OPINIÓ
Em fa molta il·lusió presentar-vos Hester, però abans us he d’explicar on i com me la vaig trobar.
Fou a la Casa Orlandai, un edifici amb trets modernistes de Sàrria que va ser uns quants anys l’Escola Talitha i que actualment és la seu d’una Associació Cultural.
Entre les activitats interessants que s’hi porten a terme, tenen lloc unes trobades amb el títol de “Cafès literaris” que enguany han tractat el tema de la biografia. L’última sessió era especialment interessant per a mi perquè es parlava de biografia i de retruc de diccionaris que formen part de les meves dèries.
La biografia que es comentava era la magna obra que James Boswell va dedicar al seu amic Samuel Johnson (1709-1784) autor del famós A Dictionary of the English Language, publicat a Londres l’any 1755. La sessió havia estat programada per Ferran Muñoz Jofre i el ponent va ser John Stone, professor d’Història de la Cultura a la UB. No cal dir-vos que la sessió em va agradar molt, vaig aprendre moltes coses i em varen donar pistes sobre proto-feministes que desconeixia i que han ampliat la genealogia que amb tantes dificultats anem rescatant de la invisibilitat patriarcal.
La vida de Samuel Johnson de James Boswell (1740-1795) és una obra de referència de la literatura anglesa, segons sembla la més llegida després de Shakespeare. L’especial relació que tingueren biògraf i biografiat es reflecteix en l’obra a base de converses, correspondència i experiències compartides. Aquesta varietat de documentació de primera mà amb les anècdotes i opinions incloses confegeixen un retrat psicològic del doctor Johnson però també una visió de la societat del seu temps. El conjunt passa a ser el model de la biografia moderna.
Però el que ens interessa a les feministes és que a part de Boswell hi havia una altra persona que tenia també gran informació sobre Johnson tal com consta ens els seus diaris i correspondència i que a més va ajudar i tenir cura del prestigiós poeta, assagista i crític fins a la seva mort. Es tracta de Hester Lynch Thrale Piozzi (Salusbury de naixement) que amb el seu marit Henry Thrale, ric cerveser i membre del parlament, van conèixer Johnson l’any 1765 i el van integrar a la seva família i fou gràcies a la seva ajuda econòmica que el gran home va poder viure dignament ja que els seus ingressos eren molt escassos.
Hester Lynch Salusbury (1741?-1821) pertanyia a una important família terratinent gal·lesa i es va casar primer amb Henry Thrale i després amb un professor de música Gabriel Piozzi, d’aquí els seus cognoms acumulats. Per part de pare era descendent directa d’una altra dona digna de tenir en compte Katheryn de Berain (1534-1591) coneguda com a Mam Cymru o sigui la “Mare de Gal·les”.
Va rebre una educació excel·lent en francès i ella mateixa reconeix que va ser una jove prodigi.
Del seu primer matrimoni va tenir dotze criatures i per la situació financera del seu marit va formar part de la societat londinenca i així va conèixer Johnson i Boswell i altra gent del món de la literatura. Va fer amistat amb Frances Burney (1752-1840) que va ser una novel·lista i dramaturga anglesa recordada pels seus Diaris on descriu vetllades a casa del matrimoni Thrale i elogia Hester comparant-la amb Germaine de Staël. Després de la mort dels seu marit, Hester es va tornar a casar, aquesta vegada amb el professor de música de la seva fillada.
Hester va formar part de la segona generació del cercle de les Bluestocking (“Mitges blaves”) que fou un saló literari fundat el 1750 per Elisabeth Montagu i Lady Margaret Cavendish Harley on les tertulianes parlaven de qüestions que despertaven la consciència feminista tot criticant las imposicions socials a les dones en el matrimoni i en altres àmbits on es reflectien les discriminacions de sexe bàsiques del patriarcat.
De l’obra d’Hester Lynch Thrale Piozzi destaquen els seus diaris que són coneguts amb el títol de Thraliana. Al 1786 va sortir a la llum el seu llibre Anecdotes of the Late Samuel Johnson on es troba informació que complementa i equilibra la biografia de Boswell. I el 1801 va donar a conèixer la seva obra Retrospection que és un curiós llibre d’història que va ser desacreditat en el seu moment, però que ara pot interessar a la historiografia crítica i feminista.
Retrospection obeeix al sentiment de Hester que creia de veritat que el món s’acabava i que el regne de Crist a la terra era imminent. Els últims anys de la seva vida, el seu pensament estava en la línia mil·lenarista i les seves interpretacions escatològiques dels esdeveniments van ser menystingudes i a més també fou ridiculitzada pels crítics per qüestió de l’edat. Posteriorment s’ha considerat una història popular i es podria dir feminista perquè està preocupada per mostrar els canvis en les maneres i costums en la mesura que afecten les dones i fins i tot té intuïcions que anticipen plantejaments marxistes.
I acabem tal com hem començat parlant de diccionaris perquè Hester Lynch Thrale Piozzi té la categoria de lexicògrafa per mèrit propi, perquè va elaborar una espècie de diccionari de sinònims a partir de l’intent de regular l’elecció de paraules en una conversa familiar que fou publicat el 1794.
Insisteixo que per a mi ha estat una agradable sorpresa conèixer “per casualitat” Hester Lynch Thrale Piozzi i per això ho he volgut compartir amb vosaltres.
