“Les Polítiques d’Igualtat s’han d’aplicar transversalment” diu Raquel López, que treballa contra el que considera una “naturalització” de la desigualtat i un “ADN cultural i històric basat en el masclisme”
Aposta per un enfocament transversal de les polítiques d’igualtat que concreta en la figura d’unitats de gènere en totes les àrees i en pressupostos creats amb perspectiva de gènere. Sobretot, creu en l’educació.
IU es debat entre les i els que volen impulsar un procés d’unitat popular a les municipals i els i les que volen mantenir la identitat i les sigles de l’organització davant la pujada de Podemos. Vostè és de les segones. Com argumenta la seva postura?
No és simplement presentar-se sol a les eleccions. Es tracta d’un debat intens que s’està produint a IU entre els uns companys que jo crec són una minoria i molts altres que entenem que IU en absolut està superada, que és necessària per transformar aquesta ciutat i transformar aquest país. El debat és legítim en una organització democràtica, encara que per desgràcia els mitjans de comunicació no es dediquen a treure la nostra proposta política i el nostre treball durant tot aquest temps, sinó a magnificar aquest debat, que és real i que no amaguem.
A IU Madrid, 70 companys i companyes han decidit marxar i hem afiliat a 500 persones noves. S’està veient clar que no som pocs els que pensem que IU és necessària per transformar la situació, sinó que hi ha hagut una resposta de l’entorn, que és a prop i que ha simpatitzat i s’ha afiliat per reforçar que IU segueixi existint.
Com explica que la candidata a l’Ajuntament no està reconeguda per la seva direcció federal? Quines creu que són les raons?
Cal aclarir que els candidats a IU els posen les federacions. A Andalusia, la federació d’Andalusia i a Madrid, la de Madrid, la militància. A Garzón l’ha triat l’òrgan corresponent que és l’òrgan federal. A Madrid, a través d’un referèndum, el 90% de la militància va dir que havíem de presentar-nos com IU a les municipals. Per què? Perquè participar en Ahora Madrid, amb les condicions sobrevingudes que ens havien imposat sobretot Podemos, fa dos mesos i mig, que és quan s’integren, suposaven la pràctica dissolució d’IU, una força que entenem fonamental per al canvi des de l’esquerra que necessita aquesta ciutat. No entenem que un actor, que a sobre en aquest cas és nou, menyspreï a una força amb la nostra trajectòria.
A Barcelona anem en coalició i no hi ha hagut problema. Però a Madrid han posat aquestes condicions perquè sabien que diriem que no. Havíem participat en el naixement de Municipàlia, de Guanyem, de Ahora Madrid, fins que va venir Podemos a imposar aquestes condicions. Qui ha posat obstacles perquè nosaltres estiguem aquí han estat ells. El que s’entreveu és un interès electoral d’una força política menyspreant a les altres. IU ha tingut un paper fonamental en la defensa dels veïns i veïnes en la història d’aquesta ciutat des de fa 30 anys. Jo respecto a totes les forces polítiques, però exigeixo el mateix respecte per a mi. Represento una candidatura recolzada per la militància, que està treballant amb molta il·lusió per defensar el que sempre hem defensat: l’interès de la majoria social.
En què es basarà la campanya?
La campanya s’ha de basar en recollir el treball realitzat en els últims 4 anys. Han estat més de 2000 iniciatives que han portat els vocals als barris, a les juntes de districte i nosaltres més de 900 en el ple de l’Ajuntament. És tracta de recopilar tot aquest treball en una candidatura que farà allò que portem fent aquest temps: expulsar els districtes i donar una resposta concreta, real, per millorar la situació d’una ciutat, amb uns veïns i veïnes que estan en una situació d’emergència social i ho estan passant molt malament.
¿Segueix sent complicat ser dona en política?
