(Fotografia xarxanet.org)
Segons l’últim informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) en col·laboració amb l’ONU Dones, la discriminació de gènere en el mercat laboral ha augmentat des del començament de la crisi en l’any 2007. Les taxes d’atur són majors entre les dones i la perspectiva per als pròxims anys no és de millora, sinó al contrari.
Michelle Bachelet, Directora Executiva d’ONU Dones (l’oficina espanyola de la qual el Govern de l’Estat va decidir prescindir, malgrat no suposar-li cap cost) insisteix que la igualtat d’oportunitats entre dones i homes és una estratègia econòmica rendible. És a dir, no és un tema que afecta només al benestar de les dones, sinó al conjunt de la societat, a la millora de la maltractada economia. O el que és el mateix: la desigualtat frena el creixement econòmic.
No obstant això, la discriminació de les dones al món laboral creix en tots els aspectes. Des del mateix moment de la contractació, on bé es desestima la mà d’obra femenina per suposats problemes d’absentisme derivats del rol d’encarregades de la cura, o bé només pot accedir als pitjors treballs i menys remunerats.
(Fotografia radiomontblanc.cat)
Els motius de la discriminació laboral de les dones naixen de la divisió sexual del treball. Les dones tenen més dificultats per a conciliar el treball domèstic i de cura -dels quals segueixen sent quasi en exclusiva les responsables- amb el treball remunerat o extern.
En època de crisi les dones han estat retornades a la llar per deixar l’ocupació als homes. En l’actual, sovint, són elles les contractades perquè la necessitat les fa acceptar condicions de treball en precari que no s’ofereixen als homes. L’any passat, la proporció de dones amb una ocupació vulnerable (treballs no remunerats com el domèstic, la cura de les persones, l’agricultura i la ramaderia, etc., o treballadores per compte propi) era del 50% front al 48% dels homes. Aquestes diferències són més grans a l’ Àfrica, on arriben als 15 punts.
A l’Estat Espanyol també hem comprovat com les dones han estat desplaçades pels homes en treballs d’agricultura on abans eren majoria, com ara, en la collita de l’oliva a Andalusia. Quan hi ha poca oferta, es reserva per ells.
Continua l’informe de la OIT amb dades tan preocupants com els tretze milions de dones que han perdut la seua ocupació en l’any 2012. Si la taxa d’atur femení en l’any 2007 se situava en 5,8% enfront del 5,3% masculina, en el 2012 s’ha incrementat aquesta disparitat de 0,5 a 0,7 punts percentuals.
En les economies desenvolupades l’ocupació de les dones en la industria s’ha vist reduïda a la meitat i en els serveis com sanitat o educació (sectors feminitzats) aquesta reducció arriba al 85%. A més, el fet de ser dona limita les possibilitats de triar ocupació en tots els sectors.
(Fotografia xarxanet.org)
L’informe enumera una serie de directrius polítiques per a acabar amb els prejudicis de gènere, tant al sí de les families, com en el mercat de treball: Millorar les infraestructures a fi de reduir la càrrega de treball de la llar. Segons el nivell de desenvolupament, açò pot variar des de la disponibilitat d’electricitat i aigua, al sanejament i els mitjans de transport; Subministrar serveis de cura, sobretot de les criatures;Equilibrar la divisió del treball remunerat i del no remunerat entre dones i homes, principalment a través de programes que promoguen la repartició de les responsabilitats familiars;Modificar els costos i els beneficis de l’especialització de gènere, sobretot garantint que els impostos i les transferències no creuen desincentius per aquelles famílies amb dues fonts d’ingressos;Compensar les desigualtats de les oportunitats d’ocupació entre homes i dones, sobretot a través de mesures dirigides a eliminar l’impacte negatiu de la interrupció de l’activitat professional a través d’una llicència de maternitat remunerada i del dret a regressar al lloc de treball; i realitzar campanyes de sensibilització per a canviar els estereotips de gènere i per a garantir la implementació de la legislació contra la discriminació.
Totes aquestes directrius formen part de les revindicacions d’Intersindical. Però, a més d’afegir algunes més com centres públics de dia o d’atenció per a persones amb diversitats, discrepem en el cas d’eliminar l’impacte negatiu de la maternitat en l’activitat professional. Nosaltres apostem pels permisos iguals, intransferibles i remunerats al 100% per naixement, de forma que pares i mares tinguen els mateixos drets en la criança i les mateixes oportunitats en el mercat laboral.
No obstant l’informe de l’OIT, al qual hauríem d’afegir les constants recomanacions que des de l’economia feminista s’estan donan fa anys, el ben cert és que poques d’elles són tingudes en compte pels governs, que només apliquen polítiques neoliberals que agreujen cada vegada més les desigualtats de gènere. Les dones, com sempre, són les que més perden.
