En el marc de la IV Trobada de Dones Asiàtiques i Espanyoles que se celebrà el passat 29 de novembre al recinte modernista de Sant Pau, una de les sessions fou “El cas de Myanmar, un país en transformació i una aposta de futur”.
Aquesta sessió de la IV Trobada “Avançar en igualtat: les oportunitats del turisme a Espanya i el Sudest asiàtic” responia a un apartat més ampli amb el títol: “Nous reptes per a la dona en el sector turístic”. En foren les ponents dues expertes de la República de la Unió de Myanmar , Cheery Zahau , activista xina pels Drets Humans de Myanmar i de l’Institute of Chin Affairs (ICA), actualment estudia a l’Institut d’estudis dels Drets Humans i pau a Tailandia, i Daw Kyi Kyi Aye, experta en estudis socials i actualment assessora de turisme de Myanmar Tourism Federation.
Casa Àsia ha organitzat aquestes Jornades sobre turisme tot recordant l'”Informe Mundial sobre les Dones en el Turisme 2010″ d’ONU Dones. D’acord amb el tercer Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni, el turisme té el potencial de contribuir a una major igualtat de gènere i d’apoderament de les dones. Aquest sector ofereix a les dones oportunitats de generació d’ingressos i vocació emprenedora però, tanmateix les dones ocupen els llocs pitjor pagats i pitjor qualificats i carreguen a més a més una gran quantitat de treball no remunerat en les empreses turístiques familiars. Per contra ocupen molts pocs llocs als alts nivells de direcció i gestió de la indústria turística.
També la Organització Mundial del Turisme (OMT) considera que el turisme pot oferir vies per l’apoderament, i que ofereix una oportunitat en aquest àmbit que ha de ser maximitzada. Per a la indústria del turisme, l’impacta d’una major igualtat de gèneres i l’apoderament de les dones seria molt beneficiós, ja que les organitzacions amb equitat de gènere i la diversitat aconsegueixen un major acompliment dels seus objectius i unes societats més justes.
Turisme respectuós amb el medi ambient, amb els Drets Humans i els de les minoties étniques?
Cheeryi Zahau
En aquest temps d’apertura al turisme dels països asiàtics, el cas de Myanmar el fa més especial pel patiment que les dones han sofert i sofreixen en aquest país. Cheery Zahau és una de les autores de l’informe Unsafe State sobre la investigació de la violència sexual sistèmica contra dones chin comesa per tropes militars governamentals.
Daw Kyi Kyi Aye
Per la seva banda Daw Kyi Kyi Aye, -que des del 2011, quan hi hagué l’obertura del país a les reformes socials i econòmiques- està treballant amb institucions relacionades amb el turisme, des d’una visió de desenvolupament responsable, conservació medioambiental i gestió sostenible, considera que ja s’ha acabat “La Política de portes tancades” i que la reforma del Govern encara la obertura, les inversions i el turisme. també el veinatge amb Xina i Tailandia afavoreix un transvassament de turistes, així la xifra ja ha superat el 1.490.000. Hi ha, però, una gran manca de subministraments i una necessita urgent de millorar la qualitat dels serveis.
Però aquesta experta en estudis socials considera que els visitants han de conèixer trets diferencials de la cultura de Myanmar que formen part de la conducta de les dones: “Una de les seves característiques és una gran timidesa que es mal interpreta i quan les dones fan un gest afirmatiu vol dir que estan escoltant, no vol dir que diguin Sí!”. Pensa també que a banda del sector públic i del sector privat cal consultar i escoltar també a les ONG que durant tants anys han treballat al país.
El seu desig és que l’accés al país sigui fàcil: “En un viatge per Àsia sense fisures”.
Pot ajudar el turisme a la reconciliació nacional?
