La revista Newsweek, amb dades del Fòrum Econòmic Mundial i de l’Organització de les Nacions Unides, ha realitzat un estudi sobre els països on les dones han tingut més oportunitats de desenvolupament i d’aquells on no ha estat així.
Segons l’informe, els 20 millors països per a la dones són governs elegits democràticament i amb un PIB de més de $ 200 000.000.000, mentre que els països que estan a la cua són els més pobres, molts d’ells destrossats per la guerra. A Islàndia, Suècia, Canadà Dinamarca i Finlàndia, les dones viuen millor.
I entre on viuen pitjor hi ha: Txad, Afganistan, Iemen, Mali, Índia i Aràbia Saudita. Al Txad, els drets són pràcticament desconeguts per les dones, les quals estan sotmeses a la voluntat dels seus marits i els recursos legals contra l’abús són nuls i s’arreglen matrimonis amb nenes de fins a 11 anys. A l’Afganistan, més del 85% de les dones dóna a llum sense assistència mèdica. L’índex de mortalitat materna és el més alt del món. La violència masclista al Iemen no és il · legal, la violació marital tampoc està reconeguda com un delicte i molt poques dones escullen el seu marit sinó que són obligades al matrimoni en edats primerenques. Els nivells de violència masclista al Congo són els més alts en el món. A Mali, segons l’última enquesta demogràfica i de salut realitzada el 2005, el 91,6% de les dones han patit alguna forma de mutilació genital. A l’Índia, la major part de dones que estan embarassades d’una nena prefereix cometre feticidi abans de tenir-la. A Aràbia Saudita, les dones no poden conduir i, per fi d’aquí a quatre anys, podran exercir el seu dret al vot per primera vegada en la història.