Suècia ha acollit gairebé 20.000 dones (6.000 nòrdiques) polítiques i activistes d’ organitzacions de 53 països de tots els continents, en els quatre dies del Nordiskt Fòrum Malmö 2014 .
Allà, a Malmö, s’han realitzat multitud d’actes per empènyer el feminisme i els drets de les dones però, sobretot, s’han plantejat demandes i recomanacions al voltant dels 12 punts de la Plataforma de Beijing, que els països nòrdics portaran a la propera trobada de Beijing +20 el 2015.
Els dos escenaris oficials del Nordiskt Forum
200 organitzacions de la zona nòrdica
Les coalicions i lobbies de 200 organitzacions de dones nòrdiques de Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia i Islàndia -que sempre han estat les lídereses en l’empenta de la igualtat de gènere- han treballat amb les activistes i participants, per a formular les demandes polítiques i econòmiques a les ministres d’ Igualtat de Gènere de la seva regió perquè les apliquin ara i en el futur en aquests països nòrdics.
Aquestes demandes i recomanacions consten en el document final de l’últim dia del Fòrum on se’ls recorda als governs que estan obligats a complir els compromisos de la Plataforma de Beijing que van acceptar i que incloïa la perspectiva de gènere. “El moviment de dones nòrdiques ha plantejat 63 punts que volem que els nostres governs compleixin. I el temps d’actuar és ara! “va afirmar el dia de la clausura Gertrud Åström, presidenta del Lobby de Dones de Suècia, que va valorar que el fórum “ha estat una fantàstica trobada de prop de 20.000 visitants. Estem convençudes, va continuar Åström, que tota la gent tornarà a casa amb noves idees i estratègies per al futur. Aquesta força unida és la que influenciarà la nostra agenda pública, a la societat civil, als sindicats, a les municipalitats i a les empreses”.
Llargues cues per recollir les inscripcions el primer dia
Les cinc demandes més importants
“Els pressupostos nacionals, municipals i regionals dels països nòrdics han d’incloure la perspectiva de gènere perquè la igualtat de gènere ja consta en els documents financers i les decisions i també perquè els objectius polítics igualitaris han de continuar i utilizar-se com a base per a les noves mesures que s’inclouran en l’agenda Post-2015”.
“Els governs nòrdics han de tractar amb el moviment de dones i les seves organitzacions i cooperar en l’àmbit nòrdic en aquest sentit, com a mínim, al mateix nivell que ho fan amb altres organitzacions de la societat civil, perquè el feminisme constitueix un genuí i important impacte perquè hi hagi igualtat de gènere en la societat”.
“Les dones han de tenir el seu propi permís de residència independent del marit o de la família. S’ha acabat la deportació de dones que pateixen violència. Cal donar protecció i ajuda a les dones que estan sotmeses al tràfic de persones, sobretot si poden ser o seran testimoni en processos criminals”.
“Els governs nòrdics, l’empresariat, els sindicats i les organitzacions han de treballar per promoure que la vida laboral consideri a la família en el seu entorn i crei condicions raonables de treball. El dret a l’ocupació a temps complet creix en les legislacions o acords en els països on també s’ha multiplicat el treball no voluntari a temps parcial de les dones. Determinats llocs de treball per hores s’han de fixar i regular perquè ja hem acabat amb els abusos”.
“Les autoritats nòrdiques han d’ajudar les dones a assumir rols com a protagonistes, innovadores, organitzadores, mestres, lídereses i ambaixadores per al desenvolupament sostenible. L’ajuda directa a les qüestions del clima i el medi ambient ha d’incloure sempre la perspectiva de gènere”.
Diversos escenaris, tres programes i multitud d’actes
Es podria dir que les dones van prendre els carrers de la ciutat bàltica de Malmö perquè hi va haver escenaris oficials tancats però també molts espais oberts, on van tenir lloc nombroses activitats artístiques i paral·leles, amb varietat de performances artístiques, literàries, cinematogràfiques i musicals. I l’estiu nòrdic (només dos mesos, juny i juliol però amb moltes hores de llum), va estar acompanyant cada dia, sense pluja, les activitats a l’aire lliure.
