Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

Compartir

En el món persisteix la discriminació laboral per maternitat, diu l’OIT

Una evidència preocupant de l’informe és que Espanya és un dels tres països europeus, al costat de Lituània i Romania, on hi ha major prevalença de pressions a les treballadores embarassades perquè renunciïn als seus drets laborals.

“La maternitat i la paternitat en el treball: Legislació i pràctica al món”, és el nou informe que l’Organització Internacional del Treball (OIT) ha presentat per examinar el grau de compliment, en els 185 països i territoris, dels convenis “Sobre protecció de la maternitat”, 2000 (núm. 183) i “Sobre treballadors i treballadores amb responsabilitats familiars”, 1981 (núm. 156), respectivament.

A nivell mundial, al voltant de 830 milions de treballadores, el 80% de les quals es troben a Àfrica i Àsia, no tenen cobertura adequada a la pràctica, la prevalença del treball informal és considerable i els índexs de mortalitat materna i infantil continuen sent elevats.

Una evidència preocupant de l’informe és que Espanya és un dels tres països europeus, al costat de Lituània i Romania, on hi ha major prevalença de pressions a les treballadores embarassades perquè renunciïn als seus drets laborals.

Només un 28,4% de les dones que tenen ocupació en el món (330 milions) gaudeixen de protecció efectiva. És a dir, que en casos de donar a llum perceben prestacions monetàries. D’aquest percentatge, el 38% són d’Economies Desenvolupades, davant menys del 10% d’Àfrica i Àsia. L’informe també assenyala que “només en 21 països -sobretot d’Europa- més del 90 % de les dones ocupades té dret a percebre alguna forma de suport als ingressos per tenir un fill o una filla.

Les treballadores autònomes, per compte propi, treballadores domèstiques, les treballadores agrícoles (dones que realitzen treballs atípics a temps parcial, temporal o eventual); dones de petites i mitjanes empreses (PIME) i treballadores migrades són les que es troben en condicions laborals precàries. Segons l’OIT 15,6 milions de treballadores domèstiques no tenen dret legal i de protecció de la maternitat.

El cas de les dones que treballen a les zones rurals experimenta una situació de permanent exclusió i invisibilitat. En almenys 27 països hi ha exclusió legal explícita de les treballadores agrícoles. El 26% de les agricultores treballa fins al dia del part, pràctica també usual en països asiàtics, com a l’Índia.

D’altra banda, en tots els països s’utilitzen variats mètodes per fixar el nivell de les prestacions pecuniàries per maternitat. N’hi ha que paguen la prestació durant tota la durada de la llicència; alguns redueixen el nivell de les prestacions durant la llicència; altres concedeixen la remuneració obligatòria només a algunes categories de treballadores. En el 55% dels països (93) la llicència de maternitat no és remunerada, o es paga una quantia inferior o es paga durant un període inferior a les 14 setmanes.

Les fonts de finançament més comuns de les prestacions per maternitat són: Una assegurança social vinculat a l’ocupació (règim contributiu); l’empresari, mitjançant el pagament directe de les prestacions (sistema anomenat “responsabilitat de l’empresari”); o una combinació de les dues. En 24% de països (45) el pagament de les prestacions corre exclusivament per compte de l’ocupador. Al 16% de països (30), el cost d’aquestes prestacions es reparteix entre l’ocupador i el sistema de seguretat social.

OIT assenyala que el sistema de responsabilitat de l’empresari atempta contra els interessos de les treballadores: “Al recaure la càrrega financera sobre els ocupadors, sorgeix la possibilitat de discriminació contra la dona. Els empresaris es mostres reticents a contractar, retenir o promoure a les dones embarassades o les dones amb responsabilitats familiars, o potser trobin raons per acomiadar a les treballadores embarassades per evadir els costos de la substitució salarial durant la llicència de maternitat, o altres costos (possibles o reals) vinculats a la seva reemplaçament”.

Un altre dels temes clau de l’informe és el relacionat amb la llicència parental. És a dir, el període més llarg termini a què pot optar tant les dones com els homes per cuidar una nounada/nascut o nens i nenes petits. La Recomanació núm. 191 ( que acompanya el Conveni núm. 183) i la Recomanació núm. 165 (que acompanya el Conveni núm. 156) contenen disposicions sobre la llicència parental. Ambdós instruments deixen a criteri dels països la determinació de la durada, la remuneració i altres aspectes pertinents.

