“Al Txad com en la major part d’Àfrica, la mort està molt més acceptada, conviuen amb els esperits dels seus avantpassats”.
La infermera, fotògrafa i escriptora Isabel Rodríguez Vila, vicepresidenta de l’Associació sense ànim de lucre Missió i Desenvolupament per Goundi, acaba de publicar un nou llibre: “Quan ens anem ¿A on anem?”
El llibre és un relat autobiogràfic emmarcat en un llarg viatge a través de la seva vida personal i profesional. L’autora narra les seves experiències properes a la mort, relata les seves pròpies vivències com a infermera, filla, esposa, mare i amiga, el llibre ” Quan ens anem ¿A on anem?” sorprendrà i possiblement pot canviar la forma de veure la mort i potser el de viure la vida.
La Independent va entrevistar a l’autora del llibre
Que ens explica què la va motivar a escriure’l?
Em motiva saber que a la majorìa de les persones els terroritza la mort i tot el que representa. Fet que genera molt sofriment quan hi estan a prop, de manera que m’he atrevit a relatar experiències que puguin d’alguna manera ajudar i veure-la amb acceptació i serenitat. La meva intenció és la d’apropar al moment del desenllaç final amb la clara esperança de la continuïtat de la vida de l’ànima i de la permanència en l’Esperit.
És un tema tabú la mort en el món occidental ?
Segons en quins àmbits és un assumpte “no grat”, és un tema que incomoda i pertorba. Quan en gran part de la societat, el que preval és la bellesa, la joventut, la salut i la qualitat de vida, no hi ha cabuda per pensar en el deteriorament físic, ni en la malaltia, les incapacitats i molt menys en la mort.
I com s’ho prenen al Txad ?
Allà com en la major part d’Àfrica, la mort està molt més acceptada, la tenen molt present en el dìa a dìa. Culturalment estàn més preparats, conviuen amb els esperits dels seus avantpassats en els rituals funeraris i també en les seves vides. La mort els fa respecte però no la temen, l’accepten com una cosa inherent a la persona.
Des de la seva experiència com a infermera, segurament haurà tingut moltes experiències amb les persones agonitzants. ¿Què és el que més l’ha impactat?
Positivament, la serenitat de les persones que es lliuren a la mort, una vegada que accepten amb plena consciència que la seva malaltia és irreversible i no tenen cap tema pendent, i negativament, conèixer casos de persones que durant la seva malaltia no han sortit de el seu estat de negació, igual que la seva família, no tenint l’oportunitat de l’adéu, i s’han sentit frustrades pel seu entorn, acabant els seus dies amb assumptes inacabats.
Què li diria a la gent que creu que el més enllà és una fantasia?
M’agrada escoltar les opinions dels altres, sempre enriqueix tenir altres punts de vista. Ningú pot saber al 100 per 100 la veritat sobre el més enllà, ja que ningú ha tornat per explicar-ho. Cada un té la seva veritat i és important respectar l’opinió aliena. El més enllà no entra en el nostre enteniment físic de manera que el terme ” fantasia ” és acceptable. En realitat si ho mirem o pensem amb els ulls físics per descomptat és una fantasia, però en pensar i entendre amb els ulls de l’ànima comprens que no ho és.
A on anem, quan ens n’anem ?
És fonamental que cadascú ho descobreixi per si mateix, pontificar i teoritzar és perjudicial, cada un en el seu interior té tots els instruments per respondre a aquesta pregunta. De res serveix que jo expliqui el que he descobert treballant meu ésser intern, ja que cada un, evoluciona al seu ritme, cada un, té un mestre en el seu interior i quan un està preparat els escolta i els comprèn.
Li té por a la mort ?
La veritat és que no la temo i fins i tot estic preparada, sóc molt conscient de la meva in permanència, el que sí potser, és la por a donar feina als que t’envolten, a quedar incapacitada i dependent. No voldria semblar una heroìna pel que et diré … doncs m’agradaria poder preparar-me per “el morir” i tenir l’ocasió de poder acomiadar-me amb lucidesa de la meva família i amics.
A benefici de la seva obra solidària MyDparaGoundi, vostè també va cedir els drets d’autora de dos dels seus llibres ” Goundi, unes vacances diferents” i ” Descobrint el cor de la terra” Han ajudat a resoldre alguns dels molts problemes que hi ha a l’Hospital de Goundi ? En què s’han invertit ?
M’encanta aquesta pregunta ja que il·lusionarà als lectors que van col·laborar amb la seva compra. Sempre dic que cada llibre és “un totxo”, i en veritat és així. Amb el primer “Goundi, unes vacances diferents” es van poder pintar tots els pavellons de l’hospital i remodelar els seus dispensaris (armaris, bancs, sòcols, embornals, dutxes, wc enrajolats) . Amb el segon ” Descobrint el cor de la terra”, es va construir un centre de salut a N’Gangará, que inaugurem en nom de la nostra associació MyDparaGoundi, el passat mes de juny 2013. I ara amb “Quan ens n’anem..a on anem ? ” … valgui la redundància, vendrem “molts maons”, per al futur centre de salut de N’Dilate, gràcies a la solidària col·laboració de lectores i lectors.
Quan i on és el llançament del llibre ?
La Regidoria de Cultura de Cabrils, La Biblioteca Pública i l’Associació Missió i Desenvolupament per Goundi, participen en la presentació del llibre que estarà a càrrec de l’alcaldessa Lina Morales i de l’advocada Sra Isabel Mas, el divendres 21 de febrer a la Biblioteca de Cabrils.
A Barcelona, es farà a la Casa del Llibre** el dilluns 24 de febrer i serà càrrec de Xavier Melloni, teòleg, antropòleg, escriptor, i de Javier Barja, metge cirurgià i professor de bioètica. Els drets d’autora i beneficis que el llibre generi, es revertiran a través de l’associació Missió i Desenvolupament per Goundi, en la construcció d’un nou centre de salut a N’Dilate (cantó de Dobo), pertanyent al districte sanitari de l’hospital de Goundi al Txad.
Com es pot adquirir?
L’edició del llibre ha estat finançada per la nostra associació MYD per Goundi, l’associació és la que s’encarrega de la distribució, jo mateixa m’he convertit en ” distribuïdora” del meu llibre, tinc els permisos, l’ISBN, codi de barres, en fi, tots els tràmits legals necessaris per poder fer-ho. L’avantatge és que la despesa de distribució que avui dia és el que encareix al llibre, en fer-ho directament el seu benefici és gairebé net per a l’objectiu que es pretén “construir un centre de salut” al Txad, per mediació de la nostra associació.
*21 de febrer a les 20:30 h. a la Biblioteca de Cabrils. c / Domenech , 21
* Casa del Llibre ( Rbla de Catalunya 37 ),24 de febrer a les 19:30 h.
E llibre, uns dies després de la presentació oficial, es pot adquirir de diferents maneres:
A Barcelona a la botiga de SCIAS de l’hospital de Barcelona.
A la botiga de l’hospital de Mataró, a “l’ Estanc de Cabrils”, a ” Detalls ” i “La Copisteria ” a Vilassar de Mar
Encarregant pel mètode de reemborsament a internet:
info@misionydesarrolloparagoundi.com
Per un missatge a facebook, al mur d’Isabel Rodríguez Vila o el de Missió i Desenvolupament per Goundi (per transferència o reemborsament)
També hi ha versió eBook digital a Amazon i Amazon Kindle.
I a través de l’editorial Círculo Rojo
