Per Maria Pereira. DiarioFemenino
El risc a què s’enfrontaven les dones per la seva professió de comunicadores, s’hi va sumar el coronavirus. En trobar-se moltes de les periodistes en la primera línia de cobertura informativa, s’han exposat greument a perdre la salut física, psicològica, emocional i fins i tot la vida.
La desigualtat i les violències que ja vivien, s’han intensificat en temps de Covid-19, i ha ressaltat la crisi existencial que es manifestava prèviament en els mitjans de comunicació.
En trobar-se moltes de les periodistes en la primera línia de cobertura informativa, es troben exposades a perdre la salut física, psicològica, emocional i fins i tot la vida, sense que les empreses periodístiques garanteixin el seu dret a comptar amb serveis mèdics i amb equip de protecció per prevenir els contagis.
Anàlisi de l’Institut Reuters
Es va determinar la desigualtat de gènere existent en el lideratge en les sales de redacció, prenent una mostra en 240 grans mitjans online i offline en 12 mercats de quatre continents.
Es poden deduir, tenint en compte l’estudi, les següents conclusions:
Tot just, un 22% dels llocs jeràrquics dels 240 mitjans de la mostra, estan en mans de dones, tot i que les mateixes conformen un 40% del total dels periodistes que exerceixen la professió en aquests 12 mercats. L’estudi es va dur a terme sobre 180 llocs jeràrquics en les redaccions dels 240/2 coberts.
Els homes concentren la majoria dels llocs jeràrquics en 11 dels 12 mercats, incloent països com Brasil i Finlàndia on hi ha més dones que homes exercint el periodisme.
Mentre al Japó no es detecta cap dona en el comandament dels principals mitjans, a Sud-àfrica la majoria dels líders de les redaccions són dones. En 10 dels 12 mercats la quantitat de dones treballant com periodistes és considerablement més gran que la de dones que comanden mitjans.
Països com Alemanya i Corea del Sud, que es troben molt ben posicionats en l’índex d’igualtat de gènere de les Nacions Unides, mostren molt poques dones liderant organitzacions periodístiques.
Malgrat que la indústria s’enfoca cada vegada més en la manca de diversitat, durant l’últim any no es troba cap tendència general dels mitjans cap a una major igualtat de gènere en els llocs directius. A Sud-àfrica el percentatge de dones en el lideratge va pujar d’un 47% a un 60% en aquest període, mentre persisteix la dada curiosa que al Japó en cap dels mitjans analitzats es va ubicar una dona en el comandament.
Com a conclusió es detecta que una clara majoria dels mitjans estan comandats per homes i amb prou feines un sol dels mercats compta amb més dones en el comandament Se segueix mostrant la circumstància evident que hi ha moltes més dones exercint el periodisme que dones liderant els mitjans de comunicació en els seus llocs jeràrquics.
Si bé és cert que entre els nous mitjans incorporats, el conjunt de dades mostren més quantitat de dones en el comandament, el nombre segueix sent molt baix.
Editora de gènere
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, va quedar molt clar que la bretxa de gènere seguia sent important en el periodisme, no només en referència a salaris percebuts o llocs de responsabilitat, sinó també en la forma d’encarar la informació.
Per poder anar eliminant aquesta manera d’afrontar la notícia es van construir en algunes empreses periodístiques la nova figura de l’editora de gènere, encarregada de dur a terme la perspectiva de la mateixa manera transversal en totes les seccions d’un diari o mitjà informatiu.
El camí el va iniciar The New York Times, quan va crear el lloc d’editora de gènere, efectuant la incorporació de Jessica Bennett. Ràpidament el càrrec va ser imitat per mitjans d’Espanya, com el diari El País que instà per aconseguir millorar la cobertura actual sobre els temes vinculats als moviments feministes i la cultura patriarcal.
La idea no és només escriure més històries sobre les dones, sinó aconseguir incloure més dones en totes les històries. La cobertura que ha de dur a terme la corresponsal de gènere haurà també transitar en els temes de política i societat internacionals.
A Llatinoamèrica el diari Perfil va nomenar la seva editora de gènere per aconseguir la utilització més acurada i integradora del llenguatge. “Inspirats en Jessica Bennett, defensora gènere de New York Times i de la tasca que realitza Pilar Álvarez al diari El País, vam decidir crear un nou càrrec, únic i diferent a tots: el de la defensora de gènere”, explicaven des del mitjà argentí.
La iniciativa va sorgir quan en una reunió de tancament d’edició, un grup d’editors debaten sobre la mirada masclista amagada darrere d’un títol. “I si les coses canvien, estan canviant; i és bo que les i els periodistes no siguem simples observadors i puguem fer un ús més acurat i integrador del llenguatge”.
