Per Matilde Aragó Gassiot, magistrada jubilada
El passat dia 13 de febrer de 2026, a la Biblioteca del Poble Nou Manuel Arranz, es va realitzar un homenatge a la nostra estimada Consuelo Barea, companya metgessa i matemàtica, que va dedicar tota la seva vida a la lluita pels drets de les dones i els infants, especialment amb la pràctica d’una psicoteràpia especial per a dones maltractades, contra l’estrès posttraumàtic i la detecció d’abusos sexuals i maltractaments a la infància.
Consuelo ens va deixar prematurament l’any 2017, a causa d’un càncer, quan encara tenia molts projectes per finalitzar. Ja havia editat diversos llibres on va plasmar part dels seus estudis: “El sueño lúcido”, “Manual para mujeres maltratadas (que quieren dejar de serlo)”, “El Maltratador como exmarido y como padre”, “Los inconvenientes de la custodia compartida”, “El pretendido síndrome de alienación parental”, entre d’altres.
Va convocar l’acte d’homenatge la Comissió CB, amb el suport de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poble Nou, barri de Barcelona on ella va viure tota la vida. Davant d’un auditori ple, amb gairebé un centenar de persones, hi van intervenir presencialment amigues i col·laboradores (Rosa Ribas i Eva Pleguezuelos, advocades) i Conxa López (mestra). Mitjançant vídeo, altres professionals que la recordaven van expressar unes paraules boniques en el seu record (Gemma Calvet, Gemma Lienas, Gaspar Hernández, Miguel Lorente, Altamira Gonzalo, Adam Martin). Dones que havien estat pacients, que havien tingut la Consuelo com a terapeuta, van exposar després, amb molta emoció, els seus agraïments (“La Consuelo em va salvar la vida…”). Així mateix, hi va intervenir Montserrat Fernández Garrido (advocada i escriptora) i, mitjançant comunicats, Nekane Sanmiguel i Marga Bonet Esteva.
A més de la memòria de la seva infància i joventut, va ser important la participació de dones advocades amb qui havia compartit la defensa de dones i infants afectats per maltractaments. Van assenyalar amb claredat com ella presentava les proves pericials mèdiques davant del jutjat, amb una gran lucidesa en el diagnòstic i amb una gran capacitat també d’exposició de la seva metodologia científica. Com ajudava molt en els judicis la seva intervenció, amb vista a la defensa de les dones que havien patit maltractaments (elles i/o els seus fills).
També van explicar que ella va ser pionera en la descripció de la violència vicària i en la denúncia del mal anomenat “Síndrome d’Alienació Parental”(SAP). Aquest mal anomenat “síndrome” va ser —i encara ho és, en ocasions— un instrument per castigar les mares separades quan els fills tenen mala relació amb el seu progenitor masculí, com si el rebuig infantil fos atribuïble sempre a les mares, invertint la càrrega de la prova. Es va esmentar també que Consuelo Barea va ser pionera en l’estudi i en la denúncia d’aquesta teoria, llargament aplicada per tribunals i alguns psicòlegs, esbrinant que no tenia cap base científica i que havia estat popularitzada per un psiquiatre americà masclista i pedòfil (Gardner).
El seu llibre va contribuir llargament a desmitificar una doctrina que havia fet molt de mal, ja que havia contribuït a generar una desconfiança contra les dones maltractades, arribant, en alguna ocasió, a la injusta condemna de les mares a la pèrdua de la custòdia dels fills. Finalment, es va destacar la seva contribució a la lluita pel dret de les dones i nenes a no ser violades, traficades ni prostituïdes.
Les que vam tenir la sort de compartir amb ella amistat, lluita feminista i passió per la defensa dels drets humans, mai no l’oblidarem. Ni per les seves aportacions, ni, sobretot, per la humanitat que compartia, per la seva generositat absoluta i la bondat en el tracte, així com l’alegria de viure que sempre ens va comunicar.
Es va concloure l’acte amb una intervenció emotiva de Montserrat Milà Estrada, en representació de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poble Nou, i finalment, amb unes cançons feministes boniques, interpretades per dones de la Coral La Flor de Maig.
La memòria i el reconeixement a la Consuelo ha de servir per no oblidar el seu llegat. Aquest és un compromís de les dones feministes: no oblidar les companyes que tant han fet per avançar amb eficàcia en la defensa dels drets de les dones. Comptem amb el formidable compromís de l’AVV de portar la proposta a la “Comissió Memòria i Gènere” del Districte, entre d’altres projectes, ja que aquest homenatge es va plantejar com un primer pas en la recuperació de la seva memòria.
