OPINIÓ
Parlem les dones, des del dolor, el plany, la pèrdua, des de la ràbia i la fúria des de la cura, l’amor, l’esperança.
Mires el món, i et colpeix: guerres, La Guerra, senyors de la guerra, el negoci de l’armament, la lluita pels recursos però tornes a mirar-lo, i hi ha més guerres, guerres soterrades, continuades i invisibles que condicionen cada segon de la vida de milions de persones, guerres que assetgen, exploten, violen, guerres sistèmiques que assassinen dones pel fet de ser dones.
Però el tornes a mirar, i et trobes que és 8 de març i que els feminismes estan cada dia més estesos, que s’estan assumint a les cases, als carrers, a les institucions, que dir-se feminista ja no et suposa un linxament, que la revolució silenciosa és una gran marea imparable que creix, creix i creix i tot ho inunda però ens maten ens insulten tergiversen les nostre paraules acallen la nostra veu.
I mires en la proximitat i veus que dues dones es besen, que a ta filla li neix una llibertat desconeguda per a tu, que un home abraça el fill pel carrer, que nois i noies perregen sense por a què amenacin la seva sexualitat i rebutgen sense contemplacions els assetjadors, que la coeducació s’estén com mai, que estan fent autodefensa, que diuen prou, que diem prou però ens maten, encara més ens agredeixen, més fort ens cosifiquen, una mica més.
I veus que la reacció és violenta i agressiva però que ho és perquè alguna cosa es mou perquè el moviment és profund i espanta a unes minories que se senten amenaçades, per què perden poder, perden privilegis, perden espai i això no ho poden permetre i surt VOX, i surten xifres de més violacions, i surten dades de més violència a les cases però també més denúncies, més resistència, més construcció, més sororitat, més homes revisant la seva masculinitat (si, portem segles així, les dones), més col·lectius, més corresponsabilitat, molta feina feta però també molta pendent, I si, la reacció és violenta
És 8 de març i hi haurà homes que buscaran ser al centre, però és que avui és 8 de març, és 8 de març, és 8 de març, parlem les dones, avui la nostra veu és la que s’alça immensa per a ser escoltada i queden dies per a què tothom parli, que cal parlar i alçar la veu sempre, cada minut, posar límits i reparar cada injustícia, cada insult, cada retallada de drets, cada gest discriminador, cedir espais, renunciar a privilegis, segon a segon, racó a racó, perquè a qui no se li atorga veu sigui escoltada, perquè qui alci més la veu siguin aquelles que tenen el cos en carn viva.
Segon a segon, dia a dia, siguem el cos, les mans, els peus, la veu de la revolució silenciosa que ens fa més lliures de fer, més fortes per a ser, més enxarxades en una comunitat que ens acull, cuida i recolza.
*Article publicat a Ràdio Rubí amb motiu del Dia Internacional de les Dones
