La precària situació habitual del dret de la ciutadania a la llibertat d’informació i del dret dels periodistes a realitzar el seu treball sense traves i imposicions, s’agreuja durant les campanyes electorals. La principal mesura d’aquesta mena d’estat d’excepció és la imposició dels blocs electorals en els mitjans audiovisuals. Tal i com els Col·legis vénen sostenint en els recursos que han interposat en diferents instàncies judicials, i com s’ha reiterat en el recent manifest “No tot el que és legal és just: No als blocs electorals”, impulsat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, anul·lar els criteris professionals a l’hora d’informar sobre les eleccions no és només un problema entre periodistes i polítics, és un conflicte que afecta la columna vertebral del sistema democràtic.
La Comissió Gestora del Consell General de Col·legis de Periodistes, que integra a les organitzacions col·legials de Catalunya, Galícia i Múrcia, considera que aquest és el més clar atac al dret a la informació, però no l’únic. Els debats polítics no són una prerrogativa dels partits polítics, duels electorals pactats pels equips de campanya que permeten o impedeixen que se celebrin, el lloc i en quines condicions. Són un dret de la ciutadania i un mètode per tal que els electors coneguin les propostes de les diferents opcions. Són els mitjans de comunicació els qui han d’organitzar-los i la prerrogativa dels candidats és acceptar-los o no.
Així mateix, els partits polítics han de garantir el lliure accés dels mitjans, particularment les càmeres de televisió, als seus actes i mítings, independentment que facilitin senyal realitzat o enregistraments de vídeo dels mateixos. Quan un canal de televisió emeti imatges facilitades per un partit polític, haurà d’indicar als espectadors quin és el seu origen.
Els actes “informatius” en els quals no es permeten preguntes són inadmissibles sempre, i amb més raó en una campanya electoral. Si durant quinze dies les úniques declaracions dels candidats són discursos unidireccionals, sense cap possibilitat de contrast per part dels periodistes -siguin els integrats en “les caravanes” o no-, la ciutadania no rep informació, sinó propaganda no regulada, en la qual els periodistes no són intermediaris, sinó figurants. Precisament això, el fet d’identificar la informació en l’oceà de propaganda que constitueix una campanya electoral, i transmetre-la a la ciutadania, és la missió dels periodistes.
