OPINIÓ
Fins divendres passat no havia escoltat el terme Incel en la meva vida. Va ser el meu amic Antonio qui em va descobrir aquesta veritable barbaritat.
Bé, doncs pel que sembla els Incel (acrònim en anglès de cèlibes involuntaris) són un moviment o comunitat misògina, masclista i racista que pretén que els Estats obliguin a les dones a tenir sexe amb ells. Això sí que han de ser dones blanques i sense discapacitats.
En aquests dos dies he estat buscant informació i, pel que sembla el menyspreable ser que va perpetrar l’atropellament de Toronto era un d’ells gràcies a això s’està posant el focus sobre ells.
El tema està prenent tal caire que al New York Times ja s’ha publicat un article sobre el tema sota el títol “The redistribution of Sex”, escrit per Ross Douthat, on es diu que cal entendre a aquesta gent i es proposa utilitzar prostitutes o robots sexuals per evitar que aquest moviment segueixi cometent atemptats.
I jo em pregunto en llegir-lo, estarem perdent el nord com a societat?
El desig sexual, és això, desig. I com a desig pot o no ser complert. Però no és cap dret. I molt menys quan es tracta d’utilitzar a les dones com a eina per satisfer-lo. I sí, he dit eina, perquè el nivell de cosificació implícit en el discurs misogin d’aquests “éssers” que advoquen perquè l’Estat els garanteixi el sexe, és de tal magnitud, que és difícilment suportable.
És el mateix que els ventres de lloguer: pretendre que els desitjos (sexuals, parentals, etc.) passen a formar part de l’ordenament jurídic.
Desitjos generalment d’homes sobre els cossos i vides de les dones a qui aquests impresentables dels incel, volen usar al seu antull per desfogar els seus instints. No importa que siguin dones tractades i prostituïdes com proposa l’articulista del New York Times quan proposa recórrer a la prostitució per frenar-los. Només li va faltar dir allò de: “Total, només són putes”.
La mirada i el desig patriarcal sobre les dones continua sent sorprenentment misogin i desconsiderat.
Res els importen les vides que puguin destrossar per satisfer els seus desitjos. Aquí tenim als cafres de “La manada” i tantes altres “rajades” que, essencialment busquen el mateix: satisfer els seus desitjos sexuals a qualsevol preu, ja que poden arribar a considerar-lo un dret.
A l’Estat Espanyol es denuncia una violació cada vuit hores. I el nombre segueix a l’alça segons dades oficials.
Els Pressupostos Generals de l’Estat de 2017 van contemplar tan sols 31,7 milions per prevenir la violència de gènere enfront de 152 en material d’oficina. I els del 2018, tot i el pírric Pacte d’Estat, van en aquesta mateixa direcció manifestant una manca de voluntat política total per part de qui ens governa per tallar aquest tipus de violències específiques contra les dones.
Els incel assassinen perquè no satisfan els seus desitjos sexuals amb dones blanques i no discapacitades. O, com diu en el seu fil de twitter el periodista Ernesto Filardi, “maten per no follar”. Així de dur. Però també així de silenciat, com també denuncia aquest periodista en aquest mateix fil del passat dia tres de maig. O sigui de només fa uns dies.
Al final la mirada patriarcal tot ho escruta i recorre. Al final les dones som les eternament perjudicades per aquesta mirada. El Gran Germà d’Orwell és el patriarcat per a les dones.
No tinc capacitat per imaginar l’odi que es pot albergar per realitzar una acció com la de Toronto, el passat 21 d’abril, en la que van morir 10 persones i altres quinze van quedar ferides. Però aquest “ésser” ho va fer perquè es va sentir humiliat per no lligar. Inimaginable per a mi fa només tres dies.
Cercar convertir en drets els desitjos masculins és una constant històrica on mai hem sortit ben parades les dones. Però també com diu la frase activista feminista “som les nétes d’aquelles que no vau aconseguir cremar” aquí estem i seguirem denunciant. Orgullosament de peu i reivindicant els nostres drets davant l’Estat que no compleix, “rajades” diverses i de diferents tipus, incels, discursos misògins dels de faldilles llargues i negres o neomasclistes disfressats de falsos progressistes.
Seguirem exigint als poders públics de tota mena i condició que es garanteixin les nostres vides de dones, com a ciutadanes amb plenitud de drets que som. Perquè el dret a una vida digna i sense violències és un dret, també el nostre, de les humanes.
Perquè no som “coses” que s’usen i es llencen. Som persones completes i els nostres cossos són nostres i no es toquen sense el nostre consentiment. Perquè som lliures de lligar o no amb qui ens doni la gana. Perquè no som productes permanentment disponibles per satisfer els desitjos masculins de qualsevol índole. I una llarga llista de situacions que no estem disposades a seguir suportant.
Haver descobert a aquesta comunitat m’ha fet saltar moltes alarmes. I no són bones. Caldrà estar molt alerta de per on caminen i plantar-los cara perquè la satisfacció del desig sexual no és un dret d’ells ni una obligació per a nosaltres.
