Avui dia 27 l’activista Ahed Tamimi, símbol de la resistència Palestina, es troba a Barcelona després d’una gira per diferents ciutats de l’Estat Espanyol, i convidada per diversos grups polítics. L’acte a Barcelona se celebra Espai Jove La Fontana i està organitzat per entitats que estan donant suport al poble Palestí a través de diferents Plataformes. És parlarà sobre la situació dels i de les menors a les presons israelianes.
Ahed Tamimi, va ser empresonada amb la seva mare, el seu delicte va ser, bufetejar un soldat israelià que havia entrat al pati de casa seva a Nabi Saleh, en l’ocupada Cisjordània, després que un militar disparés al seu cosí de 15 anys a poca distància. El seu cosí va sobreviure, però van haver de treure-li massa encefàlica desfigurant-li la cara.
Tamimi, ha estat contundent davant els mitjans de comunicació “El meu missatge als espanyols és que donin suport a la causa Palestina i facin boicot a Israel en referència a la campanya Boicot, Desinversions i Sancions que a nivell mundial s’estan fent des de la (BDS).
El Congrés dels Diputats, en concret l’ intergrup parlamentari d’amistat amb Palestina, de la mà de l’associació internacional Unadikum, han rebut a la jove activista, que s’ha convertit en un símbol. Les imatges bufetejant a un soldat israelià armat fins a les dents per expulsar-lo del seu pati, van aparèixer en tots els mitjans i van posar el conflicte Palestí a primera línia mediàtica.
L’activista palestina, acompanyada dels seus pares en la trobada amb els mitjans, ha explicat que “la primera causa (del conflicte) es troba a Europa per haver creat l’estat d’Israel sobre la terra palestina”. Segons considera, el seu poble “està pagant el preu de l’holocaust” sense tenir “la culpa” i els països europeus en són còmplices.
També ha explicat que estudia dret Internacional per defensar la causa del seu poble, i s’ha pronunciat en contra que se celebri Eurovisió a Israel, previst pel 2019, argumentant que “No estem d’acord amb que se celebri a Palestina perquè el considerem un suport a Israel”, ha dit la jove.
Al gener, un altre cosí de la jove de 17 anys d’edat, va morir en rebre un tret d’un soldat israelià. Anteriorment l’Exèrcit també va matar a Mustafa i a Rushdi, el seu cosí i oncle. Possiblement aquesta tragèdia familiar, i la manca de sortida hagi empès a la jove a aquestes postures de resistència, veient-les com a única alternativa possible, sense importar-li les conseqüències personals a les quals s’hagi d’enfrontar per això. Havia estat condemnada a cadena perpètua.
Ha transmés unes quantes frases als mitjans a tall de lemes : “No us poseu tristos per nosaltres, som lluitadors”, “Si vivim amb tristesa, no podrem avançar i sense lluita no podem alliberar-nos de l’ocupació”, “No oblidem als nostres caiguts, però no necessitem una mirada de llàstima, necessitem suport “, i ” Els Palestins només plorem pels gasos lacrimògens”.
