Jan Spivey, una dona professional de la fotografia, vital i amb molts projectes, recorda el sentiment que li va produir assabentar-se pels mitjans de comunicació de l’escàndol dels Implants mamaris PIP.
Va ser diversos mesos abans de creure que això li estava passant a ella, un moment preocupant, comenta.
Evoca com encara li ressona a les orelles el diagnòstic mèdic i el caos que li va produir assabentar-se que rera la reconstrucció dels seus pits hi havien les tenebroses PIP, “necessitava pastilles per dormir, estava angoixada”, era conscient que hi havia moltes dones que igual que jo tenien por d’acceptar que estàvem en perill. Jan Spivey, ara amb 54 anys, ha iniciat una campanya d’acció PIP, “Pip Action Campaing“, que informa i dóna suport a dones afectades amb els implants*.
La Independent la va entrevistar un dia abans de sotmetre’s a una nova cirurgia.
Jan, explica’m una mica la seva història
Jo era a Barcelona estudiant finances i treballant en projectes de fotografia per a la Generalitat, de sobte tot va canviar en la meva vida, rebre un diagnòstic de càncer de pit ha estat molt dolorós, vaig tornar a Anglaterra on he tingut el tractament per al càncer. Quan vaig arribar a Londres em van treure un si, i com a part de la reconstrucció em van posar les pròtesis mamàries PIP, i és aquí on comença la meva historia
Com ha estat el procés?
Quan finalment creia haver trobat una sortida al càncer de pit, i ja tenia la reconstrucció dels meus pits, el 2011 va aparèixer el problema de les pròtesis mamàries PIP, després d’assabentar-me que tenia els implants, vaig començar a informar-me i a buscar ajut, em vaig adonar que en realitat mai em vaig sentir bé després que em possessin els implants
Què has fet durant aquest temps?
Com a part d’aquesta recerca, vaig trobar a un grup de dones amb implants PIP, i em vaig unir a elles per tenir suport i ajuda en el dolor. En aquesta Xarxa vam iniciar una campanya tractant de canviar allò que estava passant amb les PIP, brindar ajut i cures a altres dones. Ràpidament ens vam adonar que aquest problema no només afectava les dones del Regne Unit i d’Europa, sinó a dones a tot el món. Com a conseqüència d’estar treballant en aquest projecte, he conegut a dones d’altres parts amb el mateix problema de les PIP, i estem ajudant-nos pelgades a canviar les regulacions per a les dones que estan afectades pels implants de pit en el futur, i perquè puguem rebre l’ajut i la justícia que necessitem les dones afectades. També trobar als responsables d’aquest escàndol i fer tot el que puguem per impedir aquesta situació.
Com ha intervingut el govern britànic a aquest tema?
En aquests temps de crisi econòmica no és un problema atractiu per al govern, per tant no volen fer-se responsables per les dones afectades, les nostres comunicacions van començar amb els departaments encarregats de la salut de les dones, ells van cometre una notable quantitat de contradiccions i discriminacions, van començar a qüestionar per què s’han fet aquest tipus d’implants, pensaven que era un tema de cosmètica i de vanitat que no de salut, per això al principi “gràcies” a que els Departaments de Salut no es van prendre el tema com un problema seriós, hem perdut temps i la vida de moltes dones. Malauradament al Regne Unit, el govern encara esb troba en aquest dilema amb les dones afectades pels implants. La primera resposta que hem rebut de les persones responsables de salut i per la qual hem entrat en pànic, és que quan revisem les estadístiques de les dones afectades, l’informe indica que més de 47.000 dones, le seves criatures i les seves famílies estan afectades a Gran Bretanya.
Quina ha estat la intervenció de la Unió Europea?
La Comissió Europea va fer una reunió científica per a respondre ràpidament a un potencial escàndol de salut. Van ser convidats a expedir un informe que va trigar 4 anys a ser emès, i quan finalment van publicar el document, es va trobar que les conclusions van ser inesperades, nosaltres vam quedar en xoc en escoltar el resultat d’aquest informe, que va ser emès des del desconeixement total, no va ser revisat amb les dones, va sortir a la llum sense tenir l’evidència de les afectades, i les víctimes van restar en el darrer lloc. Ens vam adonar que la discriminació que vam tenir al Regne Unit succeí en el Parlament europeu, per tant la discriminació a Europa va quedar en evidencia.
