Per M. Regàs / J.L.Tremols. Món Comunicació
Una nova perspectiva feminista és possible, però cal lluitar per avançar.
Barcelona, una de les ciutats més aclamades del món pel disseny, aposta per aquestes indústries creatives a les que ara se les anomena “indústria taronja” pel seu poder transformador d’idees en béns i serveis de caràcter cultural.
L’Ajuntament està preparant un nou estudi relacionat amb les dones creatives a la ciutat però mentre no hi ha dades no espot valorar que és el que està fallant per no haver aconseguit en ple 2021 cap dels ODS de l’Agenda 2030 de l’ONU que inclouen la igualtat de la dona.
A l’Estat espanyol només el 19,4% dels departaments creatius a les agències de publicitat són dones amb un sou mitjà d’un 18% menys que els professionals masculins (un 15% menys en lloc directius, que ocupen un 1% de les dones). La presència de la dona en el sector dels videojocs és del 16%. Aquestes són només les dades de dues de les disciplines del talent creatiu de iniciatives que promouen la igualtat de gènere com Mas Mujeres Creativas (en l’àmbit de la creativitat publicitària) i Women in Games Espanya (en el dels videojocs) busquen canviar gràcies al seu treball a favor de la visibilitat i igualtat d’oportunitats del talent femení.
Pel que fa al terme “indústries creatives”, es va utilitzar per primera vegada l’any 1998 per crear consciència sobre les contribucions i els problemes que existien en aquesta indústria sovint desconeguda pel gran públic on s’inclouen àrees tant diverses com el disseny, la moda, la publicitat, el màrqueting, la producció audiovisual o la industria del videojoc entre altres i que en el seu conjunt ocupen una posició significativa dins de l’economia generant riquesa però, més important encara, ocupació. Però és paritària aquesta industria taronja?.
Cal descobrir les discriminacions
El passat 8 de març va néixer la campanya col·laborativa #Amítambién amb la convicció d’accelerar el progrés cap a un món més igualitari de la industria. En ella es dóna poder a les dones per explicar injustícies viscudes no només a nivell professional sinó també social. Cada vegada que algú comparteix alguna de les seves publicacions contribueix a conscienciar però, d’altra banda, tenir més followers significa que moltes dones ens sentim identificades amb les situacions que es reflecteixen i ens indica que com a societat ens queda un llarg camí a recórrer.
Convé ressaltar que aquest és un projecte molt viu que prendrà altres formes que sortiran del món virtual per esdevenir alguna cosa física, com diuen les seves autores que per cert, s’han sentit molt recolzades tant pels seus companys de feina i de professió, com per la seva agència, però alhora s’han sorprès per totes les vegades que han rebut experiències que parlen de relacions sexuals forçades, “Seguirem treballant per aconseguir la difusió de tots els casos i conscienciar a la societat de la realitat que les dones vivim diàriament”, expliquen.
Darrere d’aquesta campanya hi ha Anna Soler, Laura Cuní, Anna de Mas i Silvia Lahoz, quatre dones creatives i companyes de feina a l’agència Proximity Barcelona. Dies previs al 8M veient que la situació actual no podia moure la força col·lectiva als carrers, aquestes companyes que juntament amb el seu equip creatiu van crear l’any 2016 la multi premiada campanya “La muñeca que eligió conducir” que reflexionava sobre els estereotips de gènere en les joguines, van decidir obrir aquest perfil a Instagram buscant l’empatia entre les dones reflectint fets que totes les dones hem viscut i que al mateix temps servís de denúncia i donés visibilitat a totes aquestes situacions que moltes vegades la societat passa per alt.
El món del videojoc qüestiona els rols
Una altra acció que ens permet fer-nos un mapa mental dels reptes i barreres que afronten les dones en el món professional, en aquest cas dins del sector dels videojocs, és “Nerfeadas“, una sèrie documental creada l’any passat per Marina Amores amb guió de Marta Trivi que aborda les barreres de gènere en aquesta indústria i denúncia la desigualtat, assetjament i desavantatges que pateixen les professionals d’aquest sector. La sèrie compta amb deu capítols a Youtube i està basada en testimonis reals.
Tot i que els 8M mantinguin el pols de les protestes, mostrar al món com moure-les amb campanyes com “#Amítambién” i “Nerfeadas”, són un clar exemple que transformar la realitat és a les nostres mans i que el canvi pot començar denunciant per convèncer a la societat, començant des del sector creatiu, de la importància de tenir una equitat real ja que el talent no té gènere. I amb aquesta intervenció ho corroboren les companyes de Proximity Barcelona.
“Ens trobem en un moment de la història crucial en què el sistema tradicional s’està qüestionant i requereix precisament que aquesta indústria reconeguda per ser agent de canvi de la societat sigui la primera a fomentar una imatge equilibrada en tots els seus departaments i paritària respecte a salaris i visibilitat ja que algunes dades i postures de la societat amb el pas dels anys, segueixen resultant alarmants“, comenten.
Si es mira enrere unes dècades, es pot veure un gran canvi en el paper de la dona en la indústria creativa. Diversos reptes iniciats en el seu dia per associacions com Más Mujeres Creativas en la creativitat publicitària o Women in Games en la indústria del videojoc han estat clau per la seva lluita per un sector més igualitari, per obrir pas a que les dones creatives tinguin més visibilitat donant-los força, espai i veu, a més de motivar a les següents generacions a que no tinguin por a demostrar la seva vàlua.
Tot i que les primeres, han aconseguit més visibilitat i referents femenins en posicions directives de les agències i que el sector publicitari amb organismes professionals com el Club de Creativos, conegut com a CdeC per tal de no ser excloent (malgrat el seu nom), ha realitzat un esforç important per donar veu al talent femení. Les dones del sector, fervents defensores de que el talent no té gènere, i creient que encara no s’ha arribat a un equilibri real.
Falta molt per a fer, com vetllar per les creatives d’aquesta indústria i trencar definitivament la bretxa de gènere, cosa que va més enllà de donar visibilitat a referents i cal sacsejar les consciències més enllà del sector davant d’una situació laboral que ens sembla injusta.
En conclusió, cal insistir que, fins que aquest sector que, cal recordar, és agent transformador de canvis en la societat, no aconsegueixi l’equilibri, no es podrà pensar que realment la paritat és possible en altres camps.(*)
(*)Mireia Regàs. Freelance de Comunicació i Relacions Públiques especialitzada en entorns creatius i cultura del propòsit. És membre del Col·legi del màrqueting i la comunicació de Catalunya i del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Col·labora amb Publicitarios Implicados una associacó que realitza campanyes de publicitat disruptives donant veu a les causes que d’una altra forma no tindríen visibilitat.
