Un alcaldessa, que aposta no només per la millora de la rutes del trànsit, sinó dels estils de fer política, del concepte de ciutadania, que inclou el respecte cap a les dones.
El passat diumenge 17 marc gairebé el 52% de ciutadanes i ciutadans de Lima ha confirmat en el seu càrrec, a l’actual alcaldessa, Susana Villarán, fins i tot sense majoria d’electes. Qüestionada per “incompetència” per l’exalcalde Luis Castaneda Lossio, el mateix que s’haurà d’enfrontar a un judici per corrupció a l’abril.
L’alcaldessa ha sabut remuntar en les enquestes que la donaven clarament com a no preferida fins fa una setmana. Ergo, un quart de les electores i electors de la capital del Perú, una metròpoli de 9 milions d’habitants, han reflexionat i canviat d’opinió. Quins han estat els arguments de la campanya del NO a la revocatòria que han demostrat la seva eficàcia? El principal, segons diversitat d’analistes, ha estat que “Lima no pot parar” interrompent importants obres en els transports i infraestructura de la ciutat.
Ho han afirmat també personatges de diferents àmbits polítics, com Mario Vargas Llosa, o exponents del centre dretà Partit Popular Cristià. Un altre important factor ha estat l’èxit de la campana publicitària dirigida per l’expert en màrqueting Luis Favre, contra la corrupció, la violència contra la dona, la desunió etc. Cal considerar també la desastrosa performance en el debat televisat entre les dues parts (la favorable al SI i al NO a la revocatòria) on les i els exponentes del SI es van retirar sense saber expressar crítiques a l’administració de Villarán.
Però, last but not least, va ser per cert la infeliç frase pronunciada pel portaveu del SI, Marco Tullio Gutierrez, anomenat popularment “Marco Turbio”, que va dir que “les dames, primer diuen no, per després acabar dient sì”. En aquest cas, es tractava de dir Si a qualsevol home? A l’anterior alcalde?, al qual s’havia permès robar, amb la condició que fes obres, segons un altre rumor popular molt difós. En fi, per al senyor Gutierrez, les dones són coquetes i inconsistents, i per això acaben per agradar l’home.
Però feliçment, alguna cosa està canviant en la mentalitat popular, i en les dones. En un ambient on és tan freqüent el “toqueteo” en els mitjans públics, les pallisses per gelosia, el feminicidi, s’ha aixecat amb fermesa la veu de protesta de la portaveu de la campanya del No, Anel Tonswend. Una exdiputada que en una oportunitat va participar en el Congrés en el debat per derogar una llei que permetia que els violadors es casessin amb la seva víctima i esborressin el seu delicte. Tonswend ha denunciat la grolleria i vulgaritat, la “vivesa criolla”, manifestada per Gutierrez, cap a les dones. Ja n’hi ha prou!, les dones mereixem respecte, ha afirmat.
“No hi haurà revengisme, treballarem amb humilitat, sense parar”, ha declarat l’alcaldessa Susana Villarán tornant a la seva tasca de modernització de la ciutat, que mai havia deixat, fins i tot en els dies més problemàtics de la revocatòria. Una modernització, que aposta no només per la millora de la rutes del trànsit, sinó dels estils de fer política, del concepte de ciutadania, que inclou el respecte cap a les dones. D’aquesta manera, el debat desfermat per la revocatòria haurà servit d’alguna cosa.
