Dijous 03 octubre 2024

Dijous 03 octubre 2024

Posem-los nom: SAW (State against Women)

Per Marta Macias Quesada. Amb el suport de la Junta de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

El racisme institucional té un nom i el sap tothom. Tenim clar com es diu el que va fer Hitler. Però, en canvi,  el que fan certs governs contra les dones no té nom.

A l’Afganistan, per exemple, hi ha la prohibició completa del treball femení fora de les pròpies llars; les dones no poden estudiar ni en escoles ni universitats i estan obligades a portar burca.

A l’Iran, les dones necessiten el permís masculí per estudiar, treballar o viatjar, no tenen dret a l’herència en cas de tenir germans i les nenes poden ser obligades a casar-se a partir dels deu anys.

En països com Benín, Burkina Faso, Camerun, Txad, Costa d’Ivori, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Iraq, Kènia, Mali, Mauritània, Níger, Nigèria, República Centreafricana, Senegal, Serra Lleona, Somàlia, Sudan, Tanzània, Togo, o Iemen,  la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats són pràctiques generalitzades.  

Al Iemen, davant d’un tribunal, una dona només es considera la meitat d’una persona; és a dir, «el testimoni de dues dones és igual al testimoni d’un sol home». A més, es prohibeix a les dones atestar en casos d’adulteri, de calúmnia o de robatori.

Com altres països, Iemen té un sistema polític on les dones no són subjecte de dret i, per tant, no tenen cap refugi civil o polític que les protegeixi. Són països on la indefensió de les dones és una constant i on la desigualtat va més enllà de la possibilitat d’accedir a les oportunitats. Països regits per un sistema polític on el patriarcat és inquisidor i on el poder dels homes només s’aconsegueix  a través de la violència.

Lapartheid va posar nom al racisme institucional pel qual el govern de Sud-àfrica legitimava la segregació o separació de la població per motius racials o ètnics, i sotmetia la població negra a un tracte discriminatori. L’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 2002 va definir l’apartheid com «un acte inhumà comès en el context d’un règim institucionalitzat d’opressió i dominació sistemàtiques d’un grup racial per sobre qualsevol altre grup racial realitzat per mantenir aquest règim».

Tenir el nom d’apartheid va facilitar definir el sistema instaurat a Sud-àfrica. Permetia definir un sistema polític basat en una determinada conducta racista, que es diferenciava del racisme pel fet d’estar institucionalitzat i legitimat per un govern. El nom i la definició d’aquest tipus de racisme va facilitar que passés a classificar-se com a crim de lesa humanitat i que s’incorporés específicament i amb el nom d’apartheid a l’article 7 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 2002. Aquest article estableix una llista de crims de lesa humanitat, i ho són, tal com estableix l’article, quan es cometen com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d’aquest atac.

El món sencer va fer un pas endavant en considerar l’apartheid com a crim terrible i dolós contra la humanitat. Ara hem de buscar un nom que faciliti la denúncia dels governs que odien les dones, que en legitimen el maltractament i la degradació de forma expressa i generalitzada. Busquem un nom per denunciar els governs que esclavitzen les dones obligant-les a cobrir el seu rostre, que els prohibeixen l’accés a l’educació o els fa impossible tenir un mitjà de subsistència. És un atac generalitzat, sistemàtic i conegut contra una part de la població civil, en aquest cas les dones i les nenes, i és per tant un crim de lesa humanitat.

Posar nom a les coses és el primer pas per saber de què parlem. Tenim identificats els països: són, entre d’altres, els governs de l’Afganistan, Iemen, Iraq, Aràbia Saudita o l’Iran. Busquem un nom, denunciem i demanem a Nacions Unides i la Cort Penal internacional que s’inclogui com a crim de lesa humanitat. Ara és l’hora que les democràcies desemmascarin els governs misògins i els portin davant de la justícia. Portem la lluita fins al final.  

Posem-hi un nom clar i universal. Un nom per descriure la violació de drets fonamentals de les dones i només pel fet de ser-ho.

Proposo un nom: Estat contra les dones. State against Women. SAW.

La idea ja està llançada.

Compartir

8 respostes

  1. Les dones somos la esencia de la vida, aquellos que nos maltratan y nos asesinan atentan contra ella. y lo hacen mayoritariamente, porque les damos miedo. En el caso de los estados, la violencia se sustenta en el sometimiento de las mujeres al poder patriarcal y el desprecio a la vida de las mismas.
    Como Estados, comenten un delito de violación de derechos fundamentales de las mujeres un delito de lesa-humanidad que ha de ser castigado. State against Women. SAW

  2. Enhorabona Marta per aquest projecte tan ambiciós i encertat!

    Calia fer-ho i tu ets el motor.

    Gràcies per formar part de les dones més admirables del nostre entorn!

    Tan de bó que s’acompleixin aquestes fites universals.

  3. Molt bona iniciativa! Aquí, tot i que encara hi ha recorregut, hem avançat moltíssim en igualtat, però malauradament sovint deixem de banda les grans desigualtats que hi ha en altres païssos on viuen la mojoria de dones d’aquest món! El que és inhumà s’hauria de combatre a nivell mundial i global!
    Farem difusió d’aquest enllaç a la nostra web. Gràcies!

  4. Excel·lent iniciativa. Prou de deixar permetent els abusos i agressions contra les dones emparant-se en les coordenades poítico-culturals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Iboga Summer Festival

Iboga festival és un festival innovador que porta talents amb el segell musical del Swing,...

Barcelona: Ha mort Montserrat Viñas Barceló. Montsinya

OBITUARI* Per Dolors Viñas, periodista Va néixer a Ferrol l’any 1945 i va morir el...

XXXV Edició dels Premis 8 de març Maria Aurèlia Capmany 2021

S’ha publicat al BOPB les bases de la convocatòria de la XXXV edició dels premis...