Continuant amb l’anàlisi de Laura Lopresti, la qual és enllaç de CLACSO a Barcelona i part de l’organització feminista catalana Dones Juristes i Pablo Gentili, el qual és secretari executiu de CLACSO i professor de la Universitat de l’Estat de Rio de Janeiro.
Porto aquí algunes de les 100 raons que Laura Lopresti i Pablo Gentili van assenyalar perquè es mobilitzessin les dones de més de 50 països i exigissin justícia, igualtat, reconeixement i drets, aquestes raons són:
Perquè milers de dones i nenes viuen en camps de refugiats en condicions d’amuntegament, amb fam, fred i humiliació. Perquè més del 80% de la població desplaçada del món són dones, nenes i nens. Perquè cada any es produeixen més de 55 milions d’avortaments a tot el món. Perquè la meitat dels avortaments es realitzen en condicions precàries i sense garanties mínimes de seguretat i protecció.
Perquè el 97% dels avortaments insegurs es duen a terme en els països asiàtics, africans o a Amèrica Llatina. Perquè més de 700 milions de dones i nenes es van casar abans de fer els 18 anys. Perquè milers de nenes i dones són obligades a casar-se per estar embarassades, i perquè moltes han casar-se amb qui les ha violat. Perquè, a Amèrica Llatina, un terç de les dones que s’han casat abans dels 18 anys i prop del 10% abans de complir els 15 anys. Perquè Llatinoamèrica té la segona taxa d’embarassos adolescents del món i Àfrica la primera.
Perquè més de 200 milions de nenes i dones han patit mutilació genital en, almenys, 30 països. Perquè en països com Aràbia Saudita, Egipte, Filipines, l’Iran, Maldives, Nigèria, Pakistan, República Democràtica del Congo, Sri Lanka, Sudan i Iemen, una nena podria ser condemnada a mort.
Perquè l’Estat d’Israel actua de forma arbitrària i violenta contra milers de nenes i joves com Ahed Tamimi de 17 anys, que, per defensar-se de la prepotència policial a casa, avui es troba presa i podria enfrontar-se a una condemna de 10 anys de presó. Perquè el 90% de les víctimes dels conflictes armats són civils i perquè el 80% d’elles són dones, nens i nenes.
Perquè les esglésies pentecostals i els sectors ultraconservadors de l’església catòlica propaguen que l’anomenada “ideologia de gènere” destrueix els valors de la família i corroeix el paper de la dona com a “gendarme” de la llar. Perquè les esglésies pentecostals i els sectors ultraconservadors de l’església catòlica no han parat de créixer en els barris més pobres, apoderant-se d’espais públics, de centres educatius i de mitjans de comunicació.
Perquè en regions com Amèrica Llatina, després d’alguns grans avenços en matèria d’igualtat, sembla que s’estigués tornant a l’Edat Mitjana. Perquè a l’Iran, quan una dona es treu el vel en públic és detinguda per “pertorbar l’ordre públic”. Perquè a l’Iran quan una dona assisteix a un partit de futbol pot ser detinguda.
Perquè la publicitat gràfica i televisiva persisteix en tractar a les dones com un objecte sexual sense cervell, sense intel·ligència i irremeiablement frívoles. Perquè el patriarcat i el masclisme existeixen. Perquè el patriarcat i el masclisme maten. Perquè el patriarcat i el masclisme exploten, subordinen, colonitzen, humilien, maltracten, despullen dels seus drets i de la seva llibertat a milions de dones i de nenes dia rere dia. Perquè el colonialisme no ha desaparegut i es reinventa cada dia en les estructures racistes, patriarcals i sexistes de les nostres societats.
Valuoses doncs, les anàlisis de Laura Lopresti i Pablo Gentili. Cal repetir-les, recordar-les i sobretot, realitzar accions per eradicar les violències i desigualtats en què vivim les dones en el món.
