Per Montse Fernández Garrido
El passat mes de març vaig tenir la fortuna d’assistir a diversos actes de commemoració del nostre dia, el 8M.
El dimecres 4 vaig anar a l’antiga presó Model de Barcelona, on em vaig reunir amb algunes amigues i amics. Allí s’hi celebraven alhora diverses activitats. Nosaltres hi havíem anat a veure una obra de teatre. Es tractava de Dones del 36*. Jo havia tingut la fortuna i l’honor de conèixer gairebé totes i de ser amiga de bastantes dones del grup: dones valentes i heroiques que durant deu anys (elles tenien entre 80 i 90 anys) havien recorregut el país explicant en instituts, universitats, ràdios, televisions, ateneus, associacions de veïnes… les seves activitats militants per la República, contra el feixisme que arribaria després i la repressió que havien patit per aquest motiu, els llarguíssims anys de presó i, abans, les tortures, la fam, la persecució, les dificultats per trobar feina, i la seva lluita en la clandestinitat: comunistes, anarquistes, socialistes, republicanes, catalanistes…
L’obra de teatre no només no ens va defraudar, sinó que ens vam sentir pletòriques i encantades d’haver-hi anat. Havíem assistit a un espectacle emotiu i ple de memòria. Un sol home a l’escena, l’actor català Joan Valentí Cortés, que ens va meravellar. Havíem llegit que es tractava d’“un espectacle imprescindible, que parlava de Matilde Núñez, Matilde Landa, Justa Freire, Tomasa Cuevas, Conxa Pérez, Anita Garbín, Trinidad Gallego, Marina Ginestà, Salaria Kea, Carmen Claramunt, les cinc milicianes sanitàries, Les tretze roses…”
A través de monòlegs, cançons, humor i projeccions audiovisuals, l’espectacle recupera la força de les seves veus i reflexiona sobre la importància de la memòria històrica per entendre el present 2026: 90 anys del cop d’estat feixista i 95 de la proclamació de la II República espanyola. Que els seus noms no s’esborrin en la història”.
Van ser 75 minuts d’emoció, de ràbia, de riure, de records, de sorpreses… Un sol actor a l’escenari i moltes emocions, de les quals vam gaudir més de cent persones.
Després, l’actor i el director (David Pinto) havien preparat un col·loqui. Poder conversar amb tots dos sobre l’obra, escrita a quatre mans per ells mateixos, va ser d’allò més interessant i amè. Vam saber de les cinc obres que porten representant per tota Catalunya, alguna en català, altres en castellà i alguna altra barrejant els dos idiomes.
A més de Dones del 36 (ara en català o en castellà, disposats a portar-la per tot l’estat espanyol), tenen Molotov, sobre el jove militant antifranquista assassinat al setembre de 1973 per la guàrdia civil a la seva caserna de Reus (Tarragona). Basada en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos (Ed. Anagrama), un impressionant muntatge de David Pinto i Joan Valentí, en el qual actua també l’actriu Montse Pelfort Valentí.
Cipriano era un obrer sindicalista que va morir víctima de tortures durant l’interrogatori al qual va ser sotmès a la caserna pel tinent Braulio Ramo Ferreruela, encara que la “versió oficial” va ser que “s’havia suïcidat ingerint àcid sulfúric que li va abrasar el tub digestiu”.
Antonio Martos, germà de Cipriano Martos (a qui conec, admiro i estimo), un home lluitador i treballador, cordovès i establert a Sabadell, el va buscar durant 50 anys, enfrontant-se a la guàrdia civil, que el va amenaçar no poques vegades: “Si segueixes insistint, acabaràs com el Cipriano” (assassinat que va ser amagat i silenciat durant moltíssims anys). Antonio el va trobar, va trobar la fossa on estava enterrat, va fer els tràmits necessaris per treure’l d’allà i, després de fer-los un homenatge a tots dos a l’Ateneu Barcelonès, on jo el vaig conèixer, es va traslladar el cos del Cipriano al seu poble cordovès, on també el van homenatjar. Avui el lluitador i sindicalista està enterrat al costat dels seus pares.
La Primera i les Mestres de la República, dramatització sobre la vida de Natividad Yarza Planas i de totes les dones pioneres en els seus camps professionals.
Mort a les cunetes, muntatge dedicat a la memòria de totes les víctimes de la repressió franquista.
També té l’actor (de teatre, televisió i circ, conegut pel nom artístic de “Nan”, actuant al Super3 de TVC) una obra dedicada al Club de Futbol Barcelona.
El 2019 va rebre el Premi al millor actor, atorgat a la 24a Mostra de Teatre de Barcelona, per l’obra Mort a les cunetes. I el 2024 va rebre el Premi Dignitat, atorgat per la Comissió de la Dignitat.
Ens va agradar tant l’obra, i l’actor i el director, que estem entestades a aconseguir que aquestes cinc obres de memòria històrica puguin arribar a tots els racons de la península ibèrica.
D’aquí a uns dies aniré a veure Molotov, juntament amb l’Antonio Martos. Serà al Casal Pere Quart, de Sabadell. I penso continuar fins a veure-les totes. Aquests dos artistes, actor, director i, alhora, escriptors de les obres, van a instituts, ajuntaments, seus de partits o sindicats, ateneus i qualsevol altre lloc on es puguin representar aquestes obres. Tenen un catxet molt ajustat, perquè són lluitadors per la memòria històrica i perquè són tan sols dues o tres persones (actor, director i, de vegades, també actriu). Jo els he recomanat a tots els meus contactes memorialistes, amb la confiança que aprofitin l’oportunitat de difondre la nostra història recent de forma amena, fàcil d’entendre i capaç d’emocionar tots els públics.
La vertadera història no pot morir en silenci, perquè l’única lluita que es perd és la que s’abandona; perquè l’oblit i el silenci són còmplices de les injustícies; perquè morim el dia que callem davant les injustícies; perquè l’odi no s’hereta, la ferida sí; perquè quedar-se al marge és prendre partit; perquè oblidar el passat és una forma de morir una mica. Perquè per liquidar un poble es comença per privar-lo de la memòria: es comença per l’oblit i s’acaba per la indiferència. Perquè podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera. I per això, fem Memòria històrica.
*En castellà és dira “Mujeres del 36, la Guerra Civil”.
Montse Fernández Garrido és advocada. Feminista. Memorialista. Filla i neta de lluitadors republicans, cruelment represaliats.
