La Independent ha entrevistat a Isabel Rodríguez Vila, amb motiu de la celebració del “X CONCERT PER AL Txad”, a benefici de l’hospital de Goundi, el proper 10 de març, a L’Auditori de Barcelona
Isabel Rodríguez Vila, és fotògrafa i infermera de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona on es va diplomar per ajudar com cooperant juntament amb el seu marit Mario Ubach (metge cirurgià) en diferents països en vies de desenvolupament, especialment al Txad.
Desde 2003, és la vicepresidenta de l’associació sense ànim de lucre “Missió i Desenvolupament per Goundi” des d’on treballa donant suport a l’Hospital, Maternitat, Centre Nutricional i Escola Agrícola d’aquest recòndit lloc de l’Àfrica subsahariana, anomenat Goundi, així com també a la Facultat de Medicina de N’Djamena, de la qual se sent orgullosa formant metges txadians allà al seu propi país, amb el suport de professorat europeu, a la Facultat privada Le Bon Samaritain a la capital N’Djamena i on els estudiants són recolzats per famílies catalanes, de Balears i del País Basc
El Txad és un dels quatre països més pobres del món, amb una esperança de vida que no passa dels 50 anys, La Independent va parlar amb la vicepresidenta de l’Associació Missió i Desenvolupament per Goundi sobre la seva activitat
Què és Goundi?
Goundi és una població del sud del Txad, situada a la franja Subsahariana de l’anomenat “cinturó de la fam”. La seva població és d’uns 125.000 habitants, que componen diferents ètnies convivint entre si: Sara, Peul, Toumack, Fulbi … etc. La seva gent practiquen els cultius de subsistència (mill, sorgo, gombo …) Però per a mi, Goundi és el seu “Hospital”, el qual pertany a la Missió de Goundi.
Quina ha estat la missió de l’Associació?
Una missió jesuïta, amb 55 anys d’història, fundada pel pare i missioner Ángelo Gherardi el 1959. Ell va construir la primera maternitat, en veure la gran quantitat de mortalitat neonatal i maternal de la població. Fins arribar al que és avui dia l’hospital, amb els seus diferents pavellons: Medicina interna, cures intensives, pediatria, maternitat, laboratori, farmàcia, dispensaris, unitat d’aïllats … etc. La missió compta amb un centre nutricional, per a canalla orfa en règim d’internat, així com també per a la malnodrida de la població i perifèria, vuit centres de salut i atenció primària, una escola agrícola per a nens i nenes i dues escoles elementals.
Per què van anar a Goundi?
Va ser una casualitat del destí. Vam conèixer al pare Ángelo a la botiga d’Intermón (comprant un llibre). Ell necessitava un metge “tot terreny” (cirurgià, traumatòleg, ginecòleg, anestesista… etc.), Per el seu hospital, i poder cobrir el descans de vacances del pare Francesc Cortadellas, missioner jesuïta responsable del bloc quirúrgic, i Mario (el meu marit) com metge cirurgià, podia disposar de dos mesos de les seves vacances, per oferir els seus coneixements en aquestes tres especialitats.
Com va sorgir la idea de crear l’associació humanitària i ajudar a l’hospital?
Va ser un consell que ens va donar Vicent Ferrer, en una de les tantes converses mantingudes amb ell durant els períodes de cooperació a Anantapur / Índia. Ell ens deia que per buscar ajudes i recursos per a l’hospital, era aconsellable i efectiu, formar part d’una associació o entitat legal que ens recolzés.
Qued comencéssim a ajudar a l’hospital de Goundi era lògic, després d’haver vist tot el que necessitaven i els recursos que nosaltres dos podíem oferir des d’aquí, aportant-los: medicació, utillatge sanitari, aparells mèdics, material quirúrgic … etc.)
Com és la situació de les dones, les nenes i els nens?
Elles són molt vulnerables. Són mares a molt primerenca edat, tenen molts fills, estan molt desprotegides, la majoria són analfabetes per no tenir un accés adequat a l’educació, a causa de les desigualtats basades en el gènere. Pateixen l’ablació i la poligàmia. La majoria pateixen malalties endèmiques com: Malària, tuberculosi, desnutrició entre altres, de manera que experimenten gran morbiditat en cadascuna de les etapes de la seva vida, amb major increment en l’edat reproductiva. Al Txad la dona té molt assumit el seu rol de submissió cap a l’home. Ella com sexe “feble és molt fort, ha de ser-ho. Ella va a buscar l’aigua al pou, porta llenya, apila gra, té cura dels seus fills i dels altres de la família en cas d’orfandat, és molt difícil. Les nenes i els nens tenen una morbiditat del 45% abans de complir els 5 anys. Tenen poc accés a escolarització especialment les nenes, ja que de petites ajuden a la casa i tenen cura de germanes i germans.
Com es financen els projectes de la vostra Associació?
Per finançar els projectes que des de la nostra Associació Missió i Desenvolupament per Goundi, portem al Txad, comptem amb aportacions de socis, aportacions anònimes puntuals,venda de llibres solidaris (editats per Plataforma editorial): “Goundi, unes vacances diferents “, i” Descobrint el Cor de la Terra “, els quals tenen cedits els drets d’autora (Isabel Rodríguez Vila) i beneficis, per a projectes de Goundi, com ara remodelar els dispensaris, construir un centre de salut. També celebrem concerts solidaris, a benefici de l’hospital.
Quan és el proper concert, on i com es poden adquirir les entrades?
El proper serà el diumenge 10 de març a les 19.00h, el “X CONCERT PER AL Txad”, que se celebrarà a l’Auditori de Barcelona ( allí és poden adquirir les entrades*). El programa comptarà amb actuacions des de l’ Obertura musical i coreogràfica “Junts” a càrrec de voluntàries i cooperants de “Missió i Desenvolupament per Goundi“, a “Misticísssimus” de Pedro Burruezo amb el seu grup Bohèmia Camerata i la coral Cypsella, a músiques medievals, des d’una perspectiva contemporània com són “Non Stop Gospel” i “The Gospel Viu Choir”, amb direcció de Moisès Sala, que és un arriscat espectacle de gospel d’alt voltatge.
És bonic remarcar, que els artistes en la seva majoria, actuen altruistament per tal de col·laborar amb el projecte africà d’ajuda a l’hospital de Goundi.
*Més informació al web de l’Auditori
