Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Gisella Evangelisti ok

Algunes sorprenents lliçons des d’Àfrica per a Occident

OPINIÓ

La Covid-19 podria provocar una hecatombe en el continent més pobre del món, havia alertat entre d’altres l’OMS. No obstant això, fins ara les dades no han estat tan contundents. Vegem alguns casos poc coneguts de respostes eficaces i innovadores a la pandèmia.

La Covid ja ha arribat als 54 països del continent, ha reportat recentment l’OMS, però “sense la velocitat exponencial i l’elevat nombre de morts d’altres regions”, ha afirmat Matshidiso Moeti, directora regional per a l’Àfrica de l’OMS. Fins ara, una estimació prudent compte més de 100.000 contagiats i aproximadament 3.100 morts a tot el continent. Repetim, fins ara, ja que es pot tractar només d’una bomba d’aquí un temps.

Quins factors podrien haver influït sobre aquestes dades relativament favorables? Un es refereix sens dubte a l’edat de la seva població: el 60% d’ella té menys de 25 anys, mentre la Covid afecta sobretot a l’edat anciana. Un altre és relatiu a la densitat poblacional, inferior a l’europea, (amb excepció de Nigèria), i el menor volum d’intercanvis entre països. No obstant això han estat importants també les respostes ràpides dels governs, coordinats per l’agència sanitària de la Unió Africana, que han procedit a dictar la quarantena des d’un mes, quan a la Unió Europea no tots els països acceptaven la mesura. Però, sobretot, com assenyala la periodista britànica de família jueu-africana Afua Hirsh al Guardian, el fet que a l’Àfrica no tinguessin a l’abast de la població costosos tests o l’hospitalització, ha afavorit, o millor dit, ha obligat la gent a buscar solucions creatives.

Al Senegal, per exemple, s’està emprant un test que avisa en 10 minuts, amb un cost de només un dòlar, si hi ha o hi ha hagut contagi, mentre a Londres els tests de laboratoris privats costen 250 lliures. Ja des de gener Senegal s’havia preparat per a la pandèmia tancant les fronteres i traçant els contactes dels casos positius. El govern havia promès que no faltessin llits d’hospital per a qui es posés malalt entre els 16 milions de senegalesos, i fins ara ha pogut complir. Totes les famílies de les 30 víctimes han estat conegudes pel govern, que ha pagat els funerals.

Un altre cas: Ghana, amb els seus 30 milions d’habitants, després d’haver tingut el seu primer contagi el 12 de març, ha aconseguit testar 161.000 persones, identificant 6000 persones positives, de les quals unes 32 han mort. La seva habilitat, com reporta també el Washington Post, ha estat la d’utilitzar una tècnica nova, que consisteix en ajuntar en un cop diversos test, (pool testing) i si el resultat és positiu, passar a una anàlisi separat, per detectar el cas infectat. Òbviament, si hi ha molts infectats, el procés es torna més lent, però gairebé sempre, a la fase primerenca de l’epidèmia, es pot estalviar temps. D’altra banda, és important el treball de prevenció dels tècnics sanitaris, en gran part dones, així com de el voluntariat, per seguir els casos positius, i realitzar campanyes d’informació, difonent cançons populars.

A Madagascar, en canvi, fins al president Andry Rajoelina, un dinàmic ex disk jokey i exalcalde de la capital, ha apostat per experimentar l’ús d’una planta coneguda en la medicina tradicional, l’artemisia annua, davant el cost excessiu i la desconfiança (motivada) de la gent cap a la farmacopea occidental, distribuint la tisana a la població i a diversos països propers, mentre un laboratori alemany i la Unió Africana tracten de testar acuradament la seva eficàcia.

