El 16 de març va fer el seu discurs d’inauguració de la nova Cambra la recentment elegida presidenta, Laura Boldrini de 52 anys, del partit SEL (Esquerra i Llibertat), amb 23 anys d’experiència de treball en les Nacions Unides, en temes de refugiats i drets humans.
En el seu discurs ha reafirmat la necessitat d’una política transparent, i atenta al sofriment social, com el dels joves que no troben feina, de les dones “que pateixen la humiliació d’una violència emmascarada d’amor”, dels treballadors despatxats al carrer,i dels immigrants sense futur, entre d’altres.
Un discurs que ha tingut 22 minuts ovacions, que ha fet caure més d’una llàgrima, en una Cambra que ha estat llargament renovada en les últimes eleccions, comptant amb parlamentàries i parlamentaris més joves (48 anys de mitjana) i amb més dones, que són ara el 31% del total, en relació al 20% del període anterior.
Un discurs que fa renéixer l’esperança que els drets civils, els drets de les ciutadanes i ciutadans, tornin a ser prioritaris davant d’una “Europa dels bancs”. Una Europa que ha de tornar a ser un gran somni, un meeting pot de pobles i cultures, segons Boldrini.
“Banalitats, pura demagògia”, han estat comentaris fets per uns diputats de la dreta, que havien suggerit en el passat, acollir els immigrants de les pasteres a canonades.
Però aquesta vegada les paraules no són de casualitat, ja que adquireixen la força de qui “ha recorregut els camins del dolor” -com afirma el president de SEL Nichi Vendola)- de qui s’ha embrutat les sabates per conèixer directament els problemes del món, i ha treballat honesta i professionalment per a això.
A la presidència del Senat competien dues figures molt diferents: l’ex procurador nacional antimàfia, Piero Grasso, i un exponent del dretà PDL (Partit de la Llibertat) i expresident del Senat, responsable d’una llei que concedia la immunitat parlamentària a Berlusconi, i conegut per les seves amistats amb la màfia, Renato Schifani. Ganò Grasso. La majoria d’italianes i d’italians que han votat, ho han fet perquè es tanqui definitivament la pàgina fosca del berlusconisme, respirant amb alleujament, tot i saber que el camí està ple de dificultats.