Sí. Encara, fins i tot en una organització d’esquerres, és difícil arribar i és difícil que se’t respecti el teu espai privat. Quan reclames aquest espai, perquè vols ser responsable en l’educació dels teus fills, encara no es comprèn. La pregunta que jo em faig és per què un home en política no té la mateixa inquietud. Falta en les organitzacions polítiques que s’entengui que el Feminisme i les polítiques d’Igualtat no pertanyen a les dones, sinó que han de ser transversals i ser a tot arreu. Encara es pensa abans en un home que en una dona a l’hora d’ocupar càrrecs de responsabilitat.
Participació
Estàs a favor de les quotes?
Sí, encara calen. Gràcies a aquestes quotes algunes hem començat en la política. Encara que crec que la gran aposta ha de ser l’educació, perquè seguim sent les perjudicades i tots i totes estem tocats per un “ADN” cultural i històric que té a veure amb el masclisme. Per molt que alguns companys parlin de Feminisme, costa molt combatre aquests micromasclismes que et trobes en el dia a dia i que en política també es donen, fins i tot en les organitzacions d’esquerra.
De fet, el Feminisme sent que les seves lluites i propostes són postergades, no solament per la dreta, sinó també per l’esquerra, que considera les seves demandes com temes residuals, no prioritaris en una situació de crisi com la que vivim.
Precisament perquè estem en crisi hem de tenir més en compte a les dones. La pobresa té cara de dona. Qui pateix més atur, són les treballadores, qui va més als bancs d’aliments, són les veïnes de Madrid, que a més suporten les càrregues familiars. El 60% dels majors de 65 anys a la ciutat de Madrid són dones i moltes d’elles no compten amb prou feines amb contribucions.
Què penses del cas grec, un procés recolzat des de l’esquerra europea i que va formar govern sense comptar ni amb una sola dona?
Evidentment és un error. No pots ser d’esquerres si no ets feminista.
Drets sexuals i reproductius
Sempre us heu manifestat a favor del dret a l’avortament. El PP acaba la legislatura modificant la llei. Què opines?
El que estan fent és utilitzar electoralment els nostres drets més bàsics. Han cabrejat a un electorat més ultra del PP i volen recuperar-lo, intenten acontentar en alguna cosa les seves aspiracions fent què les dones de 16 anys hagin de demanar consentiment per avortar. Nosaltres estem absolutament en contra, ens sembla que una dona de 16 anys és absolutament lliure per decidir fer el que vulgui amb el seu cos. El que em resulta inconcebible és que estiguem parlant encara d’això.
Com creuen que cal promoure l’educació sexual? Qui l’ ha d’impartir, en quins espais i sota quins valors?
Crec que el col·legi és fonamental. I l’Ajuntament ha anat reduït el pressupost en polítiques d’igualtat en un 37% des del 2011 al 2015. A nosaltres ens sembla fonamental el tema de l’educació a les escoles. Abans un agent d’igualtat anava tres vegades als col·legis, ara s’ha reduït a una vegada, quan estem veient que la perpetuació de rols i conductes basades en la desigualtat es dóna en la primera infància. Si això no es té en compte des dels primers anys de l’educació de les persones, es naturalitza la desigualtat i és el que està succeint.
El gran problema és naturalizamos de manera que no reconeixem la desigualtat i per tant no veiem necessari fer res. Això és el que caldria eradicar des de l’educació.
Ens sembla fonamental que hi hagi unitats de gènere en totes les àrees. Sempre hem parlat de la regidoria de la dona, però ens hem adonat que, si les polítiques d’igualtat no són aplicades d’una manera transversal, no serveix de res. Que hi hagi unitats de gènere per àrea permet aplicar les polítiques d’igualtat d’una manera transversal. I tot això reflectit en un pressupost creat amb perspectiva de gènere. El que portaria a crear una xarxa que donés suport a les dones.