Un altre cas interessant és el de Guinea Conakry, un dels països més pobres d’Àfrica, malgrat les seves riqueses mineres, on només el 18% dels alfabetitzats és dona. L’actual president, Alpha Condé, de 82 anys, ex professor universitari a París, ha lluitat durant quaranta anys contra les dictadures de Guinea, aconseguint ser escollit el 2010 en les primeres eleccions democràtiques. Explica en una entrevista al diari italià La Repubblica que Guinea ha estat un dels tres països africans més afectat per l’Ébola el 2014, (que té una taxa de mortalitat del 50 o 60%), i per això ha creat una xarxa de laboratoris per detectar-lo, que ara serveix per a la Covid. Durant l’epidèmia de l’Ebola la població va aprendre a rentar-se sovint les mans, i ara a mantenir certa distància, i respectar el toc de queda. Pel que fa a la situació de la dona, Guinea ha aprovat una constitució que garanteix la paritat de gènere, prohibeix els matrimonis per sota dels 18 anys i la mutilació genital femenina, sabent que hi ha molt camí per recórrer.

No hi ha espai aquí per esmentar els grans esforços que estan fent molts altres països africans per enfrontar la Covid, o també el cas insòlit del president de Burkina Faso que ha renunciat al seu sou, segons reporta La Jeune Afrique.

Però podem concloure amb dues observacions. Una la fa l’esmentada periodista Afua Hirsh. Segons ella, les experiències de la Xina i Corea del Sud podrien haver alertat Europa i Amèrica a preparar-se amb més eficàcia a la pandèmia, però a aquests continents els ho pot haver impedit un cert sentit de superioritat, el mateix que no té suficientment compte també les lliçons que poden venir d’Àfrica. Si el test ràpid del Senegal o el pool testing de Ghana s’haguessin inventat a Europa, segurament haguessin tingut més publicitat.

L’altra observació la fa el president Alpha Condé. “Per més esforços puguin fer les nostres poblacions, (i entre elles les heroiques dones), el tancament dels intercanvis comercials i la pèrdua d’ingressos per al sector informal, que constitueix almenys el 70% de la força treball, faran enfonsar d’aquí poc temps l’economia africana”, afirma. “Per això els nostres partners econòmics haurien de cancel·lar totalment els nostres deutes públics”, que com sabem van carregats d’enormes despeses de serveis bancaris que els fan eterns”.

Ho demana també a l’ONU: “Cal anul·lar totalment els 236 bilions de dòlars del deute africana, perquè Àfrica pugui sobreviure a l’xoc de la Covid”. Per ara, el Club de París ha començat a suspendre els serveis del deute dels països més pobres, mentre els altres estan a l’espera. A la Unió Europea, paral·lelament es discuteix si recolzar o no econòmicament els països “del sol”, els afortunats i “malgastadors” espanyols, italians, portuguesos, ara durament colpejats per la crisi, mentre xifres de vertigen s’acumulen en els comptes d’unes quantes companyies de l’economia digital i de l’e-commerç, gairebé sense pagar impostos.

“No podem seguir igual, amb el que està passant al món. La lliçó d’aquesta pandèmia és que hauríem de posar de nou l’ésser humà a al centre, al cor de la ciència i de l’economia, i repensar la nostra humanitat”, conclou el ministre d’economia guineà Mamadi Camara.  Tindrem la capacitat de fer-ho?

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Gisella Evangelisti

Gisella Evangelisti

Literatura en Pisa / antropología en Lima / mediación de conflictos en Barcelona. Profesora de secundaria en Italia, y por 20 años en la cooperación internacional en Amèrica Latina.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

LLe.wwww

L’article 155 i l’ “¡A por ellos!”

    OPINIÓL’article 155 és l’”¡a por ellos!” durant, diguem-ne, la normalitat. En efecte, des...

Dia Internacional de les Dones. En Igualtat, ni un pas enrere

Aquest 8 de març el vivím en un moment difícil de retallades en drets socials...

Cuba: Homes en campanya contra violència masclista

Redacció SEMLac ( l’Havana, 14-19 novembre) .- Conferències en diversos espais de la capital, una exposició...