La discriminació per edat és una barrera per al desenvolupament

Redacció SEMlac / La Independent

“El combat contra l’edatisme requereix promoure la interacció entre generacions diferents, basada en l’educació mútua, on tant joves com gent gran aprenguin entre si”, va afirmar el psicòleg Andy Luis Marrero Vega.

La discriminació basada en l’edat és tan perjudicial com qualsevol altra, afecta tant a grans com a joves i eradicar-la només és possible si es reconeixen les aportacions de cada persona a la societat i es fomenta l’harmonia i el diàleg entre diferents generacions.

Aquestes paraules foren dites durant el col·loqui “Diàlegs intergeneracionals per a un món sense edadismes”, organitzat per la Càtedra Universitària de l’Adult Major (Cuam) de la Universitat de l’Havana i l’Associació Cubana de Nacions Unides (Acnu), el 29 de setembre, en commemoració del Dia Internacional de la Gent Gran, que se celebra cada 1er d’octubre.

Per al psicòleg Andy Luis Marrero Vega, que va tenir a càrrec seu la conferència del mateix nom, és impossible viure sense compartir en algun moment amb persones d’una generació diferent, específicament grans, per la qual cosa és indispensable propiciar aquest diàleg intergeneracional; tot i que va reconèixer que no hi ha de ser només, sinó que cal arribar a accions concretes.

Marrero Vega va destacar la importància de desmuntar mites en relació amb la tercera edat. Foto: SEMlac Cuba
En fer referència a l’edatisme, Marrero Vega va assenyalar que es tracta d’un concepte interessant, el valor fonamental del qual és crear un marc de referència i d’entesa per parlar sobre l’envelliment com a procés, i sobre la vellesa com una etapa del cicle vital.

“Crea un llenguatge comú i ens posa en la ruta de concepció d’una societat més inclusiva i amigable amb totes les edats”, va sostenir l’especialista.

El psicòleg va cridar l’atenció sobre com moltes vegades l’edatisme i la discriminació generacional se solapen en comportaments basats en l’amor cap a la gent gran i la intenció de garantir-los espais segurs però, realment, amb aquestes actituds es violen els drets d’autodeterminació i se’ls priva de la possibilitat de mantenir-se vinculades a la vida social i de sentir-se útils.

Això, segons la seva opinió, té a veure amb la manera com se’ns prepara, o no, per conviure amb persones adultes grans.

Es va referir, a més, a la importància de desmuntar mites relacionats amb la població que supera els 60 anys. Entre ells va esmentar la creença que la vellesa està lligada a la malaltia i la dependència; la idea que totes les persones grans presenten deteriorament cognitiu, són asexuals o menys feliços que altres generacions quan, va afirmar, hi ha diversos experiments socials que han demostrat el contrari.

La també sicòloga Teresa Orosa, presidenta de la Cuam, va emfatitzar en la urgència de concebre la tercera edat i el diàleg intergeneracional des d’un nou paradigma.

“És fonamental promoure una interacció i retroalimentació més grans i equilibrades entre les diferents generacions. Això implica superar estereotips i prejudicis associats a la vellesa i reconèixer el valor i l’experiència que les persones grans aporten a la societat”, va dir.

Teresa Orosa, presidenta de la Càtedra Universitària de l’Adult Major de la Universitat de l’Havana, va fer una crida a concebre la tercera edat i el diàleg intergeneracional des d’un nou paradigma. Foto: SEMlac Cuba.

Estereotips que pesen
El professor Marrero Vega va assenyalar exemples de discriminació vinculats a l’envelliment com ara la pèrdua de feina a causa d’una edat avançada o rebre serveis de menor qualitat. Aquestes situacions il·lustren com l’edatisme és present en tots els àmbits i com les institucions també poden ser edadistes, va sostenir. L’Informe Mundial sobre l’Edatisme de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), el 2021, confirma molts d’aquests comportaments i destaca, en particular, la intersecció entre sexisme i edatisme i com afecta de manera desproporcionada les dones grans. Segons el text, s’observen disparitats en l’accés a l’atenció de salut preventiva i el tractament, així com en l’àmbit laboral, on enfronten desavantatges en termes de carrera professional i accés a pensions a causa de prejudicis associats a l’edat i al gènere .

L’informe sosté que s’ha encunyat el terme “edatisme segons el gènere” per descriure les diferències en la discriminació en termes d’edat que enfronten les dones en comparació dels homes. Les normes patriarcals i la valoració de la joventut hi exerceixen una pressió addicional, cosa que resulta en un deteriorament més ràpid de la seva situació en comparació dels homes.

Però, va subratllar Marrero Vega, l’edatisme també s’entrellaça amb la discriminació per discapacitat. Tot i que algunes persones poden no ser conscients de les seves actituds edatistes, les seves conseqüències són reals i poden tenir un impacte negatiu en la longevitat i l’accés a serveis de salut.

“El combat contra l’edatisme requereix promoure la interacció entre generacions diferents, basada en l’educació mútua, on tant joves com gent gran aprenguin entre si”, va dir.

Durant l’esdeveniment, integrants de les aules de l’Adult Major de diversos municipis havaners van compartir experiències i reflexions. SEMlac Cuba

Durant l’esdeveniment es va donar veu a gent gran que va compartir les seves experiències i reflexions. Aramis Vidal Salgueiro, jubilada de 72 anys i informàtica de professió, va esmentar la necessitat de comprendre l’actualització tecnològica i com molts adults grans se senten “perduts en aquest camp”. Va destacar la importància de la comprensió i de no sentir-se aïllats en aquesta era digital, a la qual cosa pot aportar molt la interacció amb els més joves.

Marta Rodríguez, de 82 anys i també jubilada, va parlar sobre la seva experiència a la Universitat de l’Adult Major. Va explicar que al principi tenia prejudicis sobre assistir a aquesta institució, però després va descobrir que era una oportunitat enriquidora. Va comentar com les conferències i activitats li van brindar una injecció de vitalitat i li permeten compartir allò après a la seva comunitat.

Gent gran, tercera edat

Per a Marta Rodríguez, jubilada de 82 anys, la Universitat de l’Adult Major és una oportunitat enriquidora, una injecció de vitalitat. Foto: SEMlac Cuba.
La Universitat de l’Adult Major i altres iniciatives similars brinden oportunitats de desenvolupament personal, social i cultural per a la gent gran i demostren la importància de valorar i aprofitar les seves experiències i coneixements en benefici de tota la societat.