OPINIO
Comentava amb una amiga que l’article d’aquesta setmana volia que fos divertit ja que pensava comentar algunes anècdotes de la setmana entre les que pensava incloure alguns aspectes dels funerals de Mandela amb els què hem somrigut per no posar-nos a plorar. Al final la realitat s’imposa i l’article frívol s’ha convertit en tota una dutxa freda de dura realitat que necessito comentar.
Òbviament i abans de començar amb la dura realitat, no vull deixar passar aquesta oportunitat per felicitar a totes les persones i entitats premiades per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i que aquesta setmana han rebut el seu guardó per la seva infatigable tasca per una Comunicació No Sexista, que és com es diu aquest premi. Entre les entitats guardonades, amigues i companyes de CCOO que ha rebut el premi a través de la revista TRABAJADORA i de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló. Des d’aquí la meva més sincera enhorabona als equips de totes les persones i entitats premiades.
I ara ja ens fiquem en farina de la que fa mal
Aquesta setmana el Parlament Europeu votava l’anomenat Informe Estrela sobre salut sexual i reproductiva que, entre les seves disposicions, defensava el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’ embaràs de forma segura i demanava als governs europeus que asseguressin l’educació sexual en tota la ensenyament obligatori.
Doncs bé el vot dels que ens representen al Parlament Europeu es va fraccionar i totes les opcions polítiques, excepte el PP, van votar a favor d’aquest informe. El PP va votar amb la dreta i ultradreta europea. Serà per alguna cosa, no?. Després que no pretenguin vendre’ns el seu model de “centrisme polític” que no cola…
En la proposta de l’informe que no va prosperar pels vots de la dreta i ultradreta europea, i amb els vots del PP, es demanava garantir a les dones el dret a l’avortament en cas de violació. Deia que “els serveis d’avortament de qualitat han de ser legals, segurs i accessibles, dins dels sistemes de salut pública dels Estats membres”. I demanava també que les dones que se sotmetessin a un avortament il.legal no fossin perseguides per la Justícia. Que menys, no creuen? Doncs no. I aquesta proposta d’informe va ser rebutjada per només set vots. I aquesta mínima diferència hauria de fer pensar al conjunt de eurodiputades i eurodiputats en què alguna cosa s’està movent i que només és qüestió de temps.
A l’Estat Espanyol i amb Ruíz Gallardón al capdavant, es preveu que en el consell de ministres del proper dia vint de desembre s’inicien els tràmits que portin a modificar l’actual llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’ embaràs.
Doncs bé, des de la Plataforma Feminista d’Alacant, entre altres organitzacions, s’ha redactat un text molt interessant en el qual porten treballant un temps. Es tracta d’un PACTE DE DONES. Si, això mateix que acaben de llegir. Es tracta de pactar, més enllà d’ideologies, posicionaments partidistes, sindicals o socials, que els drets sexuals i reproductius de les dones no s’han de tocar.
El text es pot trobar en diversos espais com sinpensarlodosveces o singenerodedudas on ens proposen que fem arribar les nostres adhesions personals i col.lectives fins el dia setze de desembre a aquesta adreça de correu electrònic: pactomujeres@gmail.com
Totes les adhesions que es rebin, es lliuraran al conjunt de parlamentàries més enllà dels seus signes polítics perquè siguin conscients del rebuig que les mesures que pretén imposar Ruíz Gallardón xoquen de front amb els desitjos de les dones de tota mena, condició, opinió o pertinença política o sindical.
Es proposa un pacte de dones per frenar un altre cop de destral als nostres drets. La crisi imposada pels mercats i els mercaders no pot ser l’excusa perquè ens segueixin retallant drets i, sobretot, alguns tan sensibles com ho són el drets a una maternitat lliure i no imposada que és el que pretenen fer.
Els nostres cossos de dones ens pertanyen i no podem ni hem de permetre que ningú legisli sobre ells,ni s’apropiï d’aquests drets.La maternitat no pot ser imposada. De la mateixa manera que no pot ser imposat el contrari. És així de senzill. No entenc com una cosa tan simple aixeca tanta polseguera entre els fins i tot haurien de practicar els vots de la castedat que un dia van prometre complir.
Però també és cert que, com va dir després de la votació l’eurodiputada socialista Edite Estrela, la dreta és hipòcrita ja que “voten en contra dels drets de salut sexual de les dones però després premien Malala Yousafzai per lluitar pels drets de les nenes al Pakistan.” I raó no li manca a aquesta eurodiputada …
Així les coses i amb certa premura de temps, prego encaridament, com ja vaig fer ahir a través dels meus perfils a les xarxes socials, que sumem moltes adhesions personals i col·lectives i que les enviem per correu electrònic a pactomujeres@gmail.com perquè les parlamentàries assumeixin que estem exigint que els nostres drets sexuals i reproductius no es toquin. I aquests drets, també són els de totes i cadascuna de les representants polítiques que hem triat, així com els de les seves filles, germanes, nebodes, mares, amigues, companyes de tot tipus, etc., i que per tant i més enllà de les sigles polítiques per les que es van presentar, com a dones afectades, que també ho són, haurien de ser capaçes de pactar per defensar aquests drets que ja no haurien de ser qüestionats per ningú.
Espero que les adhesions siguin moltes i que les dones parlamentàries recordin i tinguin com a referent el “Pacte entre dones tal com ho van entendre les Parlamentàries de la legislatura Constituent quan es van negar a avalar amb el seu vot la discriminació per raó de sexe en la successió a la Corona” tal com es recorda en el text que es proposa com PACTE DE DONES. Les signatures d’adhesió es lliuraran el dimarts dia disset dones parlamentàries de tots els partits polítics. Esperem que siguin moltes.
