sábado 27 abril 2024

sábado 27 abril 2024

Mercè Civit: No només des del Parlament podrem aturar aquesta important pèrdua de drets

Poc després de la sortida al carrer de La Independent, ja vàrem demanar respostes a aquesta política i diputada: Què en pensa… Mercè Civit. ICV-EUiA 

Mercè Civit és diputada al parlament de Catalunya per ICV-EUiA des de 2006, i també la portaveu del seu grup parlamentari a la Comissió d’Igualtat de les persones.

Ara, des de la celebració aquest diumenge 3 de juny de la 6a assemblea nacional d’EUiA, forma part de la nova direcció del partit amb Joan Josep Nuet al capdavant. És en aquesta nova situació personal i davant la crisis que viu el país i que tant afecta a les dones, que ens agradaria que ens donès el seu parer sobre diverses qüestions.

 

 

{youtube width=”300″ height=”240″}ID7ETZ8ejuY{/youtube}

 

 

 Quines tasques farà en la nova direcció d’EUiA ?
 
El darrer diumenge, 3 de juny, a la nostra 6a Assemblea Nacional vam escollir el nou coordinador general i ell va anunciar que 10 companys i companyes jugarem un paper a la futura direcció sense concretar-ne de moment les responsabilitats. Aquestes es distribuiran en una propera reunió del Consell Nacional. Jo estaré en aquesta direcció.

En aquesta situació de crisi que es viu a l’Estat espanyol la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes, que agrupa associacions de 10 comunitats autònomes, ha manifestat la seva “alarma i indignació pel retrocés brutal que en especial per les dones, estan tenint les polítiques de retallades aplicades pel govern central”. També a Catalunya han aixecat les seves veus crítiques contra les retallades del Govern de CiU col·lectius feministes, de dones i ONG. Quina tasca has fet a EUiA i al Parlament de Catalunya en sintonia amb aquestes denuncies?


Crec que el Parlament ha de ser la caixa de ressonància dels problemes que pateix la població i en el meu cas, com a diputada, hi faig arribar sobretot els de les dones. En moments de crisi i de retrocessos en els drets socials, laborals i democràtics, som les dones les que més en patim les conseqüències, tal com han manifestat La Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes, col·lectius feministes de Catalunya, ONG, sindicats i també l’esquerra política.

Per tant la meva feina ha estat portar al Parlament els efectes de les anomenades retallades i les seves conseqüències.

Sóc la portaveu del meu grup parlamentari, ICV-EUiA, a la Comissió d’Igualtat de les persones, que en l’anterior Govern d’Entesa es deia ‘Drets de les dones’. Aquest canvi de nom ja vol dir moltes coses.

Entre d’altres iniciatives, un dels principals debats que he portat a aquesta comissió ha estat sobre la violència masclista i les conseqüències de les retallades sobre les dones que la pateixen, així com els retrocessos en el desplegament de la Llei dels Drets de les dones per l’eradicació de la violència masclista.

El 8 de març del 2011, conjuntament amb diputades del PSC i ERC, vam registrar al Parlament la proposició de Llei sobre una nova ciutadania entre homes i dones, el que seria un Llei d’igualtat, que la majoria de CiU i PP van votar en contra.

Així mateix, sóc la responsable dels temes d’Administració Pública i Funció Pública en el meu grup parlamentari. I vull senyalar que la reducció d’ocupació pública té una doble conseqüència negativa per a les dones: d’una banda perquè és un sector que té una important taxa d’ocupació femenina i, d’altra banda, per la retallada de serveis a les persones. En aquest sentit són moltes les iniciatives parlamentàries que he portat al Parlament, però també he intentat incorporar la perspectiva de gènere en les nostres propostes i actuacions polítiques, sobretot pel que fa a les retallades.

Hi ha una cosa que tinc molt clara: no només des del Parlament podrem aturar aquesta important pèrdua de drets. El moviment feminista des de la seva més amplia expressió, entitats de dones, sindicats, ONGs, sindicats… tenen molt a dir i també a fer i reivindicar. És per això que una altra tasca que faig -per a mi la més important- és donar suport a les seves reivindicacions i participar de forma activa en la mobilització social.


merc_25-N

La nova direcció d’EUiA creu que una coalició de partits i organitzacions d’esquerra semblant a la coalició alternativa Syriza de Grècia és la millor per al poble de Catalunya. Perquè?

