Per Redacció AmecoPress
La investigació, presentada durant la jornada “Veus feministes en la comunicació del present” celebrada a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Castella-la Manxa al Campus de Cuenca, proposa:
“promoure una cultura periodística feminista que ofereixi una pluralitat de veus i repensar què compta com un discurs legítim, autoritzat i valoritzat per al periodisme com a institució”
‘Prendre la paraula: periodisme, opinió i desigualtats de gènere als mitjans de comunicació de Castella-la Manxa’ és el títol d’un estudi, realitzat les professores Vanesa Saiz i Belén Galletero, i per Elena Martínez Pérez, i finançat per l’Institut de la Dona regional, que va ser presentat durant la jornada “Veus feministes en la comunicació del present” celebrada dijous passat a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Castella-la Manxa al Campus de Conca. Una de les seves conclusions significatives: als mitjans encara opinen majoritàriament ells.
El projecte analitza la presència de les dones en el contingut d’opinió dels mitjans locals i regionals de Castella-la Manxa, continuant amb la línia de recerca iniciada l’any 2018 a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Castella-la Manxa, que pretén abordar les diferents facetes en què el gènere es relaciona amb la comunicació i amb el periodisme.
Sobre la base de l’anàlisi de setanta-cinc mitjans locals i regionals castellanomanxecs, les investigadores documenten que el 68% dels articles d’opinió del període analitzat estaven signats per homes, davant del 31% escrits per dones. La balança s’inclina encara més a la premsa escrita, on només signen articles d’opinió el 17,1 % de dones, mentre que a la ràdio el percentatge puja al 30,4 %.
La bretxa de gènere en el periodisme ha estat analitzada des de diverses perspectives i una s’ha ocupat de quantificar i analitzar la desigualtat a l’autoria del contingut d’opinió als mitjans. Si ja en els mitjans d’àmbit nacional s’evidencien aquest tipus de desigualtats, “hi havia poca esperança de trobar resultats diferents als mitjans de proximitat als de Castella-la Manxa”, adverteixen les autores de l’informe. Tot i això, “segueix sent important posar xifres al que està passant als mitjans locals i regionals, sobretot amb l’objectiu de generar una reflexió sobre on som i no estem les dones i per què”.
Durant dues setmanes es van publicar 662 peces d’opinió, el 31% de les quals tenia una dona com a autora i el 68% estaven signades per un home.
Durant dues setmanes es van publicar 662 peces d’opinió, el 31% de les quals tenia una dona com a autora i el 68% estaven signades per un home. La ràdio és el suport on més dones trobem opinant, sobretot en el format de tertúlies radiofòniques. En canvi, és a la premsa impresa on es produeixen més desigualtats. En tot cas, cap dels suports no presenta un nivell equilibrat de participació entre ambdós gèneres.
En conjunt, als mitjans locals i regionals de Castella-la Manxa s’han identificat durant el temps de l’estudi 324 firmes que aporten contingut d’opinió, el nombre d’homes (246) triplica el nombre de dones (78).
Fins i tot quan són expertes en el camp, s’inhibeixen de participar en aquests espais
Els resultats confirmen que el periodisme i la política són els àmbits predominants en els perfils de premsa i digital, ja que són aquells en què les dones van ocupant llocs de més visibilitat, encara que encara en menor nombre que els homes. No obstant això, hi ha més columnistes barons en aquells terrenys on elles no estan a primera línia (empreses o organitzacions socials)
Al col·lectiu d’acadèmics i acadèmiques, de 33 firmes registrades, el 15,15% són de dones i el 84,84% són d’homes. Per tant, fins i tot quan són expertes en el camp, s’inhibeixen de participar en aquests espais.
Si ens fixem en les firmes fixes, el nombre es redueix a 101 i el percentatge de dones és de 13,9 per cent i el d’homes de 86,1 per cent. Per tant, les columnes estables (setmanals) estan majoritàriament copades per homes, una dada de gran importància ja que suposa la possibilitat de generar una comunitat de lectors i lectores i de desenvolupar una veu pròpia i personal.
