A les eleccions del proper primer de juliol a Mèxic, 43 milions 619.000 dones poden anar a les urnes, el 38 per cent sembla preferir el candidat de l’antic partit d’Estat – el vell PRI-, amb prou feines el 21 per cent prefereix el candidat de la socialdemocràcia i 24 per cent a l’única dona que aspira a la presidència.
I encara que els partits polítics aquesta vegada -mitjançant un judici- han complert amb la quota de gènere a què obliga la llei, un 40 per cent d’aquestes candidatures, jugaran en districtes electorals d’alta dificultat, de manera que disminueix la possibilitat de guanyar. Els i les qui són a les plurinominals, que aquesta vegada van complir amb posar un home i un dona, en cada lloc, dependran dels vots de cada partit.
A més a més la Procuradoria General de la República ha identificat 100 zones d’alt risc electoral, a causa del crim organitzat i l’exaltació juvenil no cessa. El Moviment Yo soy 132 va posar entre els primers 10 punts de la seva agenda el tema de l’avortament i l’agenda de les dones. Però aquest moviment desconfia del sistema i s’oposa a que torni l’antic règim. És una incògnita com votaran i per qui.
En aquest context les dones feministes, que entre 1989 i 2009 van alçar la seva veu, van buscar una bancada feminista a cada elecció i van arribar a fer un pla d’igualtat, avui es troben desarticulades i sense poder. Cap feminista autònoma ha aconseguit ser col·locada en les llistes. Només dues o tres plenament identificades amb un partit, de tota manera s’espera un repunt en la representació al Congrés i l’única candidata a un govern local, la donen com a perdedora en les enquestes fins ara. Es diu Ma Elena Orantes i està postulada per la socialdemocràcia, busca el govern a Chiapas.
No és el desastre, em va dir una dona de l’elit política, exsecretària d’Estat, perquè hi ha les candidatures i un moviment anomenat Mujeres en Plural que tindran cura que hi arribin, malgrat tot.
Sílvia Hernández, que a més d’alta funcionària de l’administració, va ser 3 vegades senadora, considera que si arriben les 120 diputades i les senadores previstes, actuaran juntes perquè no disminueixin els drets guanyats. Confia en els avenços i ella mateixa va argumentar davant el tribunal a fi que els partits polítics complissin amb la quota.
Però l’ex governadora de Yucatán, Dulce María Sauri, ex dirigent nacional de l’antic partit d’Estat, em va dir que de guanyar el candidat del seu partit, conservador i d’origen opusdeista, el futur per a les llibertats fonamentals i el de l’agenda de gènere estarà en risc. Això augura una nova baralla. El tema és l’avortament i els drets sexuals i reproductius; l’avanç real en la representació femenina i el laïcisme.
La sensació que ens envairà el passat, va ser expressada per altres dones de l’elit política que entrevistades successivament en les últimes setmanes en el meu programa de televisió, és que “no anem a avançar” deien, i es va aguditzar perquè l’excap de govern del Districte Federal, Rosario Robles, ex militant del partit socialdemòcrata es va unir al candidat del passat, al costat d’altres dones que al llarg de dues dècades van lluitar per l’agenda feminista.
Aquest podria ser el resum, mentre les empreses enquestadores, de tota mena, li donen l’avantatge a Enrique Peña Nieto, del Partido Revolucionario Institucional, lligat al que aquí es defineix com “poders fàctics” i que abandera els interessos del duopoli televisiu, contra el qual es va alçar la protesta juvenil que durant les últimes setmanes, com em va declarar l’ex governadora de Zacatecas, la feminista Amalia García, han introduït l’aire fresc que les campanyes necessitaven. Tanmateix no hi ha res plenament definit.
L’avantatge de Peña Nieto, segons les enquestes de tot just el dimarts 19, és fins a 10 punts sobre el candidat socialdemòcrata Andrés Manuel López Obrador i la candidata del partit governant, Josefina Vázquez Mota és al tercer lloc, amb un 25 per cent de la intenció del vot, a la qual, tal i com també també em va dir Dulce María Sauri, va abandonar el seu partit i la seva campanya ha estat envoltada d’alts i baixos i falta d’estratègia.
La veritat és que les eleccions del primer de juliol, no ofereixen grans canvis en la política nacional; cap candidat ni candidata fins ara ha fet crítiques reals a la política del president sortint Felipe Calderón, la estratègia ha deixat 60 mil morts i durant el seu govern han assassinat a 18 periodistes.
El temor a la violència
En els estats on s’ha realitzat el mapeig de riscos electoral, les organitzacions criminals que duen a terme diverses operacions són els Zetas, el càrtel del Golf, el càrtel de Sinaloa, el càrtel de Juárez, el dels Beltrán Leyva i Los Caballeros Templarios.
Per al director de la facultat de Dret i Criminologia de la Universidad Autónoma de Nuevo León, José Luis Prado Maillard, els municipis són les zones més vulnerables en la jornada electoral del primer de juliol, atès que no només es tria al President de la República, sinó a regidores i regidores locals i alcaldes i alcaldeses, personatges que són peces clau per dur a terme l’operació il·lícita de les organitzacions criminals.
“Hi ha un gran risc que en alguns municipis es pugui vulnerar la jornada electoral per les accions dels grups criminals que poden començar a amenaçar o acovardir per obtenir els resultats que ells necessiten per facilitar les seves operacions il·lícites”, ha dit l’especialista José Luis Prado Maillard.
Un fet greu és que no es va respondre a Amnistia Internacional que va enviar a cada presidenciable una missiva exhortant-los a que fessin explícits els compromisos concrets en matèria de drets humans. I els va demanar compromís a: Implementar una política de seguretat ciutadana integral que enforteixi la protecció de les persones enfront de la delinqüència i la violència, garantint la protecció i respecte dels drets humans; Combatre la discriminació i la desigualtat i posar fi als abusos contra les dones i nenes, els indígenes i les persones migrants; i a Garantir la seguretat i la protecció de les i els defensors de drets humans i de periodistes. No va rebre resposta.
L’Avortament
Per la seva banda, i davant l’absència de paraula i compromisos per a les dones, el Pacto Nacional por la Vida, la Libertad y los Derechos de las Mujeres, va comminar els presidenciables a despenalitzar l’avortament a tot el país, per ser un acte de contundència democràtica i de drets humans que es tradueix en subscriure de manera irrenunciable el compromís perquè les dones “portem una vida plena i en llibertat.”
I tot i que “el govern conservador en aliança amb l’Església Catòlica, ha mantingut una ofensiva contra els drets humans de les dones i l’ofensiva conservadora s’ha convertit en un crim d’Estat, que involucra tot el seu aparell -diu la demanda- i la persecució és oberta i es legitima en lleis contràries als compromisos internacionals signats per Mèxic”, la campanya electoral va guardar silenci.
Les cartes són a la taula. El Primer de juliol sabrem qui governarà, qui o quin partit controlarà al Congrés de la Unió, on també l’antic partit, indiquen les enquestes, tindria el 43 per cent de la intenció del vot.
El DF
En aquesta contesa. L’única cosa segura, és que el Partido de la Revolución Democrática i els seus aliats el Partido del Trabajo i el partit Movimiento Ciudadano, tots de tall socialdemòcrata continuaran governant.
Fins ara el candidat, Miguel Mancera, té, segons aquesta anada i tornada de les enquestes, el 63 per cent de la intenció del vot. Això significa que la capital del país es mantindrà com una illa feminista i de garanties a les llibertats. Difícil.
