OPINIÓ
D’aquí a pocs dies es reuniran a Barcelona, Catalunya, més d’un centenar de periodistes de quatre continents per exposar, debatre i proposar des d’una perspectiva que no és l’habitual i que encara resulta estranya, malgrat que és urgent, la de gènere.
Del 15 al 17 d’abril es durà a terme la VI Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, que agrupa una xarxa internacional que al seu torn inclou a diverses xarxes locals, que en alguns casos són molt fortes com les de Mèxic, Argentina, Colòmbia, Espanya i Catalunya, o periodistes que tenen aquesta motivació a nivell individual, i que arribaran des de Suècia, Rússia, països de l’Àsia mediterrània, nord d’Àfrica i també des de Llatinoamèrica, com Bolívia o el Brasil.
De manera prèvia a la trobada, es duran a terme dues reunions internacionals rellevants: La de la Xarxa de periodistes de la Mediterrània i la de la GAMAG – Europa (Global Alliance on Media and Gender). Les assistents a aquestes cites es congregaran en la trobada internacional.
Què s’espera d’aquest tipus de trobades? Serveixen per a alguna cosa? En valorar una informació com aquesta, d’una trobada internacional de periodistes amb perspectiva de gènere, molta gent podria pensar que es perd el temps i els recursos.
Per això és important explicar, una i altra vegada, què significa tenir perspectiva de gènere en la notícia. Bàsicament es tracta d’informar tenint en compte també a les dones. No es tracta de parlar de dones, en lloc de fer-ho dels homes, sinó de donar el lloc que és més just a una població que representa una mica més de la meitat de les persones que habiten el planeta.
A nivell global, i des d’aquesta perspectiva, es realitzen estudis i estadístiques per demostrar la invisibilitat de les dones en els mitjans. A nivell global, en uns llocs més que en altres, la presència de les dones en les notícies és irrellevant: no apareixen -o si hi són és en molta menor mesura en relació als homes- com a protagonistes expertes, lidereses, referents o representants; i quan sí que se les té en compte, és en qualitat de víctimes o en papers de menor valoració, com pot ser el de brindar testimoni d’un fet i generalment relatant una vivència personal, no explicant un tema per ser especialitzada, professional o experta.
D’altra banda, és important la denúncia de les injustícies i violació de drets que pateixen les dones, només per ser dones, definir i explicar amb claredat tots els tipus de violència que els afecten i les mesures que es prenen o no per evitar-los, sancionar-los i rescabalar les víctimes i supervivents.
En aquesta trobada també es valorarà la situació que viuen les periodistes en l’exercici de la seva professió, des de la discriminació salarial, la dificultat per a l’ascens, les exigències de cànons de bellesa i edat, fins l’assetjament sexual i les violències físiques que poden arribar a la mort.
No es pot oblidar que els mitjans de comunicació estan, al costat de la família i a l’escola, entre els principals formadors de maneres de veure el món, de crear categories mentals amb què les persones realitzen el seu dia a dia i construeixen la seva vida. Fer que en aquesta visió del món les dones tinguin un lloc digne i just, és una tasca imprescindible.
És important aquesta trobada? L’ideal seria que no fos necessari que existissin aquestes xarxes de periodistes amb visió de gènere i les seves trobades. L’ideal seria que tot el periodisme tingués aquesta perspectiva, que la societat sencera la tingués, que en tots els espais a on es miri hi haguessin tant homes com dones en igualtat de condicions, que no hi hagués violència per raó de gènere.
Són desenes de representants de diversos països, són moltes llengües i les seves variants lingüístiques, totes les persones assistents tindrem un tema en comú i treballarem per aconseguir una perspectiva cada vegada més inclusiva i justa amb el gènere.
