Per Redacció SeMLac
Yordy Morejón va tornar a Cuba a inicis de març d’Itàlia i en el seu pas per aquest país, va ser a la Llombardia, la zona més afectada pel nou coronavirus SARS COV-2, causant de la malaltia COVID-19, convertida en la recent pandèmia que posa en suspens a la humanitat.
Per la seva estada allí li va tocar viure l’inici de la tragèdia en aquest nació europea, que avui acumula el major número de morts a causa del virus, sobrepassant a la Xina, país que va ser l’epicentre del brot de la nova infecció.
A la seva tornada d’ Italia, Yordi Morejón improvisà un taller que produeix màscares per a l’ús gratuït de la seva comunitat. Foto SEMlac Cuba
“Sempre pensava com podia ajudar. Pensava en Cuba. Estava boja per tornar i allò em donava voltes al cap. Hi havia mancances també. Malgrat ser una nació del primer món, no hi havia màscares o bé eren molt cares”, comenta Yordy a SEMlac.
“Quan vaig arribar a Cuba, la malaltia ja era al país. No ho vaig dubtar. Jo no sé cosir, ni posar un botó, però em vaig dir: caram!, jo haig de fer alguna cosa, no em puc quedar de braços plegats, perquè el que està passant a Itàlia no m’agradaria que ocorregués a la meva terra”, relata.
Yordy resideixen a Santiago de los Huertos, barri allunyat del centre de la capital, i vol fer alguna cosa enfront de la propagació de la malaltia, fins i tot a nivell local. “Hi ha població en situacions molt vulnerables i es pot ajudar, només es necessita iniciativa”, explica la dona de 52 anys.
Va cridar a diversos amics, dos li van deixar màquines i va fer un taller de costura a casa seva, per a la confecció de màscares. Moltes persones han donat teles i el taller produeix màscares que reparteix sense cap cost a escoles, centres per a nenes i nens amb capacitats especials, al barri i llars de persones grans.
“Des de l’exterior ens han enviat elàstics, teles… el moment uneix a les persones. Ja som moltes i qui pugui sumar-s’hi és benvingut”, va assegurar Yordy des del petit taller, al qual ha anomenat “Retorna la corona”, com una manera d’afrontar amb jocositat la situació.
Per a Yordy, “cada dona sempre pot aportar a la societat on viu, però en temps de crisi el seu esforç i iniciativa pot ser superior”. Això sense desmerèixer als homes, apunta. “En tinc en el taller més d’un que s’han sumat a cosir”.
Les dones sumen més del 70 per cent en el sector de la salut a Cuba i no són poques les que treballen en els centres d’aïllament on ingressen pacients sota sospita. Unes altres realitzen proves en els tres laboratoris de biologia molecular del país on es realitza el diagnòstic específic de la COVID-19.
Algunes integren també els contingents mèdics cubans que han sortit a Jamaica, Surinam i Granada per a auxiliar a aquestes nacions enfront de la pandèmia.
Solidaritat: aposta cubana enfront de la pandèmia
Cuba va confirmar el seu primer cas de COVID-19 el passat 11 de març i va posar en marxa la seva estratègia de prevenció i control, que va contemplar la vigilància en frontera, així com la perquisició i seguiment de casos des de la baula primària d’assistència, mitjançant metges i infermeres de família.
Des de llavors ja supera la trentena de persones contagiades amb el SARS CoV-2, una d’elles morta, per la qual cosa divendres passat 20 de març el govern va disposar la intensificació de mesures, entre elles l’aïllament social.
A partir del 24 de març, només s’autoritzarà l’entrada a l’illa de persones residents que desitgin retornar i serà obligatori que romanguin aïllades durant 14 dies. “És una mesura sanitària d’estricte compliment i s’aplica per a protegir, primer a la seva família, i també al nostre poble”, va emfatitzar el ministre de Salut Pública, José Ángel Portal Miranda.