Violència de gènere
El municipi és molt important a l’hora d’ajudar a les víctimes en els seus primers passos per sortir de la violència. Amb la reforma de la Llei del règim local, s’han suprimit gran part dels recursos. Quines mesures proposen en matèria de protecció i atenció a víctimes? Quines polítiques proposen dirigides als agressors? I en matèria de prevenció i sensibilització?
Nosaltres ens hem posicionat en contra d’aquesta reforma perquè treu les competències necessàries per als ajuntaments. Els ajuntaments, per la seva proximitat, són fonamentals en la lluita contra la violència i la desigualtat. A Madrid, actualment només hi ha espais d’igualtat on es poden apropar dones víctimes de maltractaments en 6 de 21 districtes. No s’atén amb els recursos suficients una situació que a la ciutat de Madrid en els últims quatre anys ha conclòs amb 12 dones assassinades. El SAP -Servei d’Atenció psicològica tampoc té els recursos necessaris per desenvolupar la seva tasca i no s’inverteix prou en una cosa tan fonamental com són els pisos que allotgen les dones que pateixen violència i els seus fills.
El 8 de març i el 25 de novembre varem veure que Ana Botella es feu la foto pertinent, però en realitat, està fent ben poc des de l’Ajuntament de Madrid per ajudar a aquestes dones.
Quin és el vostre posicionament davant la prostitució? Com plantegeu legislar-la i quines mesures proposeu dirigides a prostitutes i / o clients?
Som abolicionistes. Creiem que tractar una dona com si fos mercaderia atempta contra els drets humans de totes. Amb això de naturalitzar-ho tot, s’ha naturalitzat també la prostitució. Em desagrada profundament aquesta frase a la qual es recorre …”és la professió més antiga del món”.
Amb les dades que tenim, un percentatge altíssim de la prostitució està basada en la tracta. Sabem que no es pot abolir la prostitució d’un dia per l’altre, hi ha passos intermedis i és transversal també l’enfocament perquè s’acabi. Nosaltres vam proposar que la policia municipal, en aquesta proximitat de la qual parlem, intentés detectar (tot i que sabem clarament on és, Montera, Casa de Campo …) i que intentés rescatar les dones d’aquesta situació. Moltes d’elles són víctimes de trata, que passen per situacions terribles, han estat segrestades, torturades, algunes se suïciden. Hem de posar en marxa mesures per detectar aquestes situacions, per oferir suport a aquestes dones a través dels serveis socials, un habitatge i també una feina. I per descomptat jo personalment considero fonamental penalitzar el consumidor de prostitució. Si aquesta existeix, és per ells.
M’agradaria preguntar pel cas d’Ángela González, la dona que va perdre la seva filla de 7 anys perquè va ser assassinada pel seu exmarit, tot i haver denunciat en innombrables ocasions el perill que patia la menor, i que va concloure amb una condemna històrica de l’ONU contra Espanya, per no protegir diligentment a una víctima d’aquest tipus de violència. Malgrat això, l’Estat espanyol no ha fet cap esforç per reparar a Ángela ni per prendre mesures per evitar que situacions com aquesta es repeteixin. Tampoc ha ofert una disculpa pública, com demana Women’s Link Worldwide, l’organització que va portar el seu cas davant l’ONU. Et compromets a pressionar des de la teva posició perquè el dictamen es compleixi, i per portar el cas al teu partit perquè les mesures s’assumeixin de cara a les generals?
Per descomptat. Sé que el dolor d’Ángela és enorme i que la seva filla és irrecuperable, i em sembla molt valent la lluita d’aquesta dona per intentar impedir que un cas com el seu es repeteixi.
Polítiques d’igualtat
Pel que fa a la corresponsabilitat. Quines mesures proposes?
Pel que fa a les competències que té l’Ajuntament de Madrid, considero fonamental que les escoles infantils siguin públiques i accessibles. Perquè normalment són les dones les que tenen jornades parcials per compatibilitzar amb la cura dels fills i moltes vegades, en ser alta la despesa de l’escola infantil, i decideixen que guanyaran més quedant-se a casa que treballant. Si fossin accessibles, podríem facilitar que les dones treballin i que busquin feina.
