En el que portem d’any, han estat assassinades 44 dones (14 d’elles a Catalunya). Han estat assassinades per homes que han emprat contra elles la violència masclista. Són xifres insuportables per a qualsevol societat però, sobre tot, per les societats que volem avançar en la igualtat.
La violència té moltes arestes, moltes cares, per això cal que tots, homes i dones, posem fil a l’agulla i cosim una gran xarxa de solidaritat. No podem minimitzar amb el llenguatge el que és un maltractament, maltractar no és una baralla que pot passar en un moment determinat i no té cap conseqüència. El maltractament, la violència, porta implícita una càrrega d’odi cap a l’altre i té molt de dolor al darrera.
Des de Teixit de Dones de Mataró exigim que tant el govern autonòmic com el central destinin més recursos econòmics i humans, per tal que hi pugui haver un seguiment més eficaç a les dones que estan amenaçades per les seves parelles.
Cal també que ens plantegem, com a societat, perquè tenim violència, què l’origina, quins conflictes emocionals no resolts porten a un ésser humà cap a la violència. I això és una tasca educativa que cal fer des de la família a l’escola, una educació emocional perquè els nostres nens i nenes sàpiguen gestionar les emocions, tant la ira com la tristor, el plor i l’alegria. Cal que tots plegats tinguem una bona educació emocional.
També exigim a l’Ajuntament de Mataró que doti de recursos a les institucions que intervenen a l’atenció a una dona víctima de violència com ara l’àmbit de la Sanitat, el psicosocial, el judicial i el de promoció a la dona a l’Ajuntament (benestar social i assessoria jurídica), doncs tots ells es troben desbordats i no tenen prou eines per atendre a aquestes dones necessitades d’ajut, tant elles com els seus fills. No oblidem que la violència també la pateixen els infants, víctimes d’una situació que els condiciona, els supera i els fa patir.
Dones que, a voltes i per sobreviure, compten únicament amb l’ajut de la família (quan la família pot) o els amics (si en queden). Calen més vivendes socials i més rapidesa en les tramitacions protocol·làries, perquè aquestes dones es veuen obligades a fugir de casa seva pels maltractaments als que són sotmeses. Tot això pot ajudar a que portin una vida al més normal possible.
I per acabar, queda clar que el comportament masclista, que no oblidem prové d’una societat patriarcal encara molt arrelada socialment, és responsabilitat nostra, de tots i de totes, de tota la societat, comprometre’ns per eradicar-lo. Les administracions públiques, però, han de portar a terme més esforços, tant en l’àmbit de la prevenció, educant en el respecte i la igualtat des de les escoles, com en l’àmbit més institucional amb la dotació de més recursos per poder donar una major protecció i ajut a les dones maltractades, per no acabar amb la xifra esgarrifosa amb la que hem començat, 44 dones assassinades.
Teixit de Dones Mataró
23 de novembre de 2014