Per Dixie Edith periodista. Semlac
La capacitació de les persones involucrades en la prevenció i atenció de la violència de gènere a Cuba.
Però també el desmuntatge de mites masclistes molt arrelats a la societat classifiquen entre els principals desafiaments per atendre la problemàtica, van coincidir especialistes i activistes en un taller el 29 de gener a l’Havana.
Quins elements poden afavorir l’atenció de la violència de gènere i intrafamiliar a Cuba i quins representen obstacles o desafiaments van ser dos interrogants que van guiar el taller “Violència de gènere, reptes per a la implementació de l’Estratègia”, organitzat per la Federación de Mujeres Cubanas ( (FMC), amb la presència d’Inés María Chapman, viceprimera ministra de la República de Cuba.
El panell va estar integrat per la sociòloga Clotilde Proveyer, la jurista Arlin Pérez Duharte, la psicòloga Iyamira Hernández, la investigadora Yelene Palmero i la periodista Dixie Edith Trinquete i va identificar desafiaments diversos per a la implementació de l’Estratègia Integral
Foto SEMlac Cuba
La sociòloga Clotilde Proveyer va presentar els nuclis de l’Estratègia integral de prevenció i atenció a la violència de gènere i l’escenari familiar, aprovada a finals de 2021 i publicada a la Gaceta Oficial de la República, i els reptes més generals per a la seva implementació.
La també coordinadora de l’equip assessor del grup nacional de la FMC per a l’atenció a la violència va encapçalar un panell que va identificar igualment desafiaments en matèria jurídica, de la comunicació i els seus nexes amb la problemàtica de les cures i el projecte del Codi de les famílies, actualment en fase de consulta popular.
D’acord amb la psiquiatre Ada Alfonso, especialista del Centro Nacional Educación Sexual (Cenesex) i una de les participants a la cita, per poder implementar l’estratègia resulta essencial la comprensió, per part de decisors de tots els àmbits, que la violència és un problema real al país.
En aquest sentit, la periodista Herminia Rodríguez, especialista de comunicació al Ministerio Educación Superior i integrant del col·lectiu feminista Cimarronas, va fer una crida a potenciar “la fortalesa de comptar amb una escola nacional de quadres del Partit i el Govern”.
Segons Rodríguez, aquests assumptes s’han d’incloure sistemàticament en els programes d’estudis d’aquests cicles de preparació de decisors, “una necessitat ja reconeguda al Programa Nacional para el Avance de las Mujeres(PAM)”, va recordar. Igualment, Alfonso va insistir en la necessitat que cada institució i organisme construeixi i posi en vigor els seus protocols per complir aquesta nova política i que aquests siguin el més abastadors possibles i incloguin totes les situacions que sigui possible.
Per part seva, la sociòloga Marilin Peña Pérez, integrant de la coordinació col·legiada del Centro Memorial Martin Luther King, va identificar com un altre desafiament fonamental la participació de moltes persones en la implementació d’una política nacional per prevenir i atendre les violències intrafamiliar i de gènere.
“La participació passa per la capacitació, no només dels que la implementaran directament, sinó també de les dones en general, de les mestres i mestres i de molts altres actors socials”, va precisar.
Segons la seva opinió, aquest repte es connecta, alhora, amb la formació d’aliances amb totes les organitzacions de la societat civil cubana i diferenciant els missatges i els llenguatges segons els públics als quals van dirigits.
“Hem de comunicar diferent. Als joves d’una manera, a les persones cristianes d’una altra manera, només per posar-ne dos exemples. Aquest tema travessa molts altres, entre els quals un dels més importants és el canvi cultural social. Comptar amb aquesta estratègia és el primer pas”, va indicar Peña.
La jove activista feminista Claudia Damiani, fundadora de Cimarronas, va fer una crida a “sortir de l’excepcionalitat”. O sigui, a multiplicar la informació i el debat sobre les problemàtiques de gènere i altres desigualtats a altres espais que no siguin “d’entesos”, ja que aquests tenen “la limitació que compten amb públics molt específics”.
Justament establir i aprofitar les aliances “entre ministeris, organismes de govern i organitzacions de la societat civil” va ser també una crida d’Inés María Chapman, durant les paraules finals del taller.
Per a la viceprimera ministra, un altre nus crític és comprendre la necessitat de “visibilitzar i donar resposta immediata a les situacions de violència de gènere”, va insistir.
El difícil camí de la implementació
«L’Estratègia no és un punt d’arribada, és un aiguamoll en l’atenció a la violència i un resultat de la feina de molts anys», va precisar Proveyer, que va afegir que una de les seves principals fortaleses és que té caràcter vinculant i obliga tots els actors socials a complir amb la seva responsabilitat davant la problemàtica, cosa que li atorga un gran abast.
Pel que fa a Arelys Santana Bello, presidenta de la Comisión de Atención a la Infáncia, la Joventud y i la Igualdad de Derechos de la Mujer del Parlamento Cubano, va comentar que aquest fet garanteix que des de La Asamblea Nacional del Poder Popular es pugui seguir i revisar la seva compliment.
Per part seva, Chapman va instar a “revisar exhaustivament les estructures institucionals i el seu accionar al voltant de l’atenció a la violència en qualsevol de les seves manifestacions.
Per Proveyer, urgeix que els problemes de gènere i desigualtat siguin transversals a totes les anàlisis i tenir-les en compte en les polítiques socials i els programes de desenvolupament de tota mena, doncs “aleshores estarem en millors condicions d’implementar el PAM i la pròpia Estratègia, i aconseguir tota la justícia per a totes les persones”.
“Hem de passar de la reactivitat a la proactivitat; informar, capacitar, documentar i sensibilitzar, ja que tenim arguments, raons i moltes coses a mostrar”, va insistir Proveyer.
Foto: La viceprimera ministra de la República va insistir que és una prioritat atendre de manera immediata qualsevol situació de violència de gènere
Foto SEMlac Cuba
