El Teje és una publicació impresa espectacular i interessant. Espectacular pel que fa al seu format (DINA 3) i disseny, i interessant i única pel que fa al seus continguts. Va neixer al Centro Cultural Rojas, vinculat a la Universitat de Buenos Aires (UBA), i està promoguda per les Àrees de Comunicació i Tecnologies de Gènere, a partir de la realització d’un taller de cròniques periodístiques coordinat per Maria Moreno d’acord a una idea de Paula Viturro. La intenció del taller fou capacitar a persones transgenèriques, en especial les que estan en situació de prostitució “…amb la finalitat de promoure la seva inclusió social i el respecte per a la seva identitat”.
En el seu staff hi ha: Cecilia Vázquez, actual Coordinadora General adjunta de la UBA; Marlene Wayar, la directora; i l’equip de redacció format per Diana Sacayán, Taddeo C.C., Mauro Cabral, Daniela Vizgarra, Julia Amore, Paula Polo, Malva, Alma Catira Sánchez, Carla Lacci, Bruno Viera i Maite Amaya.
Marlene Wayar s’indigna davant: “Les encara nombroses denuncies puntuals sobre fets aberrants i les injusticies sofertes per trans que no són les úniques però que s’imposen per la seva urgència:L’ infantesa intersexual intervinguda quirurgicament en els primers anys de vida per la ciència mèdica sense consentiment propi (…); l’infantesa travesti i/o institucionalitzada i en ambdos casos prostituida o abusada sexualment; la vellesa prematura travesti en situació d’emergència econòmica-sanitària-habitacional que aboca a la indigència; l’extrema vulnerabilitat travesti enfront a la institució de la salut, que compren el VIH/Sida i la TBS; els serveis penitenciaris (…)amb un clar incompliment dels Drets Humans; i finalment, el crim d’odi, el flagell social (…) que s’alimenta dels discursos conservadors amb moralina, fonamentalismes religiosos i pseudo-ciència.”.
El Teje té continguts i tons molt diversos, des de durs reportatges a les presons o sobre la persecució i vexacions de grups homòfobs a trans, incloent l’assassinat, fins a breus irònics vers el masclisme, experiencies viscudes als serveis de l’administració i articles culturals i entrevistes sobre cinema i teatre i fins i tot sobre religió i màgia. Una secció amplia i especial són les històries de vida que els hi fan arribar a la redacció (altoteje@gmail.com) i que poden explicar la infantesa i adolescència de les protagonistes o fets col·lectius coma ara el que apareix en aquest número regalat a La Independent sobre “Un intento de suicidio por amor y el jolgorio en un cabaret al que una noche acudieron las mariquitas antiperonistas”.
L’aspecte legislatiu i la lluita pels drets de les persones transexuals es un tema de continuitat a El Teje.
Lohana Berkins durant la seva intervenció a la Trobada dels 10 anys de La Revuelta de Neuquén
Lohana Berkins, és una activista travesti, fundadora y coordinadora de la Asociación de Lucha por la Identidad Travesti y Transexual (ALITT). Dirigeix la primer cooperativa travesti de treball i educació “Nadia Echazú”. I entre altres llibres ha participat en: “La gesta del nombre propio” i “Cumbia, copeteo y lágrimas”. Col·labora sovint amb El Teje.
En una intervenció aquesta primavera passada a les Jornades dels 10 anys de La Revuelta de Neuquén, es congratulava, Berkins , dels avenços en materia legislativa de l’Argentina com ha estat la promulgació de la Llei de casament igualitari i les incipients iniciatives per una Llei d’Identitat de Gènere, tal i com reclamaren també a la gran manifestació en record i contra la Dictadura.
Aquest colectiu de trans activistes creu que s’ha de treballar continuament contra la invisibilització menystenedora en categories d’home-dona i no deixar-se colonitzar per les veus hegemòniques.
