OPINIÓ
Com implicar amb èxit a homes i joves perquè promoguin la igualtat i la justícia de gènere?
Des de les associacions d’homes per la igualtat de gènere un tema central, i un repte, és la dificultat que tenim en implicar als homes en la igualtat.
És un repte perquè tractem de visibilitzar que els homes també tenen gènere i que també estan afectats per les estructures que reprodueixen el gènere.
El patriarcat és el sistema, social i cultural on els homes dominem a les dones i a altres homes que no encaixen en els paràmetres estàndards del que significa ser home, en diferents societats. Per transformar (-nos) és necessari visibilitzar i constatar les evidències, socials, culturals, relacionals d’aquesta dominació. Pel fet de ser home ja tenim una sèrie de privilegis. El primer pas per desmuntar (-nos) i deconstruir (-nos) és reconèixer i responsabilitzar-nos de la desigualtat que existeix en les societats. A més, diferents estudis realitzats des de l’antropologia, la sociologia, els estudis culturals o el dret demostren que hi ha una relació entre les societats patriarcals i la violència. S’ha pogut constatar que poder, patriarcat i violència estan relacionats.
La construcció de la masculinitat contemporània està imbricada amb el poder. S’espera que un home sigui dominant i poderós. Culturalment ho representem mitjançant les icones mediàtiques, en l’esport, etc. Així, la pressió en nois i homes per ser “un home de debò” ens demanda que ens comportem d’una determinada manera. La violència moltes vegades és la via principal per demostrar que s’encaixa en el model demandat. S’usa la violència per provar que s’és un home “real”, o com a mecanisme compensatori, quan se sent que es perd posició i poder.
No obstant això, aquest model de masculinitat hegemònic comporta també dolor, sofriment i aïllament. És el que es denomina “la paradoxa del poder dels homes”. El manteniment d’aquestes estructures de poder ens impossibilita per a l’expressió emocional, per a l’empatia, per cuidar i sostenir.
Aquest és el context que el psicòleg i activista profeminista Michael Kaufman creu necessari desmuntar: les estructures piramidals del patriarcat que tant dolor i desigualtat produeixen a la societat i als seus membres. No és necessari ser violent per permetre i perpetuar el sexisme, la desigualtat i la violència. Sí, fa falta responsabilitzar-se de la violència per iniciar els processos de canvi i transformació.
Les clau, llavors, per implicar als nois i homes en la justícia de gènere és fer-los part de la solució. No centrar-se en què ells són el problema, sinó en què ells són part de la solució. Depèn, també, dels homes que la societat canviï i sigui més igualitària. És important la seva participació als programes d’intervenció, campanyes, etc… Cal adoptar, per tant, un missatge positiu, sense judicis. Destacar també els beneficis que la igualtat té en la vida dels homes. Ajudar o potenciar espais segurs on els homes puguin expressar, sense por, les seves contradiccions, les seves posicions. És important treballar a nivell individual però també a nivell estructural. Per exemple, canvis en les lleis que ajudin a fomentar les cures i l’empatia en els homes, com un permís de paternitat d’igual durada al de maternitat, intransferible i pagat, o polítiques de conciliació dirigides a homes.
Els canvis començaran a produir-se quan hi hagi una suficient massa crítica d’homes que assumeixin la seva responsabilitat, estiguin disposats a renunciar als seus privilegis i entenguin el cost que implica per a ells i el seu entorn mantenir un model hegemònic de masculinitat que va en contra del ben comú.