La política ocupa gairebé la meitat de les peces publicades als dos col·lectius. Tot i això, hi ha temàtiques que tenen més pes entre els homes, com la cultura o el medi ambient. La salut apareix més sovint entre les dones que opinen. A més, no hi ha cap article sobre esport signat per una dona, com tampoc n’hi ha cap sobre educació ni sobre psicologia signat per un home.
Enfocament i veu enunciativa
En el conjunt de textos, són molt escassos els que mantenen un enfocament privat i estan escrits sobre la quotidianitat o en un to més personal (3,54%) però el 93,33% té un home com a autor i estan escrits per columnistes que mantenen un espai fix setmanal, sobretot en publicacions impreses. Es pot inferir que ells, en comptar amb un espai reservat a una pàgina fixa, aborden temàtiques més variades i fins i tot basades en temes quotidians. Alguns exemples són una columna sobre el codony, sobre sortir a la fresca, sobre una mudança o sobre la desconnexió digital. Aquest tipus de columnes sobre allò quotidià i personal no apareixen escrites per dones.
Són escasses les peces escrites en primera persona tant per homes com per dones. Sí que hi ha petites diferències en l’ús de la veu impersonal, més utilitzada per ells (en un 32,9% de les peces davant de les dones, que la utilitzen en el 24,8% dels textos) i, en canvi, les dones superen els homes en l’ús d’una veu col·lectiva (66,7% davant del 60,5). Això fa pensar que les dones se senten més còmodes des del conjunt i no des de l’individual.
Factors que expliquen la presència escassa de dones en opinió
Els estudis i les entrevistes realitzades a dones que opinen als mitjans analitzats han servit per detectar algunes impressions i conèixer experiències que poden explicar la menor presència de dones al contingut d’opinió. Entre ells: por a exposició excessiva o desqualificacions; síndrome de la impostora; socialització diferent i més precarietat laboral i dificultats per a la conciliació.
Aquests factors també són reflex de desigualtats en altres àmbits. La desigualtat en els espais d’opinió no deixa de ser un reflex de desigualtats estructurals en altres àmbits, ja que la via d’accés sol assentar-se en el prestigi professional, en els llocs de visibilitat, en el càrrec que s’ostenta, en els portaveus … Passa, per exemple, a la ràdio, on molts tertulians participen en qualitat de màxims representants d’organitzacions professionals, sindicats o institucions socials.
En la mesura que les dones encara no ocupen la primera plana en molts d’aquests àmbits, tampoc no ho fan com a opinadores. Això afecta també les empreses periodístiques, on les que exerceixen com a directores o subdirectores són només el 13,05% davant el 19,54% dels homes, com van denunciar les professores en un estudi anterior sobre les desigualtats de gènere als mitjans de comunicació castellanomanxecs. Això es fa que sorgeixin menys col·laboracions en altres mitjans, on habitualment es recorre a directors de mitjans com ara tertulians o columnistes.
Entre altres solucions per reduir la bretxa, l’estudi proposa “promoure una cultura periodística feminista que ofereixi una pluralitat de veus i repensar què compta com un discurs legítim, autoritzat i valoritzat per al periodisme com a institució, que s’ha sustentat des dels seus orígens sobre valors com el saber expert, el lideratge o l’autoritat, valors hegemònics a la societat mediatitzada i directament vinculats a la masculinitat”.
“Només en la mesura que s’incorpori la diversitat als espais d’opinió s’anirà avançant cap a una autèntica democratització en el discurs públic”, conclou l’estudi.
Foto: arxiu AmecoPress, preses de l’estudi ‘Prendre la paraula: periodisme, opinió i desigualtats de gènere als mitjans de comunicació de Castella-la Manxa’
