Montse Ortiz – © Juan Alonso
L’Índia, amb gairebé 1.200 milions d’habitants, malgrat les seves elevades xifres macroeconòmiques que la defineixen com a país emergent i de creixement imparable, és també el país que ocupa al món el quart lloc en de perillositat per a les dones.
Conviuen en el seu territori l’inequitat, la injustícia, la violència, l’exclusió, el masclisme i el patriarcat que impacten de la manera més cruenta en la vida i els cossos de les dones.
La Independent va dialogar amb Montse Ortiz, Coordinadora de Sensibilització de la Fundació Vicente Ferrer, organització que està present en aquest país fa més de 40 anys. La seva zona d’intervenció s’ubica a l’Índia rural, al Sud, en l’estat d’Andra Pradesh.
Ortiz ens comenta que “a l’Índia les dones pateixen múltiples discriminacions, per ser dona, per la casta, per tenir algun tipus de discapacitat o per la seva condició de salut. Hi ha una alta incidència de dones afectades pel VIH, contagiades pels seus marits. Elles viuen amb l’estigmatització i la culpabilització de la malaltia. A més, en ser vídues també són discriminades, ja que es considera que la dona no és un ésser complet si no està al costat d’un home. Per tant, les dones són un col·lectiu extremadament susceptible d’entrar en xarxes de trata i prostitució, sobretot les més joves amb fills i filles petits, perquè al veure’s soles i vídues, no troben una altra escapatòria.”
“La majoria de dones amb les que treballem són dàlits, un dels col·lectius més discriminats a l’Índia, fins i tot se situen fora del sistema de castes indi. Si ets dona i dàlit ets doblement discriminada. Per això, gran part del treball de la Fundació Vicente Ferrer és promoure l’autonomia econòmica i l’apoderament de les dones com a estratègia per trencar amb el cercle de les violències i les desigualtats de gènere”, afegeix Ortiz.
© Nagappa
Encara que les dones índies han fet enormes progressos en les últimes dècades, sobretot implicant-se activament en el sector productiu del seu país, la seva participació en la força de treball (millora de salaris, condicions dignes i formació professional) continua sent molt inferior a la de els homes. Per a les dones índies seu gènere significa perill, i evidencien major vulnerabilitat de ser violentades.
Montse Ortiz assenyala tres desafiaments importants que han d’afrontar les dones índies, sobretot les nenes. El primer és “l’avortament selectiu que significa la discriminació cap a les nenes abans de néixer. Tot i estar prohibit, es continua practicant. Segons les últimes dades del cens de 2011 a l’Índia, hi ha 7.100.000 menys de nenes que de nens. D’altra banda, l’infanticidi de nenes és una realitat quotidiana. Un cop nascudes els donen menys atenció i cures, i tenen limitat accés a la salut en relació amb els nens.”
El segon desafiament té a veure amb l’educació. “Dels 130 milions de nens i nenes de 6 a 11 anys que no van a l’escola, el 60 % són nenes, perquè es pensa que les dones tenen poc valor en el desenvolupament de les seves comunitats”, emfatitza Montse Ortiz.
© Juan Alonso
I el tercer desafiament són els matrimonis i embarassos precoços. “A l’Índia les nenes són casades molt joves. Sobretot a les zones rurals, on a partir de la primera menstruació ja es poden casar. La mitjana d’edat està en 15 anys. Moltes famílies les casen amb homes molt més grans, a través de matrimonis acordats. Aquesta realitat genera l’abandonament escolar, estancament del seu desenvolupament personal, problemes de salut mental i físic i embarassos primerencs.
Segons UNICEF, hi ha un 56% de casos de matrimoni precoç a l’Índia rural i un 29% a l’àrea urbana. El 68 % de les dones Índies són mares per primera vegada entre els 15 i 19 anys”, reflexiona Ortiz.
Montse Ortiz afirma que “fins i tot hi ha un sistema patriarcal arrelat a l’Índia, fonamentat en unes pràctiques culturals i tradicions religioses que pretenen controlar i sotmetre les dones, de col·locar-les en situació de permanent discriminació i d’invisibilitat social dins la societat. Per exemple, la dot és una de les principals causes de discriminació i violència cap a les dones. Amb la dot s’arrela la visió en les comunitats que les nenes són una càrrega econòmica per a les famílies.”
