Les persones no heterosexuals quasi bé no apareixen a la premsa local de Santiago de Cuba, província oriental a 862 quilòmetres de l’Havana, segons va constatar una investigació de la comunicadora Maria de las Mercedes Rodríguez Puzo, realitzada en 2014.
L’estudi exploratori dels quatre principals mitjans del territori oriental (l’emissora CMKC Ràdio Revolución, el telecentre Tele Turquino, l’emissora municipal CMKW Ràdio Mambí i el diari Sierra Maestra) mostra poc més d’una desena de treballs periodístics publicats l’any passat, la major part sense rigor investigador.
No obstant això, la diversitat sexual aflora com a tema emergent després de la celebració de la Jornada Nacional de Lluita contra l’Homofòbia, impulsada des de 2007 per l’estatal Centre Nacional d’Educació Sexual (Cenesex).
“La política informativa dels mitjans cubans no contempla encara aquesta temàtica entre les prioritzades”, va exposar la periodista en un esdeveniment realitzat al gener per la secció Diversitat Sexual de la Societat Multidisplinaria d’Estudis de la Sexualitat (Socumes), a la ciutat de Cienfuegos.
Quan apareixen treballs periodístics que contemplen la diversitat sexual gairebé sempre es vinculen a commemoracions específiques com el Dia Mundial de Lluita contra l’Homofòbia, el Dia Internacional dels Drets Humans i el Dia Mundial de Lluita contra el VIH / Sida.
Els gèneres més utilitzats són la notícia i la crònica, però no hi havia cap reportatge d’investigació entre la mostra. Preval també la mirada sobre la salut i vinculada al VIH / sida, ja que gairebé tots els treballs on s’esmenten realitats de la comunitat LGBTI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals) van aparèixer en les seccions de salut d’aquests mitjans.
Prejudicis sexistes i homòfobs d’alguns professionals impedeix una sistemàtica en aquesta cobertura a la premsa, exposa la tesi de llicenciatura. Segons Rodríguez, en el gremi hi ha “insuficient capacitació i interès que motivin a desenvolupar gèneres periodístics d’investigació sobre les problemàtiques i realitats de les persones amb sexualitats no heteronormatives”.
En la majoria de les publicacions s’entén per diversitat sexual les relacions i conductes homosexuals i bisexuals masculines, la qual cosa deixa fora la població lèsbica, intersexual, transsexual i travesti, va apuntar la llicenciada entre altres deficiències.
D’altra banda, aquests assumptes “s’analitzen a partir de l’increment del VIH / sida a la província i realçant sempre que el major nombre d’individus infectats són els homes que tenen sexe amb altres homes, la qual cosa els mostra com el grup més vulnerable i amb una conducta de risc davant l’epidèmia”, va afegir.
La investigació va proposar una estratègia comunicativa per al tractament adequat i integrat de la temàtica diversitat sexual en els mitjans de difusió massiva de Santiago de Cuba, que comença amb la capacitació de les i els professionals de la comunicació. Aconsella incloure aquest tòpic en les rutines productives dels mitjans, abastant nous enfocaments com els drets sexuals i reproductius, la diversitat sexual en els àmbits laboral i estudiantil, les pràctiques sexuals segures i protegides o les raons per les quals els prejudicis sexistes i l’homofòbia han de ser eliminats.
Per a això podrien ampliar la gamma de gèneres periodístics i utilitzar testimonis, històries de vida, entrevistes, cròniques, reportatges i documentals per a abordar les problemàtiques LGBTI.
La periodista recomana realitzar un treball cada dos mesos al setmanari imprès Sierra Maestra, incloure falques i anuncis radials entre programes que promoguin la igualtat, el respecte i l’acceptació de la diversitat sexual i transmetre pel canal local Tele Turquino les campanyes de bé públic i documentals sobre aquest tema realitzats al país.
A més, considera oportú crear un arxiu digital i imprès amb materials editats pel Cenesex i institucions afins per a la consulta i preparació contínua dels seus professionals. Per a la investigadora, als mitjans de comunicació els correspon representar la comunitat no heteronormativa amb paraules i imatges “objectives, justes, respectuoses i incloents”, que permetin a les persones no heterosexuals trobar un espai de respecte, escolta i suport.