El programa estava dividit en tres parts. L’auditori del Malmö Arena va acollir el Programa Arena i va ser el principal espai on van debatre les polítiques, acadèmiques i altres lidereses per l’amplitud, que permetia acollir nombroses persones que podien mirar a les grans pantalles i participar-hi gràcies a l’equip tècnic. També les performanes de les artistes hi tenien allà els espais d’apertura i clausura de les sessions.
En el Programa Nòrdic es van dur a terme les discussions sobre els reptes del compliment de la CEDAW (Convenció per a l’ Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona) i sobre la Plataforma de Beijing. El tercer, era el Programa Obert, consistent en seminaris i debats que tenien lloc als diferents nivells del Malmö Arena, però també en un altre edifici: el Malmö Mässan, on se situaven els gairebé centenar d’estands de les diferents organitzacions i col·lectius i els sets oberts per a entrevistes de ràdio i televisió. Hi va haver una discreta però important participació de col·lectius masculins i algun acadèmic anglosaxó.
La moderadora (dreta al darrera) i les integrants de la taula sobre la violència contra les periodistes
Violència contra les periodistes mexicanes
La Independent va participar en el debat ‘Odi i amenaces a les dones periodistes’, en què l’actual directora de l’Agència mexicana de Notícies CIMAC (Comunicació i Informació sobre la Dona), Lucía Lagunes, va avançar algunes dades de l’Informe que es presentarà l’agost d’aquest 2014, respecte a la violència exercida contra les dones periodistes al seu país. “Des de l’any 2002 fins al 2013 han estat assassinades 11 dones, 2 segrestades i 4 viuen exiliades fora de Mèxic, d’un total de 165, que han patit diferents nivells d’agressions” segons les dades que tenen fins ara.
“És difícil conèixer la gravetat d’aquesta violència contra les dones que exerceixen el periodisme perquè només s’està documentant des de 2005”, va prosseguit Lagunes. I no es va fer abans, segons les seves paraules, perquè la guerra del crim organitzat havia invisibilitzat a les periodistas “perquè les dones no cobrien aquests temes. Però sí que pateixen agressions als espais públics o quan estan cobrint mítings”. I qui són els agressors? es preguntava Lucía Lagunes, doncs en més del 60% dels casos són funcionaris públics de l’Exèrcit, la Policia i del Govern, o dirigents de partits polítics i d’algunes d’organitzacions socials”.
Impunitat i Justìcia misògina
Les periodistes que estan a l’exili han hagut de marxar per ‘salvar la vida’ i en gairebé tots els casos, la causa de la fugida ha estat per les seves investigacions sobre temes de corrupció, a empreses o polítics. A més, va subratllat la directora de CIMAC, “la Justícia és misògina i no és justa amb les dones perquè en lloc d’investigar el possible autor o autors, furga en la vida privada d’elles” i en la majoria dels casos els informes conclouen que “són assassinats passionals”, produïts perque elles “estan enamorades i acaben responsabilitzant a les pròpies dones per ser agredides”. Lagunes posà com a exemple l’assassinat de la periodista de Veracruz, Regina Martínez, en la casa de la qual la policia va trobar sabons anti cel·lulítics i revistes de bellesa i de vestits de núvia” i això es va convertir en acusació contra ella.
Acabada la seva presentació, la moderadora Rebecka Bohlin, periodista de la revista sueca Feministiskt Perspektiv va fer algunes preguntes sobre els medis als que representaven a la resta de la taula, que la formaven l’editora de la mateixa revista, Jenny Rönngren, el periodista francès Arnaud Bihel de les Nouvelles News, la periodista Lídia Vilalta integrant del Consell de Redacció de La Independent i la professora i periodista, Lucía Martínez Odriozola, fundadora de Pikara Magazine.