En el cas de Madrid, han retallat les beques de menjador. Moltes dones asseguren que això és un llast no només per als nens i nenes, sinó també per a elles: no tenen diners per deixar als fills i filles a dinar a l’escola i per tant és més complicat buscar i trobar feina. És possible comprometre’s amb canviar això des de la teva candidatura?
Sí, per descomptat que sí. Encara que les beques vénen de la Comunitat de Madrid, nosaltres reclamem tenir aquestes competències i garantir que això canviï. Són milers de nens que només mengen si ho fan al menjador escolar per molt que Ignacio González digui que el problema dels nens de la Comunitat de Madrid és l’obesitat. És important que els menjadors obrin fins i tot fora dels períodes escolars i que siguin gratuïts. El problema de la desigualtat no és només el de les dones.
Què proposa IU per donar suport des de les institucions l’atenció a les persones dependents i a les seves cuidadores i cuidadors?
El sistema ha tingut molt clar on estalviar diners, en aquesta mà d’obra barata, gratis, que som nosaltres, per cuidar als nostres dependents, majors i nens. La llei de Dependència, que va posar en marxa el govern socialista però que no va dotar de pressupost, al final ha ocasionat que tinguéssim part de la solució a l’abast de la mà però sense poder-la tocar.
En un període de crisi, aquestes dificultats augmenten més. Nosaltres creiem que cal dotar de pressupost a aquestes polítiques i també implementar des de l’ajuntament de Madrid més serveis socials. Però des que va començar la crisi, el 21% del pressupost total de l’Ajuntament pagarà el deute, mentre s’ha reduït un 18% els serveis socials i en polítiques d’Igualtat un 36%.
L’estat de la sanitat pública a Madrid ha estat motiu de denúncia i protestes socials permanents. El PP ha impulsat la privatització, ha negat l’atenció a les persones immigrants sense papers i sembla que està derivant el seguiment i prevenció del càncer de mama a centres privats. Com aturar aquesta tendència?
Nosaltres defensem una sanitat pública, universal per a tots. Creiem que és un dret humà i no ens cap al cap això de “sense papers”. Un ésser humà sempre ha de ser atès. Madrid Salud s’ocupava molt de la prevenció i han retirat tots els recursos. Creiem sens dubte que cal invertir en la sanitat per a tothom.
Per promoure la participació de les dones en els espais de poder, a més de les quotes de les que ja hem parlat, quines mesures cal impulsar?
Sempre hem defensat la participació de les dones en associacions i en els espais públics. En el cas de les empreses portem temps proposant que una condició perquè l’Ajuntament contracti els serveis d’una empresa és que aquesta inclogui polítiques d’igualtat. Però insisteixo: el poder per a les dones té a veure amb l’educació i nosaltres creiem que té força a veure en la transmissió de valors.
En l’àmbit de cultura i en les universitats l’anomenat sostre de vidre és terrible.
Hi ha moltes més llicenciades que llicenciats i ja no és que no aconseguim llocs de responsabilitat, és que es queden a casa, no per decisió pròpia. Encara avui en les entrevistes de treball et pregunten si voldràs tenir fills o si en tens.
*Izquierda Unida-Comunidad de Madrid va inscriure el dilluns 20 d’abril a Raquel López com a candidata a l’alcaldia de la capital a les eleccions municipals del proper 24 de maig, malgrat l’oposició de la direcció nacional de la formació, que ha emès un comunicat en el qual assegura que la regidora “no compta amb el suport de la presidència federal”, encara que “reiteren la disposició per a la recerca de nous elements de trobada”. Ella insisteix en no donar tant relleu a les disputes internes i centrar-se en una campanya que afronta amb “il·lusió i amb el suport de la militància madrilenya”.
