El creador dels Jocs Olímpics Moderns, Pierre de Coubertain, va defensar fins a la seva mort que les dones no podien participar en uns Jocs Olímpics competint. Que només ho podien fer com a espectadores, per mirar i aplaudir. Afortunadament moviments feministes s’hi van oposar i van treballar per impedir-ho. Els avenços són evidents però encara hi ha països que apliquen les normes del segle passat.
Arabia Saudí, Brunei i Qatar mai han competit amb dones en uns Jocs Olímpics. Sempre han enviat només homes a representar el país. El primer que sembla s’obrirà a occident és Qatar.
Fa una dècada que permet la participació femenina en competicions internacionals i ha anunciat que té previst enviar atletes femenines a Londres 2012. Veure’m si es compleix i si han de participar en curses de velocitat tapades del tot, només amb la cara destapada, com ho fan al seu país. La presència seria un primer pas per poder organitzar els Jocs al 2022. Doha és una de les candidates i el Comitè Olímpic Internacional no podria acceptar una candidatura on les dones no poden competir al mateix nivell que els homes.
Encara més flagrant és el cas d’Arabia Sudí. No només prohibeix a les dones participar en uns jocs olímpics si no que només els homes poden fer esport i formar part de clubs esportius. De fet a les escoles no hi ha educació física per a les nenes. És cert que el COI ha criticat la no participació de dones en un dels esdeveniments més importants i més mediàtics del calendari esportiu. Però mai ha posat com a condició acabar amb la discriminació per poder participar amb la delegació masculina.
El segle XX està ple de reptes aconseguits en quant a participació olímpica. Tot i la negativa del creador dels Jocs Olímpics Moderns, Pierre de Coubertain, en els primers de la època moderna, al 1900, ja hi van participar esportistes dones. Ho van fer en tenis i golf. I la tenista britànica Charlotte Cooper va ser la primera dona en aconseguir una primera posició en una prova olímpica. La participació femenina, però, era pràcticament testimonial. Aquest any a Londres les previsions són que pràcticament la meitat dels participants siguin dones. Al llarg d’un segle i una dècada la proporció ha anat augmentant amb molt d’esforç i molta lluita per trencar barreres.
El pas definitiu va ser no fa tant de temps als Jocs de Sydney 2000. On esports com l’halterofília, el pentatló modern o el waterpolo van tenir representació femenina. I aquest estiu a Londres la boxa femenina serà olímpica per primera vegada. Un pas més cap a la igualtat definitiva d’on tan lluny estan països com Qatar, Arabia Saudí o Brunei.
