jueves 23 mayo 2024

jueves 23 mayo 2024

merce-otero-perfil

Compartir

Maria Antònia Oliver in memoriam

 

 

merce-otero-perfil

 

OPINIÓ

Recordem amb tot el reconeixement que mereix Maria Antònia Oliver i Cabrer (1946-2022) que va morir el dijous passat, 10 de febrer.

 

Les seus llibres ens acompanyaran sempre i podeu consultar en el catàleg en línia del Centre de Documentació de Ca la dona els que tenim d’aquesta autora i que us estan esperant.

 

maria-antonia-oliver-2-100222

 

 

Maria Antònia Oliver, mallorquina resident a Barcelona des del 1969 té una variada producció novel·lística i de narrativa breu, traduccions al català i castellà, assaig literari, literatura infantil, dramatúrgia i guionatge.

Cal destacar que el 2016 va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i fou la quarta dona després de Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001) i Montserrat Abelló (2008). I de passada aprofitem per recordar que després d’ella han rebut aquest premi Isabel Clara Simó (2017), Marta Pessarrodona (2019) i Maria Barbal (2021), en total només set dones en més de cinquanta convocatòries des de que Omnium Cultural el va convocar per primera vegada l’any 1969. Hem començat amb aquesta dada perquè, quan Maria Antònia Oliver va rebre el premi va dir unes paraules molt reivindicatives respecte a la presència de les dones en l’àmbit literari:

“Ara que m’han concedit aquest premi, també m’he sentit una mica florero perquè som dona, perquè només som la quarta dona de 48 premis que s’han donat en aquest món tan patriarcal, quan hi ha tantes dones que l’haurien pogut rebre, i no només escriptores, sinó científiques, filòlogues, bruixes valentes que lluiten per tenir un lloc igual que els companys homes”.

Maria Antonia Oliver pertanyia a la dita generació literària dels 70 i amb autors i autores contemporànies va formar part del col·lectiu Ofelia Dracs. L’empenta d’aquesta generació pel que fa a posar al dia i a l’abast la literatura en llengua catalana és molt important.

 

 

 

30365569330

 

 

En aquest context dels anys 70 recordo la sorpresa en llegir les primeres obres de M. Antònia Oliver justament perquè l’actualitat dels temes tractats tenia una base popular i tradicional vinculada a les rondalles mallorquines, cosa que es veu clarament en les seves novel·les Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972), i sobretot en El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (1976) que tracten la problemàtica dels canvis socials de Mallorca.

De la seva variada narrativa és essencial destacar la presència de dones protagonistes en novel·les com les de la sèrie negra, Estudi en lila, Antípodes i El sol que fa l’ànec, que narren les peripècies de la detectiva Lònia Guiu i que toquen temes de crítica social com, per exemple, en la primera que té per escenari la Barcelona dels anys vuitanta i tracta el cas d’una adolescent embarassada que desapareix.

 

 

Imagen 3

 

 

Una altra figura poderosa és la protagonista de Joana E. on recrea la història real d’una dona que va conèixer i que transita pels canvis de la societat mallorquina en la postguerra, perquè des d’una bona infantesa i adolescència passa per una matrimoni de conveniència amb tot els maltractes de l’època fins arribar a la superació personal. Amb aquesta novel·la va ser guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana que és un dels nombrosos premis que merescudament va rebre.

 

 

Foto

 

 

Pel que fa a la seva vida personal, íntimament vinculada a la literatura cal recordar el seu matrimoni amb l’escriptor Jaume Fuster (1945-1998) amb qui va compartir tot i molt. Junt amb Fuster va tenir un paper important en la realització del Congrés de Cultura Catalana (1977). També es va implicar i comprometre políticament als anys setanta en la creació i extensió del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). I evidentment va ser ben present en la lluita feminista.

Hi ha factors que forçosament marquen la vida i l’obra de l’autora i que fan que desgraciadament entri en l’oblit perquè l’obliguen a allunyar-se del focus dels mitjans i del públic. En el cas de Maria Antònia Oliver foren fets molt marcats com el seu transplantament de cor (1997) i la mort de Jaume Fuster (1998) i posteriorment el seu retorn a Mallorca. De tota manera la seva producció a un altre ritme continua i a més és nombrosa i variada tal com s’ha dit per les seves col·laboracions a la premsa, els guions de ficció, el teatre, els reportatges i les traduccions.

Potser val la pena acabar aquesta nota necrològica dient que les obres de Maria Antònia Oliver han estat traduïdes a l’alemany, anglès, castellà, francès, italià, neerlandès i portuguès. I, d’una altra banda, ella ha estat la traductora al català d’obres angleses, franceses i italianes com l‘Orlando de Vírginia Woolf i Moby Dick d‘Herman Melville que justament va obtenir el Premi Literatura Catalana de la Generalitat el 1985.

La recomanació clara i explícita és que llegiu i rellegiu Maria Antònia Oliver perquè s’ho mereix i perquè fruireu d’una bona literatura.

 

 

 

*Mercè Otero-Vidal

Professora jubilada i activista feminista

 

 

 

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Picture of Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Rosa Cañadell (USTEC) contra la segregació educativa

La dirigent de la USTEC va manifestar al programa Els matins de TV3 aquest dilluns...

Shulamith Firestone. In memoriam.

He retrobat a la fila del darrera de la lleixa més alta de la meva...

Carme Porta-1

En el nom de Déu

OPINIÓ 8220 Jo vaig segrestar les vostres filles i les vendré al mercat en...