El diari Clarín, va nomenar a Mariana Iglesias com la seva editora de gènere i era qui declarava que el seu treball seria proposar més notes sobre històries de dones. Iglesias recolzada en la conjuntura intentava, “anar més a fons, analitzar els temes, i les causes de perquè passen les coses que passen”.
Gisele Sousa Dias, ocupà el càrrec d’editora fins a mitjans de 2020 a Infobae, quedant vacant des d’aquest moment; Laura Lancopan exerceix en el diari Rio Negro i Gabriela Weller a la Universitat Nacional de Cordoba; Julia López a la Universitat Nacional de Neuquen.
El lloc d’editora de gènere, s’ha anat modificant amb el pas el temps perquè la idea és que la perspectiva de gènere hi fos en la redacció de cadascuna de les notes dels periodistes a cada mitjà.
La periodista a la pandèmia
Les periodistes estan aclaparades per extenses jornades de treball, acomiadaments massius, i tancaments de mitjans. I cal sumar-hi la reducció de salaris per la falta d’ingressos per publicitat.
La pandèmia, ens demostra cada dia que passa, la necessitat de més periodistes amb perspectiva de gènere en les redaccions i formades en temes de salut sent fonamental visibilitzar l’impacte produït en la vida de les dones, les diversitats, les comunitats afro, migrants i els homes. És important poder assenyalar la crisi en l’organització social de les cures i l’increment de la violència, producte del confinament.
S’ha destacat la rellevància del periodisme compromès amb la igualtat de gènere, essencialment en el dur context que ha significat la pandèmia. La violència física contra les dones s’ha incrementat durant l’epidèmia de covid-19, notant-se que al mateix temps la impetuositat en línia contra les dones també va en augment.
Segons una enquesta global efectuada pel Centre Tow per al Periodisme Digital de la Universitat de Columbia com a part del projecte Periodisme i Pandèmia va trobar que un 16% de les dones que van respondre van sostenir que l’abús i l’assetjament en línia eren pitjor que l’habitual.
En l’enquesta anterior en què també hi havia participat l’International Center for Journalists (ICFJ), es reflecteix que els nivells d’hostilitat i violència contra les periodistes estan en ascens durant la pandèmia i que són incitats en molts casos per polítics populistes i autoritaris, fent-les responsables per disseminar informació.
Una de cada deu entrevistades en l’enquesta van indicar que van patir coaccions per part de polítics i funcionaris durant els primers mesos de la pandèmia.
Ja, en un estudi efectuat en l’any 2016, s’havia determinat que moltes dones periodistes havien hagut de renunciar als seus treballs abandonant la professió en moltes situacions després d’haver patit casos de rudesa. Altres comunicadores han lluitat contra la violència en línia, tot i que en moltes situacions es converteixen en blancs més visibles per a ser atacades.
L’any 2017, el Comitè per a la Protecció de Periodistes va informar que al menys un 40% de periodistes assassinades, havia estat intimidat per internet o altres mitjans de comunicació alternatius prèviament.
Caldria tenir cautela en suggerir que les dones haurien de crear condicions de resiliència per suportar el diari l’esdevenir de la seva tasca periodística. Elles són atacades perquè s’atreveixen a parlar, per informar, com si l’assetjament físic i sexual es convertissin en riscos professionals.
La misogínia i la violència en línia constitueixen una amenaça real a la participació de les dones en l’esfera pública de l’era digital, tenint conseqüències letals en el món. Tres de cada quatre dones van indicar que van patir abusos, assetjaments, amenaces i atacs a les xarxes.
La violència a les xarxes és el nou front de la inseguretat periodística sent extremadament perillosa per a les dones, constituint l’assetjament i l’abús mitjans utilitzats per a silenciar-se professionalment.
L’any 2019 s’estipulava que cada tres homes que treballen en una redacció hi ha una dona, la qual cosa ens revela que no hi ha equitat de gènere. Moltes organitzacions tracten de revertir la situació per aconseguir un major periodisme feminista.
Els problemes que s’assenyalen com a prioritaris són:
Primer la manca de dones en llocs de direcció, tot i que el nombre de les mateixes a les sales de redacció està en un creixement permanent.
En segon terme es sosté que es menysprea les capacitats femenines, advertint que a les redaccions hi ha encara avui una quota significativa de masclisme.
L’altre punt rellevant és que les dones segueixen estant oprimides laboralment, sent en gairebé tots els casos els homes editors els que tenen l’última paraula.
La pandèmia ha demostrat que s’ha de posar com a tema central la vida i les cures de les dones periodistes. Les jornades aclaparadores, amb caps exigint a cada moment, les tasques de cura i fins a les escolars, han de ser temes de l’agenda mediàtica perquè es facin visibles en tot moment.
La pay gap o bretxa salarial, tot i que s’ha escurçat en alguns països d’Amèrica Llatina, segueix constituint un gran problema per a les dones periodistes. S’afirma que són elles les que treballen més hores que els homes guanyant menys diners.