“La dot és una transacció monetària que fa la família de la nena al futur marit, és un pagament cap a la futura família perquè es faci càrrec de la dona. Sent així, la dona és vista com un bé que passa d’una família a una altra, és només un subjecte passiu. I encara que la dot està prohibida per la legislació Índia, es continua practicant sense control i es camufla de diferents formes: a través de regals, que depenent del nivell adquisitiu, poden anar de terres o propietats a joies i equips tecnològics, havent famílies que s’endeuten per donar la dot. Aquesta realitat està directament vinculada amb l’alt índex de suïcidis i feminicidis de les dones”, aclareix Ortiz.
“Per exemple, si un marit sent que no ha rebut la dot que ha pactat, pot matar a la dona per casar-se amb una altra i rebre una altra dot. Així, els feminicidis es camuflen en xifres de suïcidis. És una forma de pressió i violència que hi ha per cobrar més diners per dot “, alerta Ortiz.
Sent aquest un problema estructural li preguntem quin és el camí per eradicar les violències contra les dones i les desigualtats de gènere a l’Índia. “D’una banda és imprescindible una lesgislació contundent. Si bé és cert que hi ha normatives que protegeixen els drets humans de les nenes a nivell nacional i internacional, aquestes no s’implementen. Cal impulsar campanyes de sensibilització i d’educació, promogudes tant des del govern com de la societat civil organitzada, i assumir les demandes de col·lectius de dones que estan lluitant per eradicar la violència de gènere a l’Ìndia.”
“Des de la Fundació Vicente Ferrer incidim en les comunitats amb accions de sensibilització dirigides cap a la infantesa, a les dones i homes joves i a les persones adultes. Es treballa amb grups mixtos a través d’accions d’educació popular (teatre, dinàmiques participatives, etc.) per promoure la igualtat entre homes i dones i que les famílies i comunitats assumeixin l’important que és, per exemple, que les nenes vagin a l’escola”, ens diu la Montse Ortiz.
L’integrant de la Fundació Vicente Ferrer ens explica que treballen processos d’apoderament amb les dones, fet que està contribuint a superar la situació d’inequitat i violència, tant per a les dones com per a les nenes. Per exemple, han promogut l’organització dels Sanghams, que són espais col·lectius de dones on comparteixen els seus problemes, necessitats i s’organitzen per prioritzar els seus interessos estratègics. Aquest espai els permet sortir de l’àmbit privat i de la seva invisibilització en l’espai públic.
© Juan Alonso
“Els Sanghams són un espai de sororitat, de sinergia i reconeixement, on les dones enforteixen el seu rol com subjectes de dret, a nivell individual i col·lectiu. A més, contribueixen al fet que els homes prenguin consciència que les dones s’han d’organitzar i que són un benefici per a la seva comunitat. Llavors, quan les dones estan organitzades les comunitats es beneficien ja que el seu teixit social s’enforteix per assumir amb més capacitat la reivindicació dels seus drets davant els organismes competents”, emfatitza Ortiz.
© Juan Alonso
Segons ens explica, “els Sanghams tenen un doble impacte: l’apoderament personal i l’apoderament econòmic, ja que en aquest espai les dones tenen la possibilitat d’accedir a microcrèdits, que els permet dur a terme iniciatives productives que enforteixen la seva independència econòmica. Així guanyen en autoestima i en fonts d’ingrés que contribueixen a l’economia familiar, fins i tot es converteixen en l’única font d’ingrés, revaloritzant la seva posició dins de la família.”
Una altra de les apostes per l’apoderament de les dones, segons ens explica Ortiz, ha estat el promoure-hi l’accés i control de l’habitatge. “Estem apostant a que les dones tinguin la propietat de la terra i l’habitatge. Per això tota la propietat que es construeix va a nom de les dones, d’aquesta manera el seu rol es revaloritza i pren una altra dimensió, ja que comencen a ocupar un espai i rol diferents entre les seves famílies.”
“Les campanyes per aturar els matrimonis infantils també és una acció que es promou des de la Fundació Vicente Ferrer. Fins al moment, s’han aturat 85 matrimonis infantils en aquest últim any.”
© Adam
“L’Índia és un país de contrastos”, afirma Montse. “És imprescindible, malgrat aquesta realitat, evitar quedar-se amb una visió negativa del país, perquè hi ha moltíssimes dones índies que estan lluitant per una societat més igualitària i més justa. És un país de moltes desigualtats, on pots veure gent molt rica i la misèria més absoluta, on més del 50% de la població viu sota el llindar de pobresa, però tot i així creiem fermament que la transformació és possible”, conclou.
© Adam
