, el masclisme, l’homofòbia, el patriarcat, l’etnocentrisme, l’antropocentrisme, en suma l’afany colonialista (enfortit amb la suma de moltes opressions) es consolida per continuar espoliant els cossos, territoris i llibertats?

Haurà perdut la brúixola, o haurà exterminat a les “bruixes” (shamanes), potser com “buscant agulles” en un paller immens contínua “entretinguda”, sense tan sols parar un segon a meditar que allò que destrueix va també en contra seva, que allò que esgota i explota també serà la seva derrota.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: 25 Noviembre. Hospitalet

   

...

Catalunya: Estudi sobre l’economia del treball domèstic i la cura de la llar / La Independent / Noticies gènere

Segons l’estudi presentat aquest dimecres per la presidenta de l’Institut Català de les Dones,Teresa M....

tere moll

Cascos blaus, dones i pau

  OPINIÓ Aquesta setmana escoltàvem a la ràdio al veterà periodista Vicente Romero dir que...