A preguntes del moderador Juan Ovejero Dohn, director de Programes de l’AECID a Hanoi, Vietnam, sobre si el turisme podria ajudar a la causa de la reconciliació nacional, l’activista Cheery Zahau, va explicar que després de 20 anys de ser fora del país, a la seva tornada ha pogut participar en diverses reunions governamentals. Al seu parer, l’acció de la UE i les persones que visiten el país ajuden a tranformar Birmania, que és un país de pobresa i molt allunyat de la plenitud dels DDHH (un país amb uns salaris tan baixos, que una propina d’hotel pot ser la meitat d’un sou mensual).
L’altre gran tema a resoldre, segons l’activista, es el respecte a la diversitat étnica i cultural. Cal recordar que les minories étniques són un terc de la població (35%). I va recordar que fins el 31 d’octubre de 2012 bona part del teritori, el de les étnies chin i chian, no eren visitables i encara passa avui. Les lluites identitàries i les violacions dels Drets Humans sovintegen i no es comenten, és per aixó que opina que la movilitat podria ajudar a visitar i conèixer el que succeeix en aquestes àrees.
Responent al moderador, en el sentit que si un destí cultural en els territoris de les comunitats étniques revertirien en elles com a receptores del desenvolupament turístic, Zahau opinà que la gent de l’estat Chin es vol obrir però són molt limitades les persones viatgeres que hi podran parlar ja que són necessàries unes llicències que la gent Chin no pot pagar i que només tenen les grans empreses turístiques, no existint encara el turisme de “bed and breakfast” o el turisme rural.
Finalment feu una crítica a la manca de coordinació entre els diversos Ministeris que haurien de correlacionar-se amb el de Turisme, com el de Transports i el d’Electricitat.
Com haurien d’actuar les Agencies d’Ajut al Desenvolupament? Es pot ajudar o no hi ha marge?
A aquesta qúestió platejada pel moderador Ovejero Dohn, respongué Daw Kyi Kyi Aye amb una prioritat, la del desenvolupament del producte, el marqueting en la planificació de la gestió de destins, en la conservació dels aspectes culturals i en el desenvolupament dels recursos humans.
Pera Cheery Zahau, quan els viatgers veuen “coses mal fetes”, és important que ho expressin. També cal donar suport a les petites empreses tenint en compte que per a les dones són vitals, sobretot per a les dones rurals perqué els seus productes arribin al turisme. És bàsica la lluita contra la violència masclista, ja que manca un marc legislatiu ( s’espera una Llei al Parlament). És necessari l’apoderament de les dones per trobar possibles solucions a fi que hi hagi menys violància. També observant les forces de seguretat ja que a voltes empitjoren la situació, i en aquests casos el turisme pot ajudar a visibilitzar-ho. Per tant, sí! l’ajut de les Agències Internacionals són importants.
Com es pot evitar les violències dels turistes damunt les dones?
Aquesta fou una de les preocupacions més expressades entre el públic assistent. Les ponents respongueren que a les grans zones hi ha una policia turística (que depen d’interior i de turisme) però que tot just es troba a les beceroles i que els seus membres fan en moltes ocasions més cas a les comunitats on pertanyen alhora de decidir davant de quins fets actuen i de quins no cal, tant en el cas del turista internacional com en el del turista intern.
Tampoc es permet el turisme a les cases particulars perqué “la gent no està a punt, les diferències culturals no ho permeten encara”. “Cal professionalitzar el turisme per dones també”, afirmà Daw Kyi Kyi Aye.
Apunts finals
Des del públic és recomanà que el turisme ha de ser gradual, conservant les cultures i construint-se damunt formació i molta formació. I que sense millores en la població local, el turisme no té cap sentit.
Per acabar Zahau, volgué deixar clar que el turisme es vol per augmentar el benestar: “De moment les visites són del turisme típic però cal aprofondir en allò que el govern no informa als visitants”, reblà.
D’altra banda, Daw Kyi Kyi Aye volgué assenyalar que: “El sector turístic és molt fràgil, molt jove, molt vulnerable. I aixó quedà demostrat quan l’any passat les tensions musulmanes feren tirar enrera el turisme” – i assegurà- “…cal conèixer sobre el terreny de cada zona com intervenir.”
Fotografia de grup de les i dels participants a la IV Trobada de Dones Asiàtiques i Espanyoles