En primer lloc cal aclarir que Grècia i Catalunya no són el mateix, ni la seva composició social i sociològica ni el sistema productiu, i no es poden fer mimetismes. Però si que creiem que, com a Grècia, és necessari sumar al màxim les forces polítiques i socials d’esquerres front les polítiques liberals i l’economia especulativa i el poder del sector financer per a mantenir l’estat del benestar, els drets de les dones i la democràcia.

EUiA tenim una coalició amb ICV, que valoro molt positivament, però crec que hem d’anar més lluny per reconstruir l’esquerra alternativa, l’esquerra transformadora, ecologista i nacional, on les polítiques de dones siguin un eix central.

La coalició ICV-EUiA ha de ser el punt de partida i el motor -amb moltes persones que hi simpatitzen i que s’han engrescat de nou en la política, i que ens ho estan fent saber- per aconseguir fer de l’esquerra transformadora, ecologista i nacional l’expressió política i social de les classes populars i el motor de canvi a Catalunya, de la reconstrucció de la democràcia i de la regeneració política.

En la construcció d’aquest nou espai polític és necessària la participació d’aquelles persones que se senten d’esquerres, sindicalistes, activistes socials, intel·lectuals, els nostres votants i altres que voten altres forces o que s’abstenen perquè estan decebuts de la política actual. Però perquè aquesta nova força sigui veritablement d’esquerres i transformadora, les dones hem d’assumir un paper protagonista en la seva construcció i les reivindicacions de les dones i les polítiques de dones han de ser presents en el programa i l’ideari polític del nou espai polític.

 

{youtube}ID7ETZ8ejuY{/youtube}


Quines polítiques per a les dones creus que cal impulsar amb més urgència al nostre país?

Malauradament, en primer lloc el que hem de fer es defensar el que hem aconseguit, doncs conquestes que han costat moltes lluites del moviment feminista, com és el dret a l’avortament, en aquest moments són en perill. I com la defensa de l’estat del benestar aconseguit tot i no haver arribat a nivells europeus. En aquests moments la dreta espanyola i catalana se’l estan carregant i a les dones se’ls fa assumir tots aquells serveis destinats a la cura de les persones que l’administració no dóna.

També son necessàries polítiques que fomentin la igualtat real entre homes i dones en el món laboral, la igualtat salarial que fa temps que ja no se’n parla, l’ocupació de qualitat de les dones… Totes aquestes reivindicacions de les dones amb l’excusa de la crisi han quedat oblidades i crec que haurien de ser en la primera plana de les agendes polítiques, doncs amb la Reforma del Mercat Laboral la situació de les dones treballadores encara serà més precària.

A Catalunya és més necessari que mai el desplegament de la Llei de drets de les dones per l’eradicació de la violència masclista, no podem permetre que les retallades també arribin a les polítiques per eradicar la violència masclista, a les entitats que estan treballant en la informació, prevenció, assistència i rehabilitació de dones que pateixen violència masclista. Aquesta hauria de ser una prioritat.

També considero urgent acabar amb el que se li diu “polítiques d’igualtat”. L’actual govern de la Generalitat està posant en un mateix sac les dones, la gent gran, etc. diluint en un ‘totum revolutum’ el que han estat les reivindicacions de les organitzacions de dones i el moviment feminista. En la mateixa línia, el Govern de l’Estat ha suprimit el Ministerio de la Mujer. És necessari tornar a fer polítiques de dones.

Per aconseguir tot això crec que cal cercar més aliances i treballar unitàriament a partir d’uns punts en comú el moviment feminista, les organitzacions de dones que no se senten feministes, les organitzacions socials i l’esquerra política per aturar aquests brutals retrocessos de drets que estem patint. Són moments d’àmplies unitats, perquè les retallades són molt més que retallades: són pèrdues de drets que ens han costat molt d’assolir i les dones en hi juguem molt, tal i com diuen les diferents organitzacions feministes.

 

image001

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

“Actualmente, nos encontramos con una generación que reivindica su identidad amazig”

Asmae Zarioui Zanna, es cofundadora de la Asociación de Mujeres Amazigs Tamettut, que quiere decir...

Cilla Benkö i Mònica Terribas debaten a #Futur sobre els mitjans de comunicació públics

Cilla Benkö i Mònica Terribas durant el debat   El quart debat del cicle #Futur...

tere moll

No nos dejaremos arrebatar nuestro derecho a decidir

    OPINIÓN Recuerdo cuando era joven, casi una niña, todavía menor de edad que...