Els sistemes de llicència parental varien considerablement pel que fa a elegibilitat, pagament, durada, flexibilitat en l’ús, edat de la filla, del fill a qui cuidar, i transferibilitat entre la mare i el pare. En general, llicència parental és més prolongada que la de maternitat, encara que sol ser inferior o nul·la.

L’OIT assenyala que “la legislació de 66 dels 169 països sobre els quals es disposava d’informació inclou disposicions relatives a la llicència parental, sobretot en les Economies Desenvolupades, Europa Oriental i Àsia Central. I s’evidencia que en gairebé totes les Economies Desenvolupades (35 de 36) ofereixen un període de llicència parental 15. Tots els 16 països d’Europa Oriental i Àsia Central ofereixen un període de llicència parental. A l’Àfrica, només Burkina Faso, Txad, Egipte, Guinea i el Marroc ofereixen un tipus de llicència parental de llarga durada (en tots els casos, sense remunerar). A l’Orient Mitjà: Bahrain, l’Iraq, Jordània, Kuwait i la República Àrab Síria ofereixen una llicència parental no remunerada (només a la mare). Només 3 dels 25 països estudiats d’Àsia (Filipines, Mongòlia i República de Corea) preveuen la llicència parental, i dels 31 països d’Amèrica Llatina i el Carib estudiats, només Xile i Cuba preveuen la Llicència parental”.

Com es pot evidenciar, són les dones les que tenen més probabilitat de prendre la llicència parental, en particular quan el dret es comparteix entre tots dos progenitors. No obstant això, segons l’OIT, aquesta tendència pot minvar la situació de les dones al mercat laboral i agreujar les desigualtats de gènere en el lloc de treball i respecte de la distribució de les tasques de la llar.

S’han adoptat diverses mesures per incentivar els homes a prendre la llicència parental, com l’atribució del caràcter individual, intransferible o obligatori a la llicència, o la concessió d’incentius i una compensació adequada durant la mateixa. Els índexs elevats d’utilització de la llicència tenen relació directa amb nivell de compensació per la pèrdua d’ingressos mentre s’està de llicència i amb la disponibilitat de protecció de l’ocupació.

En general, les dades indiquen que, més que llicències prolongades amb compensacions reduïdes, que treballen, persones d’un i altre sexe, prefereixen una llicència millor remunerada, i més modalitats de treball favorables a la família, i serveis de cura infantil de qualitat i assequibles, que contemplin les seves necessitats i les dels seus fills i filles.

Països de totes les regions han aprovat lleis que prohibeixen la discriminació basada en el sexe, però varia la forma d’especificar les causes de discriminació. Dels 155 països sobre els quals es disposava d’informació, 114 comptaven amb lleis que prohibeixen la discriminació en l’ocupació (que sol comprendre l’accés a l’ocupació, la contractació , la promoció , els canvis de llocs, l’acomiadament , la jubilació i altres condicions d’ocupació) per raons de “sexe” únicament, o per raons de “sexe” com a element afegit a altres vinculats amb la maternitat o l’embaràs. En 43 països s’esmentava explícitament “la maternitat” o “l’embaràs” com a causes de discriminació prohibides.

Aquesta és una part de l’extens informe que evidencia, malgrat alguns avenços, que dista molt d’assolir igualtat de drets i oportunitats en l’àmbit laboral entre totes les persones, sobretot per a les dones. I més encara en context de crisi econòmica, la qual serveix de pretext per limitar, vulnerar i suprimir drets aconseguits per les treballadores i treballadors.

És imperatiu transformar l’àmbit laboral: Crear un ambient equitatiu amb igualtat d’oportunitats i drets, consolidar una pràctica de conciliació adaptada a la realitat vital de totes les persones i afavorir una pràctica cultural sota l’entesa que hem de treballar per viure i no viure per treballar.

Foto OIT 2

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Mèxic: Legislació per afavorir el Drets de Nens i Nenes / La Independent / Notícies gènere

 De la Peña ha presentat el primer informe d’activitats La Presidenta de la Comissió de...

Dones i transformació social, Gènere i desenvolupament al SXXI

Si a hores d’ara entenem que és difícil qüestionar que les dones han estat, especialment...

El FSCAT al FSM 2013 a Tunis del 26 al 30 de març. La Independent també

“Nosaltres, les dones del món, volem tenir presència en aquest fòrum, una presència tan gran...