Cal reconèixer que alguns dels nous termes utilitzats pel recentment estrenat govern de Rajoy tenen més aviat una olor rància.
Anomenar al ministeri de Sanitat, SERVEIS SOCIALS i Igualtat, fa olor de poca voluntat de portar els temes de polítiques socials a l’agenda política i deixar-lo en un sistema assistencial i de caritat, sense més. I amb el que està passant!
Però a més la titular d’aquest departament en una de les seves primeres declaracions com a ministra es despatxa amb un “violència en l’àmbit familiar” que ens va deixar a moltes i molts amb sensació de: Què ha passat?.
Òbviament l’ús del terme ni és casual ni manca d’intenció ja que ja, d’entrada, anuncia què pensen del tema els actuals governants. Però han corregut rius de tinta sobre aquest tema i intentaré no ser redundant en aquest aspecte.
Com tothom sap, el que no s’anomena no existeix i per això segueix sent crucial nomenar correctament el que va passant al nostre voltant. I potser aquest sigui un bon moment per fer pedagogia en aquest sentit. I m’explico.
Interessadament la flamant nova ministra de sanitat, serveis socials i igualtat va fer servir el terme “violència en l’àmbit familiar” ja que els qui ara ens governen conceben un únic model de família que és el tradicional. Doncs bé al denominar d’aquesta manera, la ministra s’oblida que l’origen de la violència de gènere està directament lligat a la condició de ser dona i a la seva situació de desigualtat social encara existent en la nostra societat. I això, ve recollit en el primer paràgraf de l’exposició de motius de la pròpia Llei Orgànica 1 / 2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere. Una Llei que per cert va ser aprovada per unanimitat al Parlament i amb el vot de la pròpia senyora Mato.
Quan les paraules són utilitzades incorrectament gairebé mai sol ser d’una manera innocent. Més aviat al contrari hi ha una clara intenció en això i per això mateix vaig a intentar definir què s’amaga darrere d’aquestes expressions interessades.
La violència domèstica és la que s’exerceix dins de l’àmbit domèstic a qualsevol persona que hi estigui i per qualsevol causa. Però l’origen d’aquesta violència no està en la condició de ser dona. Es pot maltractar qualsevol persona que en aquell moment es trobi dins de l’espai domèstic.
La violència de parella és, com el seu nom indica, la que s’exerceix contra la parella. Però parelles en hi ha de molts tipus: gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals, etc … I tornem al mateix que abans: L’origen d’aquesta violència no està en ser dona, està a ser parella.
La violència familiar o en l’àmbit familiar és la que s’exerceix contra qualsevol familiar que poden ser ascendents, descendents, germanes i germans, etc … I de nou observem que l’origen no és ser dona.
Amb tot i amb això, tampoc podem perdre de vista que el terme de violència de gènere és l’utilitzat en organismes internacionals com l’ONU o les institucions europees que, a més la defineixen i cataloguen en les seves diferents modalitats i, a més, sempre en les seves definicions deixen clar que és la major manifestació de desigualtat entre dones i homes i que sempre s’exerceix d’homes cap a les dones. Ens pot agradar més o menys, però la definició de l’ONU no deixa molt espai per als dubtes:
“Tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a les dones, fins i tot les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeix en la vida pública o privada “.
Com es pot veure, no és una utilització casual la de la senyora Mato.