El president Miguel Díaz-Canel va fer un crida a participar de manera activa en la prevenció, evitar les reunions, activitats socials o moure’s innecessàriament, per a limitar l’exposició a possibles contagis.
L’autocura, com a variant solidària per a no posar en risc a la família i la comunitat, és un element crucial, va dir el mandatari.
El govern va emetre a més disposicions laborals per a estimular el treball a distància, protegir a qui hagi d’absentar-se per malaltia, hospitalització o recés de la seva activitat laboral i va oferir facilitats en el pagament d’impostos, crèdits i altres assumptes econòmics.
També la indústria biotecnològica cubana va donar garantia de producció per a 22 medicaments necessaris en el protocol de tractament de la malaltia, inclòs l’Interferó alfa 2B humà recombinant, emprat amb èxit per la Xina enfront del nou coronavirus.
Diverses brigades mèdiques cubanes van partir a Veneçuela, Nicaragua, Suriname, Granada, Jamaica i Itàlia, per a secundar altruistament les accions en aquests països.
Autoritats asseguren que en les àrees de salut es reforça la perquisició activa per a identificar casos sospitosos a temps i evitar que creixi la cadena de contagis, amb atenció a grups vulnerables, amb menor resposta immunològica, com a persones que pateixen malalties cròniques i adultes majors.
A Cuba les persones majors de 60 anys superen 20 per cent de la població i sumen més de dos milions d’habitants. Al voltant de 15 per cent de persones ancianes del país viuen soles i necessiten vigilància del seu estat de salut i ajuda per a la gestió de recursos sense haver de sortir al carrer.
Alberto Fernández Seco, cap del departament d’Assistència Social i Salut Mental del Ministeri de Salut, va explicar a la premsa recentment que treballadors socials que treballen en les 293 cases d’avis i àvies del país es capaciten per a detectar qualsevol simptomatologia d’infecció respiratòria.
Mentrestant, en les 155 llars de persones grans, personal mèdic i d’infermeria examinen diàriament als i a les qui allí treballen per a evitar qualsevol risc. A farmàcies, escoles i altres espais comunitaris arriben les màscares de tela que es confeccionen a casa de Yordi Morejón.
A farmacias, escuelas y otros espacios comunitarios
llegan las mascarillas de tela que se confeccionan en casa de Yordi Morejón
Les crisis de salut, com la generada per la COVID-19, afecten homes i dones de diferents formes i sovint exacerben les diferències de gènere, va advertir el 21 de març el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres.
En un comunicat de premsa, el funcionari va cridar a prestar especial atenció a les necessitats i el lideratge de les dones enfront de la pandèmia, en tant són elements crucials per a la resposta al brot d’aquest nou coronavirus, va dir.
Guterres va recordar que les dones realitzen tres vegades més treball de cura no remunerada que els homes.
Per part seva, la directora executiva d’ONU dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka, va afirmar recentment que la majoria dels treballadors de la salut són dones i això les posa en major risc.
A això se suma que són mares i cuidadores, la qual cosa en temps de crisis genera major estrès. Altres aspectes rellevants de la desigualtat, va dir, és que una bona part de les dones o la majoria d’elles treballa en l’economia informal i, per tant, és possible que no tinguin segur de salut ni disposin d’ingressos irregulars.
Aquestes asimetries de gènere exerceixen major pressió sobre elles enmig de la pandèmia i les exposa al contagi, va recalcar.
Una altra alarma s’encén en casos de violència de gènere. Mesures com la quarantena, preses cada vegada per més països, les deixen molt més indefenses, al no poder sortir de casa i obligar-les a estar tancades al costat dels seus agressors.
Davant aquestes alertes, va sostenir Guterres, la solidaritat continua sent el primer.
Al seu retorn d’Itàlia, Yordi Morejón va improvisar un taller que produeix nasobucos per a l’ús gratuït de la seva comunitat. Foto SEMlac Cuba .
