Anna Masó. Foto R. P.
…Sempre has estat del costat encertat de la historia…
Les condolències per la mort de la companya i amiga Anna Masó (10.09.1948 – 03.04.2020), són molt extenses. En nombre i en localització.
Anna Masó fou sempre feminista, cada cop més independentista i dedicà molt de temps de la seva vida professional a la filosofia. Fou mare, amiga i companya amb tota la intensitat.
Doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtica d’Ensenyament Secundari de la Generalitat de Catalunya. Estigué vinculada a grups de recerca de la UB, del CSIC, i de l’ICE de la UAB. Fou professora a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE, Prada del Conflent) i d’Ètica i a l’Escola d’Estiu del Col·legi de Llicenciats.
Escrigué i dona diversos seminaris sobre la figura d’ Hanna Arendt i altres autores. Entre els seus escrits destaquen: “Hannah Arendt. Comprensió i Política”, Perspectiva Social, ICESB (1993); “Herder: Una aproximació antropològica als pobles i les llengües”, a Sentmartí, R. (ed.), Clàssics del nacionalisme (2001); Les dones i les filosofies: Gènere i pensament occidental (coautora amb C. Llinàs i M. J. Sánchez), (2002); “Hannah Arendt: Escritos en tiempo de guerra”, Ed. Bellaterra (2000).
Feu una gran tasca de difusió de les dones filósofes, de fet amb Conxa LLinàs i Maria José Sánchez feren la primera exposició itinerant de Catalunya sobre elles. Tasca que desenvolupà tant com a professora d’institut, en la investigació i publicacions sobre dones filòsofes, com promovent-ne la divulgació mitjançant llibres de text o expsosicions i seminaris a diversos països.
Com a feminista, que fou en tot allò personal també se la pot trobar en totes les lluites al carrer des de principis dels anys 80. Formà part del col·lectiu de Mares Soles (amb Maria-Mercè Marçal, Tona Gusi, Tania Fraylinch, Dolors Pérez, …) assistint a jornades i manifestacions, i també als llocs de lleure feminista.
Com a independentista se li ha de reconèixer la seva important tasca com a integrant del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), postulada des de l’assemblea de Gràcia fou escollida per Barcelona i exercí durant un mandat amb resonsabilitats per Amèrica Llatina, ja que passà part de la seva infantesa, l’ adolescencia i part de la seva joventut a la seva estimada Montevideo a l’Uruguai. Ben segur que és perqué aquesta tasca la realitzava en cos i ànima i amb un entusiame encomanadis, que arriben notes de condol d’arreu del món.
Recordem una breu entrevista per a La Independent publicada el 19 d’abril de 2012, en la seva doble vessant feminista i independentista.
Per finalitzar reproduïm un escrit que les seves filles Esther i Marta Monclús i Masó i el seu fill Marc escrigueren el mateix dia de la seva mort, aquest passat divendres 3 d’abril en aquest periode tan dur del confinament per la covid-19.
Últim adeu a la nostre mare
Vas néixer a la posguerra en un clima de por i opressió,
vivenciant una infantesa d’emigració i desarrelament,
educada en els preceptes d’una religió asfixiant.
Pero ben aviat vas aprendre a ser una dona lliure,
a decidir plenament el rumb de la teva vida,
amb encerts i errors, quin dubte hi ha,
pero amb llibertat i conscient militància feminista.
Mare de l’Esther, la Marta i el Marc,
a voltes la criança se t’haurà fet feixuga,
pero sempre sempre hem gaudit de l’amor d’una mare
i, en buscar-te, tothora hi eres.
Mai no has errat en les teves creences,
Sempre has estat del costat encertat de la historia
I al igual que l’estimada amiga que ens va deixar tan aviat
A l’atzar has d’agraïr tres dons:
Haver nascut dona, de clase baixa i de nació oprimida,
i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
El destí ha estat esquerp amb tu
No t’ha brindat una plàcida vellesa.
Ja fa tres anys et vam començar a perdre
I ara ens toca dir-te adeu per darrer cop.
Un adeu que és un a reveure
Doncs seràs sempre present en els nostres records
dels teus fills i els teus néts, nebots, cosines i amigues
que sempre has sabut tenir i estimar.
