El periodista i activista en drets humans Jean-Paul Marthoz va presentar fa uns dies a Barcelona el llibre “Corresponsals de les migracions, cobertura informativa d’un fet global“, un interessant treball i una eina útil per a periodistes en general i en especial per a qui està atent a aquesta temàtica, tot i que no té un enfocament de gènere ni dóna una atenció especial a problemàtiques que afronta la dona migrada.
El text reconeix, però, que “les dones en general viuen la immigració amb més duresa”, sent aquestes pràcticament la meitat de les 214 milions de persones migrades, regularitzades o en situació irregular, que hi ha al món.
A la presentació, que va ser molt concorreguda, l’autor del llibre va ressaltar la necessitat de “desguetitzar” la cobertura informativa de la migració, ja que es tracta d’un fet transversal que afecta totes les àrees informatives, així com la necessitat de “desdramatitzar “la temàtica relacionada a la migració i mostrar aquest fet el més semblant possible a la realitat.
“És un llibre escrit des de la visió d’un periodista”, va dir Marthoz, “amb consells útils que permetin donar un tracte adequat al tema de la diversitat”. Va parlar de la responsabilitat de les i els periodistes i el seu compromís amb la recerca de la veritat (entesa com a recerca de dades, estadístiques, fonts, contrapart, etc.), la independència i el sentiment humanitari.
El llibre va ser adaptat a la realitat nacional per la investigadora Marta Muixí i el periodista Carles Solà, a més compte amb recopilacions de diversos articles escrits per Xavier Giró, Hicham Rachidi, Sandra Camps, Ghania Muofok, Mercedes Llimona, Pascale Egré, Vincent Climent-Ferrando, Diego Salazar i Natacha Davi, part dels quals van estar presents en la presentació realitzada al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
En el punt referit a “L’agenda temàtica de les migracions” fa un apartat titulat “La feminització de les migracions“, on recorda que “la imatge tradicional de les migracions és la d’un home jove que busca sort en un país del nord”, imatge que es contradiu amb “la feminització creixent de la migració”.
Recorda que les dones “constitueixen el 80% del total de persones víctimes de la trata internacional d’éssers humans. Poden patir violència sexual durant el periple migratori i en els països de destinació “
D’altra banda, “les dones també reben remuneracions salarials inferiors a les dels homes ja que treballen en els sectors menys valorats o més precaris (treball domèstic, confecció), fet que explica que les remeses també siguin inferiors”.
Cita al Moviment Mundial dels Drets Humans (FIDH): “Totes les fonts indiquen que les dones immigrants envien una proporció del seu salari més alta que els homes. El 56% dels diners obtinguts d’aquestes remeses s’inverteixen per cobrir necessitats quotidianes de les famílies, la salut i l’educació”.
El llibre, a més recull un article de Mercedes M. Llimona titulat “Dona global, una veritat que molesta”, que es manté vigent, on parla de les altres dones globals provinents del sud i que van al nord a fer de cuidadores de mainada, persones ancianes i persones malaltes “globalitzant l’afecte” per fills i filles i persones alienes, mentre que deixen la seva propia canallas a càrrec d’altres persones.
A més, aquestes dones també poden dedicar-se a fer treballs de neteja o són treballadores sexuals.
Assenyala que aquestes “dones en moviment”, en gran part, tenen més formació que els homes migrants i aspiren a tenir millors oportunitats que als seus països d’origen. És en els països d’acollida on sorgeix una “veritat que molesta”, ja que les migrades fan possible una major “alliberament” de la dona del nord, amb un increment en la inserció laboral en el mercat de treball, ja que “tot i el discurs convencional sobre els ‘nous homes’, la dona continua tenint una doble jornada en la majoria dels casos “.
El llibre parla de les migracions, de com cobrir-les, els reptes professionals, les qüestions ètiques, el periodisme i la diversitat, dóna consells sobre l’ús del llenguatge i ofereix un llistat de documentació, fonts i bibliografia d’utilitat.
