L’advocada Prudence Mabele en la seva intervenió a Malmö
“Qui pot quedar-se a casa meva diumenge quan jo vagi a l’Església?, es la pregunta que es fan massa dones a Sud-àfrica”? els caps de setmana, en plantejar-se les activitats festives, davant l’espectacular increment de violacions de les seves filles joves, quan es queden soles en els domicilis.
Així ho explicava Prudence Mabele fundadora i directora executiva de la Xarxa Dones Positives (PWN en anglès) de Sud-àfrica, que ajuda a les dones infectades o ja malaltes de VIH/SIDA. Ella abandera la campanya ‘Panty Project‘ per tractar també de reduir els índexs de violacions al seu país, un enorme i creixent problema, que fins i tot va afectar, en el seu moment, el mateix president Jacob Zuma, que va ser jutjat per la violació d’una jove que només tenia quinze anys, abans de la seva reelecció en el partit ANC (African National Congress) i en el govern de Sud-àfrica. A l’estand informatiu del Panty Project a Malmö s’hi podia trobar part de l’exposició d’aquest projecte contra les violacions.
L’escriptora sud-africana i premi Nobel de literatura, Nadine Gordimer en la seva última novel·la, Millor avui que demà, a més de relatar com va ser el judici del president Zuma per la violació d’aquesta “nena-dona”, apunta que “un de cada quatre homes d’aquest país admet haver comès una violació”…”és la barreja de masclisme i impunitat que es dóna a Sud-àfrica” afegeix. I “el percentatge de condemnes entre els que van a judici és només del set per cent” assenyala en el seu llibre la novel·lista.
Sud-àfrica, capital mundial de les violacions
“Sud-àfrica és la capital mundial de les violacions; les han patit el 50% de les dones i això inclou des de violacions infantils (nadons i menors d’edat) fins a persones grans o ancianes; només es resolen un 14% dels casos i sabem que 1 de cada 9 casos no són informats a la policia sud-africana”, explicava Prudence Mabele en la seva exposició, en una de les sales de Malmö Arena. I si mirem a la “província de Gauteng, de la qual Johannesburg és la capital, les dades són pitjors: en un any, de 2010 a 2011 es van reportar 66.000 casos de violència sexual” va afirmar, dels més de 2 milions d’importants crims violents’ denunciats el 2010. I “aquí sabem que només es denuncien i registren 1 de cada 25 violacions”.
Tenim unes xifres aterridores, prosseguia Mabele, “tot i que a Sud-àfrica hi ha una legislació avançada i una nova Constitució, redactada després de les primeres eleccions democràtiques” – de les que ara acaben de cumplir-se 20 anys- on s’inclouen tots els Convenis internacionals de Drets Humans, fins i tot la CEDAW (Convenció per a l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona).
Assassinats ‘correctius’ contra lesbianes
Aquesta advocada va explicar que les lesbianes, a més, pateixen ‘assassinats correctius’ quan manifesten públicament la seva orientació sexual, com li va pasar a una jugadora de futbol que va morir a causa dels atacs d’un assistent a un dels seus partits; o altres ‘crims d’ odi’ contra altres dones, com el casos que ella va portar sobre Sizakele i Salomé el 2007. I la lliure identitat sexual és també un dret inclòs en la Constitució, va recordar. En opinió de Mabele, “la nostra societat hi està perdent, perquè aquestes conductes queden fora del respecte, la dignitat i la cura que ens mereixem les persones; i tampoc formen part de les nostres tradicions”.
“Hem fallat; per què? es preguntava Prudence Mabele i afirmava que era “per culpa del nostre govern”, que amb mal exemple “està normalitzant” aquestes situacions, va lamentar. “El sistema no funciona per a les dones ni pels pobres”, constatà. Hi ha lleis d’equitat de gènere en les institucions públiques i per a les eleccions parlamentàries “però, va explicar, per entrar al governs cal agradar al president”; i va recordar, pel que fa a la qüestió social, l’assassinat policial de més de 50 miners de la mina de Marikana fa uns mesos que, va assenyalar, els seus companys encara estan en vaga, per millorar les seves condicions laborals i salarials.
Una part dels ‘panties’ contra les violacions, que van servir a les exposicions
Abordar la violència amb perspectiva de gènere
L’organització del Panty Project (Gender Based Violence GBV-Panty Project) va sorgir l’any passat en memòria de la jove de 17 anys Anene Booysen “brutalment violada, a la província de Western Cape al febrer de 2013, per un jove de la seva pròpia comunitat, al qual ella mateixa va identifiar i denunciar abans de morir i que segueix lliure”, va afirmar aquesta advocada i activista.
El projecte -amb l’exposició del qual viatja a diferents països- demostra “amb les calces pintades de sang, que els homes estan trencant els nostres cossos”. En les seves activitats dins aquest programa estan involucrant dones, però també homes de diferents comunitats sud-africanes, a parlar sobre sexualitat i els rols de gènere”. A elles les animem a que expressin les seves emocions i parlin del que significa una violació” i a ells que “comprenguin que és un delicte i ajudin a entendre-ho a d’altres homes”. Al juliol de 2014 l’ exposició viatjarà completa amb elles a Melbourne (Austràlia) per a la 20a. Conferència Internacional de la Sida.
Però no tot són coses negatives explicava Prudence Mabele: han aconseguit involucrar algun sector de treballadors socials perquè coneguin les lleis existents i les apliquin directament. Per exemple, a la sanitat. En els centres de salut, on elles han treballat, ja lliuren -abans de les 72 hores preceptives- els medicaments PPT (tractament de la profilaxi post-violacions), per evitar que les persones afectades contreguin el virus de la Sida. Sembla que els han fet entendre que “ja es preocuparan després de la burocràcia o les normes exigides” per informar dels casos. La nova ministra d’ Igualtat també està treballant la iniciativa del seu projecte, sobre els temes de l’ assetjament sexual en l’àmbit laboral.
