La periodista mexicana Sara Lovera i l’equip de l’agència catalana de notícies amb visió de gènere La Independent ens van convocar a participar en un taller de reflexió i escriptura periodística amb el lema Dones Migrades, Dones amb Drets, al Col·legi de Periodistes de Barcelona els dies 14 i 15 de setembre.
Sara Lovera, mestra, feminista i fundadora el 1998 de la primera agència de notícies amb perspectiva de gènere de Mèxic, CIMAC (Comunicació i Informació de la Dona), va compartir amb nosaltres a Barcelona la seva experiència de més de 40 anys en l’ofici de periodista, i va presentar una aproximació sobre la figura de les dones immigrants a la premsa espanyola. Als tallers se’ns van lliurar un dossier de premsa amb articles publicats a El País, La Vanguardia, El Periódico i agències internacionals com EFE.
La Independent, de la qual Sara Lovera forma part, ens va convocar amb l’objectiu de generar un espai de debat i d’anàlisi sobre el tractament que fa la premsa de les dones immigrants, però també amb la intenció estratègica de generar idees i accions, concretament, una agenda informativa, amb la qual La Independent podrà donar el protagonisme a les dones que, fa molt o poc temps, han arribat a Catalunya per fer-ne casa seva.
Com condiciona la Llei d’Estrangeria la vida de les migrades? Aquesta pregunta, que formava part de les qüestions plantejades als tallers, donava serietat al debat, perquè a banda d’analitzar notes de premsa, ens feia analitzar les estructures polítiques que en la majoria de casos condicionen com viuen les dones “estrangeres” a Europa.
La Independent va centrar-se en un altre aspecte fonamental: les causes i raons que causen que les dones emigrin, cada vegada més, dels seus llocs d’origen. Ens va convidar a conèixer els motius i les lògiques de la globalització de finals del segle XX i començaments del XXI, i com són aquests desplaçaments en femení.
Són les economies globals les que impulsen les dones del Sud a viatjar al Nord? Tot i que, certament, els anhels de les dones que surten dels seus països d’origen (tant de zones rurals com d’urbanes) són diferents i variats, avui sabem que les raons econòmiques són la causa principal d’aquest fenomen de la migració femenina i, des d’una perspectiva de gènere, penso que hem de revisar les desigualtats que això causa en la vida de milions de dones de tot el planeta.
Com generar un periodisme intercultural, un periodisme que es desmarqui de l’alarmisme sobre la quotidianeitat de les convivències multiculturals, com el que es respira a vegades a Barcelona, Lleida o Girona? Com el llenguatge periodístic amb visió de gènere permet a les dones immigrants parlar sobre elles mateixes, sobre allò que són i com se senten, i no des d’allò que es pensa d’elles?
Agraeixo a La Independent que, amb els tallers Dones Migrants, Dones amb Drets, hagi obert l’espai per a situar preguntes i reflexions col·lectives, tot sabent que els mitjans de comunicació poden impulsar l’anhel que tenim milions de dones de ser anomenades ciutadanes, dones del món, i poder contrarestar els estereotips culturals que se’ns atribueixen com a immigrants. Tot i que, és clar, hem de reivindicar els nostres drets i respectar el significat polític del terme migrants-immigrants.
Leticia Cruz és comunicadora social mexicana. Des de 2003 viu a Europa. Actualmente, a Barcelona, participa en el Col.lectiu Maloka dins del projecte Mujeres pa´lante.
