Expertes i experts en la lluita contra la Mutilació Genital Femenina (MGM) n’analitzen l’impacte a Barcelona
Mes de un centenar de professionals de l’advocacia, de l’àmbit sanitari i de l’administració local i autonòmica van analitzar l’impacte de la jurisprudència recent en la lluita contra la mutilació genital femenina (MGF), en el marc de la jornada “El treball per eradicar les mutilacions genitals femenines des de l’àmbit sanitari, social i legal. Estat de la qüestió i propostes de futur” a finals del mes de maig a Barcelona.
Les persones asistents, segons Benestar Social i Família, van resaltar els efectes de l’última reforma de la Justícia Universal impulsada pel Govern espanyol, que ha fet desaparèixer la persecució de la MGM de la llista d’infraccions comeses fora de l’Estat espanyol que podran perseguir les jutgeses i jutges de l’Audiència Nacional.
Per evitar aquesta llacuna, el centenar llarg de participants en la Jornada – funcionariat de diversos departaments, ens locals i representants d’entitats que treballen en l’àmbit comunitari- van explicar que ara es podrán perseguir sota la forma de “delictes contra la llibertat i indemnitat sexual comesos sobre víctimes menors d’edat”, però “sempre que afectin a ciutadanes i ciutadans amb nacionalitat espanyola o bé persones estrangeres que resideixin a l’Estat”, segons les mateixes fons.
Disparitat de criteris judicials
Es va constatar també la disparitat de criteris judicials a l’hora de perseguir aquest tipus de delicte que atempta contra els drets més elementals de les dones. Segons els testimonis en les Jornades, “les darreres sentències dictades sobre MGM van des de “culpar només a un dels dos progenitors, o avalar el relativisme absolut, fins a proposar el seguiment de les mutilacions practicades en el país d’origen anys enrere”. Un escenari que, d’acord a les manifestacions de Benestar Social, ”obliga als agents implicats en la lluita contra la MGF a revisar i replantejar l’abordatge d’aquesta pràctica, els protocols d’actuació i a establir noves estratègies per evitar el dany en les menors d’ètnies practicants”.
Les persones ponents i les assistents van remarcar la importància de seguir promovent la formació dels diversos col.lectius professionals implicats (de l’ àmbit sanitari, l’ educació, el policial, treball social, membres d’entitats, advocacia…) que tenen un contacte més directe amb les possibles víctimes, especialment davant dels canvis que es van produint en tots els camps. Així mateix, es va instar a reforçar el treball en xarxa i a prioritzar la mediació amb les comunitats que demostren més reticències.
La jornada es va celebrar a l’Agència de Salut Pública de Catalunya i estava coorganitzada pel Departament de Benestar Social i Família i el Grup de treball de prevenció de la MGF, inscrit dins de la Comissió nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista. Van intervenir, entre d’altres, el secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, la directora general d’Administració de Seguretat, Maria Teresa Casado, la directora de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada i el director general per a la Immigració, Xavier Bosch.
Protocol per l’abordatge i la prevenció de la MGF
Catalunya és pionera en l’abordatge i la prevenció de la MGM gràcies al “Protocol d’actuacions per prevenir la Mutilació Genital Femenina” vigent des de 2001. Un instrument impulsat pel Departament de Benestar Social i Família que compta amb la participació dels departaments d’Ensenyament, Salut i Interior.
Per mitjà d’aquest treball interdepartamental s’han desplegat més de 70 taules locals i comarcals de prevenció de la MGF integrades per diversos perfils d’empleats públics que tenen un contacte més o menys habitual amb els col·lectius d’ètnies practicants.
Aquest sistema s’emmarca, alhora, dins de la Comissió nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, que compta amb les aportacions de l’Associació Catalana de Llevadores, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya o el Consell Nacional de Dones de Catalunya, entre d’altres.
Amb actuacions com el Protocol, les taules locals o la Comissió nacional es fomenta l’actuació de les dones africanes com a principals protagonistes en el procés d’eradicació de la MGF, ja que són les principals afectades. Un rol que es canalitza mitjançant entitats comunitàries que treballen per introduir elements de reflexió en els propis col·lectius.
La MGF és una forma extrema de violència masclista que constitueix una vulneració dels drets de les dones contra la salut, la seguretat i la integritat física. Segons dades d’UNICEF, més de 125 milions de dones a tot el món han patit aquesta agressió i 30 milions de nenes corren el risc de patir-la.
