Activistes feministes de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament
Hi ha diversos camins i diverses lluites en les agendes feministes a nivell local i global. I des del 13è Fòrum AWID, prop de dues mil activistes de tot el món trobaren sinergies col·lectives per interseccionar llurs sabers, les seves lluites i denunciar les opressions.
El 8 de setembre de 2016 es va iniciar el 13è Fòrum Internacional de AWID a Bahia, Brasil, que va reunir a quasi dues mil activistes de tot el món de diversos moviments i organitzacions, des de les que activen espais locals fins les que activen a nivell global. La conferència d’obertura “Futurs feministes: La construcció de poder col·lectiu per als drets i la justícia” va posar en relleu els actuals debats, preocupacions sobre polítiques, demandes i resistències dels moviments feministes diversos i va configurar el camí dels quatre dies següents.
Activistes durant cerimònia d’inauguració
Durant la conferència d’obertura del #AWIDForum, la mirada de futur de les activistes Yara Sallam, Noelene Nabulivou, Azra Causevic, Joe Wong, Miriam Miranda i Awino Okech es va centrar en la confluència d’entitats diverses de: gènere, classe, ètnia, edat, origen, sexualitat i capacitats diverses; i va impregnar de sensibilitat i connexió vital cadascuna de les seves experiències de resistència enfront de les opressions.
L’objectiu d’interconnectar la diversitat de les participants, tant a nivell geogràfic, de vindicacions i de prioritats polítiques, com per exemple, la connexió entre activistes Trans del sud d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, significa un enorme desafiament per als moviments feministes que ha començat els seus primers passos de transformació profunda i col·lectiva en aquest 13è Fòrum.
Les ponents van reflexionar amb claredat sobre les antigues i noves amenaces als drets i la justícia: els seus canvis, consolidació o expansió. A més, van posicionar la seva visió crítica sobre les lluites polítiques contemporànies que estan actives a la seva regió.
Ponents i activistes reflexionant sobre els futurs feministes
Yara Sallam, activista egípcia, va demanar no idealitzar la lluita política i considerar amb serietat la cura de nosaltres mateixes i entre companyes del moviment per superar els reptes que ens presenten les desigualtats i opressions.
Noelene Nabulivou, activista de Fiji, va remarcar la necessitat de “mirar l’estat de l’Estat” per evidenciar el seu impacte en els diversos territoris: en els nostres cossos, comunitats i recursos. Va fer una crida als moviments feministes a qüestionar les estructures d’opressió amb amor polític, que reclami les nostres autonomies geogràfiques enfront del poder expropiador.
L’activista de Bòsnia, Azra Causevic, va parlar del trauma de la post-guerra a la regió de Bòsnia i Hercegovina, en la qual la diversitat cultural i ètnica ha estat manipulada. On el nacionalisme s’utilitza per mercantilitzar els cossos de les dones i la infantesa. Feu una crida a denunciar la creixent militarització i el conservadorisme religiós a tota la regió.
L’activista trans, Joe Wong, de Bangkok va parlar d’un altre tipus de guerra que fa estralls a la regió d’Àsia oriental, on els cossos de les persones trans són “vigilats des del dia del seu naixement” i no són capaços de moure’s lliurement dins de la regió. L’espai públic és una amenaça eminent on campa la violència física i emocional, amb una alta prevalença de la violació correctiva.
L’ hondurenya Miriam Miranda va compartir l’experiència de viure el cop post-2009, que va crear les condicions legals per danyar els drets humans. Va qüestionar l’ús de models de desenvolupament que destrueix el teixit social d’Hondures: el “pla de suïcidi col·lectiu”. Preguntà per què seguim invertint en models que tenen el seu origen en les prioritats colonials i imperialistes.
L’acadèmica feminista africana, Awino Okech, va plantejar els reptes feministes actuals dins de la regió d’Àfrica. Va reclamar “Àfrica” i “africanitat” perquè és un moment polític on a les feministes africanes se’ls nega la seva rellevància cultural i autenticitat. Evidencià tres qüestions principals per a les feministes africanes el 2016: primer, el ressorgiment de grups de dreta i fonamentalistes que estan violentant els drets sexuals i reproductius; i segon, l’obsessió del Desenvolupament neoliberal impulsat amb l’esperit empresarial femení. Un parany econòmic que assumeix a les dones com la “nova frontera” sense pertorbar la desigualtat estructural, sinó prioritzant un discurs d’esperit empresarial que assumeix les dones com a fonts de capital que alimenten el sistema monetari actual. Okech instà a evitar ser captades per aquesta racionalització econòmica, i a continuar en el camí cap a una visió radicalment feminista del món.
Així va concloure el panell, interpel·lant les 1700 participants de tot el món a repensar els futurs feministes i a consolidar les agendes en una de més àmplia i diversa, connectant i interseccionant lluites, resistències i sabers.