També, tot i els riscos que el periodisme comporta, afecta de la mateixa manera a homes com a dones, però es considera que elles són “més vulnerables” en intentar travessar obstacles. Es dóna el fet de recomanar a la periodista dona no anar a determinada cobertura per ser arriscada, a causa que els mitjans per als quals treballa es troben incapacitats de brinda’ls-hi les mesures de protecció com a qualsevol altra persona de l’equip de treball.
El perill de ser periodista
En el report anual de Reporters sense Fronteres, es denuncia que les detencions de periodistes van augmentar amb la cobertura de la Covid-19 i la crisi sanitària. Si bé és cert que comunicadors arrestats del sexe masculí representen un 89% en presó, RSF posa les alarmes per l’augment produït en reporteres.
El nombre de periodistes detingudes a tot el món va pujar un 35% l’any 2020 en comparació amb el 2019, ja que van ser privades de la llibertat 42 dones en contrast a les 31 de l’any anterior.
S’ha de destacar que entre les detingudes s’hi troba la guanyadora del Premi RSF a la Llibertat de Premsa, la vietnamita Pham Doan Trang.
Tres dones periodistes han estat assassinades a principis de març en dos atacs a Jalalabad, a l’est de l’Afganistan. Elles treballaven per a la cadena de televisió privada d’Enikass TV, sent les últimes víctimes d’una campanya d’assassinats selectius, que des de la iniciació de les converses de pau amb els talibans sembren el pànic entre la societat civil. Aquestes periodistes treballaven doblant programes de televisió al dari i al paixtu, dos idiomes locals.
Es tracta de l’atemptat més greu contra els mitjans de comunicació afganesos des que fa tres anys un terrorista suïcida va matar 40 persones entre les quals hi havia 10 periodistes. Al desembre de 2020, havia estat assassinada Malalai Maiwand, arran de l’assassinat les empleades de la cadena Eikaas TV van deixar d’anar a treballar durant un temps.
Mitjans a Argentina
Segons un informe subministrat per l’Equip Llatinoamericà de Justícia i Gènere–ELA la proporció de dones en els càrrecs de màxima jerarquia quadruplica als de la categoria inferior. Aquesta situació es deu a la decisió de la Secretaria de Mitjans i Comunicació Pública de l’actual gestió, que busquen la igualtat de gènere nomenant a dones al capdavant de tots els mitjans públics, reconeixent la tasca realitzada per les periodistes femenines en impulsar una participació més equitativa.
Amb el canvi de govern el desembre de 2019, gran part dels mitjans públics van passar a estar dirigits per dones: Rosario Lufrano (RTA), Bernarda Llorente (Télam), Jesica Triten (Contenidos Públicos), María Marta García Scarano (Encuentro), Cielo Salviolo (PakaPaka), Miki Lusardi (Nacional Rock), Mavi Díaz (Nacional folklòrica), Andrea Merezon (Nacional Clàssica). A Télam, el seu directori està completament format per dones, i es produeix per primera vegada l’esdeveniment que un noticiari tingui davant la primera persona trans del món: Diana Zurco, que és la seva conductora a la Televisió Pública.
El panorama en els mitjans públics, mostra una participació creixent de les dones en els espais de poder, sent aquesta situació millor que en el sector privat. En tots els mitjans nacionals, privats de gran abast i audiències rellevants no hi ha cap dona en els llocs de més alta jerarquia en la presa de decisions.
El 2018, segons el Fòrum de Periodisme Argentí, només un 12% de les periodistes enquestades va declarar ocupar un càrrec de decisió (direcció, gerència o prefectura), dins de les organitzacions periodístiques. També es va observar que un 71% tenia un cap home i tan sols un 24% una dona.
Les trajectòries de la participació de les dones en els llocs de decisió en diferents àmbits de la vida social, política i econòmica i cultural de país semblen iniciar un camí evolutiu. En algunes àrees es verifica un terreny guanyat, trobant-se la participació en els llocs de decisió més a prop de la paritat.
Les dades de CEPAL assenyalen que la pandèmia va provocar que les dones van retrocedir més de 10 anys en el mercat laboral. L’organització va assenyalar que les dones es van veure afectades per l’aïllament a causa que van haver de dedicar més temps a la tasca de neteja i cura de les seves llars.
En definitiva, la imatge que se’ns mostra en el present no és molt diferent de la que existia el 2010. S’ha de verificar un canvi cultural més profund per consolidar els avenços en paritat de gènere.
La recerca de la veritat i la importància dels mitjans de comunicació públics en moments d’incertesa van ser molt importants per a les comunitats, essencialment en les cures necessàries per prevenir la malaltia.
Fotos: Arxiu AmecoPress. Diari Femenino.
