No hi ha polítiques d’atenció i augmenten els casos
Ipas Centroamérica denuncia l’alt nombre de casos d’agressions en el si de les families
Cada mes a Nicaragua es documenten històries tètriques de nenes i adolescents víctimes de violació sexual, els casos-majoritàriament-queden impunes davant la inoperància de les autoritats judicials i de salut, en un país amb un dels índexs més alts d’embarassos en menors d’edat a Amèrica Llatina (AL).
El cas de “Karla”, de set anys d’edat, i la seva mare, “Patricia”, de 21, mostra en tota la seva cruesa la realitat que viuen milers de nenes i adolescents nicaragüencs, que han patit agressions sexuals en el si de les seves pròpies famílies, segons un expedient documentat per l’organització civil Ipas Centroamérica, amb seu en aquesta capital.
“Karla” va ser violada recentment per l’espòs de la seva àvia. “Patricia” va demandar-lo penalment , i va patir el repudi de gran part de la seva família. Aquest episodi fa reviure la tragèdia personal de la jove, que als 14 anys va patir violació sexual i va quedar embarassada. La seva filla és el fruit d’aquesta història de dolor.
Tot just una setmana després de la violació de la seva filla, “Patricia” es va suïcidar. En una carta de comiat, la jove va recriminar a la seva família per “haver-la obligat” a prendre aquesta determinació.
Destruïdes pel sistema
Els nous casos de violència sexual i d’embarassos en adolescents són vistos com “normals” a Nicaragua, on el 2010 es van registrar 4.101 agressions sexuals, sent les nenes de 0 a 17 anys el 85 per cent de les víctimes.
A més el segment de nenes entre 11 i 17 anys d’edat és el més afectat. El 30 per cent dels embarassos registrats al país centreamericà correspon a adolescents.
Argentina Espinoza, assessora de Ipas Centreamèrica, explica que cada mes s’informen de molts casos d’agressions sexuals, i enfatitza que no es tracta només de xifres sinó de persones, “d’adolescents, les vides de les quals són destruïdes davant la poca resposta que els ofereix el sistema “.
En el cas dels embarassos en adolescents, el Ministeri de Salut (Minsa) no aprofundeix sobre les seves causes, tot i que segons el Codi Penal nicaragüenc tota relació sexual a menors de 14 anys constitueix un delicte, adverteix Mayte Ochoa, coordinadora d’Advocacia i Incidència Política de Ipas.
Apunta que tots els embarassos en adolescents que atén el Minsa haurien d’esbrinar-se si són producte d’una violació sexual. Critica també que les organitzacions de la societat civil (OSC) pateixen restriccions per part de les autoritats per accedir a aquesta informació.
Ochoa observa que l’Estat rebutja a les OSC, en particular a les que treballen pels drets de les dones, davant el “temor” que les dades oficials puguin ser usades en contra, en lloc d”obrir la possibilitat d’un treball conjunt i trobar solucions a aquest problema.
Sense programes específics
Nicaragua no té un programa especial de salut sexual i reproductiva per atendre les adolescents i combatre “el masclisme” predominant en les zones rurals.
Mayte Ochoa explica que per a una adolescent del camp és impensable anar a un centre de salut a demanar informació sobre mètodes d’anticoncepció.
Succeeix el mateix amb les joves solteres, que se senten inhibides per sol·licitar mètodes de control natal davant una societat que en comptes d’ajudar-les les critica, afegeix l’activista.
La integrant de Ipas va insistir que es requereix un programa de salut sexual i reproductiva directa per les adolescents i les joves, que a més tingui els recursos necessaris per operar, així com el personal de salut capacitat: “Sobretot es necessita molta voluntat política de l’Estat per atacar d’arrel el problema”.
El 2011 un grup de diputats que s’autonomenà Pro Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM) va iniciar un procés de consulta, per enriquir un projecte de Llei de Salut Sexual i Reproductiva que al final no es va concloure.
S’espera que aquest any, a través dels dos diputats Pro ODM que van ser reelegits, es reprenguin les consultes amb les ONG, perquè després la Comissió de Salut del Congrés examini el projecte i finalment aprovi aquesta llei.
La coordinadora de Abogacía e Incidencia Política de Ipas opina que en el context actual és “difícil” que es compleixi amb els ODM en matèria de salut sexual i reproductiva, ja que no hi ha un programa específic en aquest sentit. “Podrà haver-hi avenços en lleis i protocols, però en la pràctica és molt difícil que s’apliquin”, lamenta.