Quines van ser les conclusions?
La conclusió de l’informe va ser que no hi ha toxicitat en les implants, que no es pot provar científicament que siguin cancerígenes i que no era necessàriament important remoure les PIP, observem que els implants no van ser testats, no van entendre que la silicona deriva fins a les conseqüències de deixar a les dones lesionades, malaltes. Aleshores, nosaltres ens preguntem: com és que ells havien arribat a aquestes conclusions? era un producte que no s’havia revisat, i els que van fer l’informe creuen que és un problema de la indústria cosmètica i de cirurgians plàstics, no de salut pública, in van ignorar les conseqüències que això tenia per a les dones.
Quina ha estat la reacció dels països a l’informe?
Descobrim que la política del govern d’ UK és un reflex del que es diu a Europa, és la mateixa discriminació. Veiem que els especialistes i toxicòlegs del Regne Unit van treballar en l’informe de la Unió Europea, els mateixos que van estar treballant amb el govern d’Anglaterra, però també van treballar en aquest comitè de desenvolupament del resum de la Unió Europea, coincidint amb les conclusions de la Comissió Europea, que van ser exactament les mateixes que el govern britànic els hi havia dit anteriorment.
Les autoritats de salut alemanya van estar d’acord amb el toxicòleg britànic però les autoritats de salut francesa no hi van estar d’acord, i va ser interessant que Espanya esperés a veure l’informe de la Unió Europea per decidir si era un problema de salut pública o no. Després de seguir les recomanacions de l’informe i després de seguir la recomanació de remoure els implants PIP a Espanya, així ho van fer. Però el que vam veure va ser el poc compromís del Regne Unit, on hi ha tan compromís amb el medi ambient i amb els productes tòxics.
S’han revisat les conclusions?
Des de la part científica, el Parlament està intentant dir que el tema està tancat, però hi ha moltes dones patint, moltes que s’han tret els implants, però els seus problemes de salut continuen exisitint, i això als governs no els hi sembla seriós, prefereixen deixar la decisió als fabricants.
S’ha iniciat una campanya amb la Comissió Europea per revisar aquests informes que estan plens d’errors, els resultats han mostrat que hi ha més dones amb implants tòxics. No s’ha pogut aturar el problema, aquestes dones han estat forçades a tornar al mercat de la salut privada per rebre tractaments mèdics. Les que ja tenen el problema haurien de tenir accés a tractaments de salut pública.
Sabem ara, que el grup d’experts era plenament conscient que D4 va ser la base de les preocupacions franceses i que va ser classificat com a tòxic. Els Implants mamaris PIP no només contenen platí, cesi, toluè i acetona i tòxics perillosos per a la salut, sinó també alts nivells de silicones cícliques de baix pes molecular D4, D5 i D6 (aquestes molècules de pes més petits poden migrar a la llet materna). Les proves a la llet de les mares lactants amb implants PIP trencats no estaven disponibles en el moment de l’informe final dels experts.
Lamentablement les dones segueixen volent posar-se implants i el món de la indústria cosmètica segueix fabricant-los i incitant a que ho facin, La comissió Europea sap que no pot tampoc impedir els desitjos d’aquestes dones de voler posar-se implants i de prevenir que aquesta situació amb aquests implants segueixin passant.
* Nota: El passat 21 de Febrer, les víctimes de les PIP, van celebrar el resultat favorable de l’apel·lació interposada pels advocats francesos i la signatura Colombiana Lozano Blanc, per la decisió del Tribunal de Toulón, de pagar a les 1.600 víctimes dels danys causats per la firma alemanya TUV.
Formen part d’una segona demanda d’aquest 2015. 157 dones d’Europa, Àsia, Àfrica, Oceania i Amèrica, tenen la possibilitat de vincular noves demandes que es podrien tancar per part del Tribunal a finals de març.
